Sortir de la presó, si no hi ha un bon procés d'acompanyament, pot ser un camí molt difícil de recórrer. És per això que diversos experts a Catalunya aposten pels règims oberts, ja sigui amb els permisos de sortida en el segon grau o atorgant el tercer grau, en el qual una persona privada de llibertat pot anar a dormir a la seva casa sota la tutela del centre penitenciari i els seus treballadors. Amb aquests permisos i obertura s'introdueixen a poc a poc en el món laboral, familiar i emocional. Segons el vocal de tercer sector i justícia en el Col·legi de Criminòlegs, Sergi Fortià, una sortida progressiva al llarg de la condemna dóna millors resultats per reduir la reincidència delictiva. Segons la recerca pròpia del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, la taxa de reincidència penitenciària en llibertat condicional va ser del 9,5% el 2018, la xifra més baixa en els últims 27 anys.

El psicòleg de l'equip de tractament del centre penitenciari Ponent Joan R. afegeix que alguns interns demanen fer més sortides quan veuen que se'ls acosta el final de la condemna per anar-se adaptant. "L'acompanyament per a la sortida ha de començar des del primer moment en el qual entren", apunta. En aquest sentit, explica que l'acompanyament psicològic serveix perquè els interns vegin què va passar quan van cometre el delicte, i que prenguin decisions diferents si es troben davant de situacions on van prendre les eleccions errònies. A més, afegeix la importància de treballar les emocions. "El pensament pot ser molt creatiu i tot s'acaba justificant. Es tracta de treballar l'autoconeixement emocional per avaluar des de quina emoció s'han comès aquestes accions i donar-li la volta", explica.

L'acompanyament és integral i multidisciplinari, ja que es tenen en compte els aspectes de la personalitat, socials -el nucli familiar o laboral-, educatius -quin és el seu nivell d'inserció social-, així com els aspectes jurídics. A partir d'aquí, els professionals avaluen, depenent de la pena o la motivació delictiva, entre altres factors, si aquesta persona pot anar directament a tercer grau. Ara bé, per donar el règim obert és necessari que la persona tingui certs recursos econòmics, familiars o laborals que l'acullin, per la qual cosa col·lectius com dones, joves, persones sense papers o recursos econòmics tenen més dificultats.

Menys opcions per a les dones

La vicepresidenta del Col·legi de Criminòlegs, Arantxa Hernáez Hernando, explica que s'estan creant referents de gènere dins de les presons, però quan la dona accedeix a l'itinerari d'inserció laboral té menys opcions, ja que les ocupacions estan molt dirigides cap als homes, que són la majoria de la població reclusa. A més, també dins del centre s'assumeix que la dona prioritzarà la família a l'ocupació. "Està normalitzat que la dona tingui la preferència de la cura de la família abans de dedicar-se a buscar treball, quan a l'home no se li exigeix que es quedi a cura dels nens", detalla.

En el cas dels joves, els demanen una experiència que no tenen. D'altra banda, els que tenen problemes econòmics no entenen que per arribar a treballar que primer han de formar-se. "Fa falta continuar apostant per programes més individualitzats per a potenciar les competències que tenen i que ells mateixos confiïn en les seves capacitats", demanda.

Un dels col·lectius amb més problemes són les persones migrades, tant en la reinserció com durant l'estada prèvia a la presó tancada. "Tenen molt més aïllament, molts no han viscut al país, molts viuen al país i la condemna suposa enfrontar-se a l'expulsió, no tenen visites...", enumera la criminòloga Marta Martí. D'altra banda, Hernáez remarca que no hi ha tants programes de reinserció especialitzats per a migrants, i que hi ha pocs professionals formats per saber gestionar la documentació d'aquests presos en els centres. "En 2019 es va crear una oficina dins dels centres perquè no deixessin caducar la documentació i regularitzar-la, perquè hi ha un gran desconeixement sobre estrangeria", detalla.

D'altra banda, les persones que no han nascut a Europa, que mai han tingut documentació o que els ha caducat en intentar renovar, sí que compten d'un permís de treball, per la qual cosa durant el seu ingrés a la presó poden tenir permís de treball, però no de residència. Ara bé, una vegada surten fora ja no tenen ni permís de residència ni de treball i es troben amb la màxima indefensió.

El control electrònic, "poc rehabilitador"

Marta Martí és una de les impulsores de COVID-19 Prisons, una plataforma on han recollit quines mesures s'han pres en les presons del món durant la pandèmia, també a l'Estat espanyol i Catalunya. En el cas dels presos que estan en tercer grau, a escala estatal s'ha proporcionat el control electrònic -una de les més comunes és una polsera que controla on estàs-, en el qual el pres pot estar fora al matí, però a la nit ha de ser a la seva casa per dormir. A Catalunya en canvi, s'ha optat per dues opcions: o que el reclús vagi a dormir al centre o que vagi a dormir a la seva casa, sense control electrònic, i que li facin un seguiment des del centre. "El control electrònic té poc contingut rehabilitador, és pur control. Catalunya ha fet sempre una aposta més forta per la reinserció", defensa.

Hernáez detalla que en els centres oberts i en el tercer grau s'ha autoritzat l'article 86.4 del reglament penitenciari (el control electrònic en el qual el pres ha de passar vuit hores a la presó) amb més celeritat que abans per a descongestionar els centres per raons sanitàries. Ara bé, un dels problemes de complir això en quarantena és que els presos sortien de la presó per tornar a estar tancats a les seves cases. "No s'ha fet una avaluació de l'impacte personal i psicològic que ha comportat aquest tancament domiciliari obligat", denúncia.

En l'anàlisi van detectar un canvi de modalitat en el tercer grau: en comptes de dormir al centre, per exemple, van enviar a més gent a dormir a la seva casa. Una altra de les mesures que s'ha impulsat a nivell europeu, espanyol i català han estat les videotrucades, sobretot amb familiars, ja que prèviament es feia amb els advocats. Tot i això, Martí critica que no s'hagués flexibilitzat abans, i recorda que gairebé el 70% de la població penitenciària no està en règim obert. "La pandèmia ha obligat a prendre aquestes mesures: pot ser que hagi servit per demostrar que són positives i no tenen efectes devastadors com es pensava", assenyala. Ara bé, a l'Estat espanyol no s'han adoptat mesures fora de l'administració penitenciària. "Es podria fer més des del poder judicial, com ara evitar l'entrada de noves persones a la presó o reduir la presó provisional", conclou.