Castelló paga una de les factures de l’aigua més baixes de tot l’Estat espanyol. Això anunciava a tota pàgina la premsa local el passat dijous 18. La data no era casual. Pel mateix dia, l’Ajuntament de Castelló, a través de la regidoria de Transició Ecològica i Cicle Integral de l’Aigua, havia programat un fòrum de debat sobre la gestió pública de l’aigua. I els nervis van aflorar immediatament. I no és per a menys.

Castelló també té, probablement, la concessió de l’aigua més antiga de tot l’Estat. El primer contracte amb l’empresa Facsa data del 1873, quan va establir-se el servei d’aigua corrent a la ciutat, i des de llavors s’ha anat renovant de forma més o menys automàtica i sense massa garanties de transparència ni rendició de comptes. L’actual concessió es va signar el 1983, amb la constitució dels ajuntaments democràtics, però llavors tampoc ningú va plantejar-se posar en dubte la continuïtat d’una empresa molt arrelada a l’oligarquia local i estretament vinculada al franquisme. El contracte té una validesa de vint anys, renovable cada cinc fins a un màxim de 50.

"L’empresa no ens informa de la recaptació que té, ni tampoc paga cap cànon per la concessió, l’única contraprestació que té en compte el contracte és que els edificis municipals no paguen l’aigua", explica Fernando Navarro, regidor de Transició Ecològica i impulsor de la proposta de municipalització. Navarro assegura que, segons els seus càlculs, l’empresa factura entre "deu i quinze milions l’any, el que suposa la segona recaptació en importància de la ciutat després de l’IBI". A això caldria sumar-hi les quotes per la depuració i gestió de les aigües residuals: "En total estem parlant d’uns vint o vint-i-cinc milions, pràcticament un 10% del pressupost municipal, que l’Ajuntament se’n desentén, li dona les claus a una empresa privada i que faça el que vulga", continua Navarro.

Per això, el seu grup municipal –Podem – Esquerra Unida- ha plantejat una moció per denunciar l’actual concessió i crear una comissió que estudie altres fórmules de gestió. La seua formació opta per una gestió pública directa, però Navarro també recorda que "l’actual contracte és totalment obsolet i no s’adequa a la normativa actual ni als requeriments mediambientals". La denúncia de la concessió és un pas previ indispensable per poder obrir qualsevol debat, ja que segons el que estipula el contracte cal fer-la "dos anys abans de la fi del període de cinc anys". En cas contrari, la pròrroga és automàtica.

Amb tot, no té pràcticament opcions de prosperar. Al vot contrari previsible dels grups de dretes s’hi sumarà, amb tota probabilitat, el PSPV. Fonts pròximes socialistes argumenten que "no és un tema que toque ara ni hi ha cap demanda social per fer-ho". A més, si al final s’optara per licitar un nou contracte, Facsa hauria de competir amb les grans multinacionals del sector, que controlen fins al 95% del servei privatitzat arreu de l’estat espanyol. Una opció que es veu "pitjor" que una empresa que, al cap i a la fi, són de "Castelló de tota la vida".

L’opció de la gestió pública

Al País Valencià encara no hi ha hagut cap ciutat que haja aconseguit recuperar la gestió de la seua aigua, com sí que han fet d’altres, com Terrassa o Valladolid. Luis Babiano, gerent de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Abastiment i Sanejament (AEOPAS) i participant al Fòrum de debat, defensa precisament aquest model de gestió per ser l’aigua un "monopoli natural", ja que pel tipus de servei i infraestructura no és viable que existisquen diferents operadors competint simultàniament. "La gestió privada no deixa de ser una transferència de beneficis, sense que ni l’eficiència ni les inversions ho justifiquen –continua Babión- i el que paguen els ciutadans no reverteix en el servei". A més, també apunta que els contractes de llarga duració "no es justifiquen i acaben provocant que es funcione a partir de fets consumats", mentre que "els cànons acostumen a gastar-se en temes que no tenen res a veure amb el servei de l’aigua".

Maria Sánchez, regidora de Valladolid, explica que, en iniciar el procés de municipalització, va arribar a pensar que "l’empresa concessionària era una espècie d’ONG, perquè asseguraven que pràcticament no treien cap benefici però al mateix temps es negava a cedir la gestió per tots els mitjans". Un cop recuperada la gestió, però, "vaig veure els beneficis que treuen i ho vaig entendre tot".

El poder de Facsa

Facsa no és una empresa independent, sinó que es troba integrada al Grupo Gimeno, un dels principals grups empresarials de Castelló, tant per volum de negoci –amb interessos en el turisme, el comerç o la construcció- com en història. Fundat per Enrique Gimeno Tomás, qui a finals del segle XIX va fer fortuna amb l’exportació de taronges, per després ampliar el seu imperi a tot tipus de negocis, com el comerç, les assegurances, la banca o els subministraments bàsics, com l’aigua. Amb la canalització de Castelló el 1873 es crearia Facsa per gestionar el servei, fins avui.

Avui en dia el Grupo Gimeno està dirigit per Enrique Gimeno Escrig, i té diferents interessos, des de la gestió de residències i menjadors escolars, fins a la construcció, l’hostaleria i l’activitat portuària. Gimeno Escrig és autor confés de dos delictes electorals –va arribar a un pacte amb la Fiscalia- relacionats amb el finançament il·legal del PP destapat amb la Gürtel i, més recentment, ha tornat a ser investigat en relació a presumptes crèdits ficticis a l’expresident de la Diputació Carlos Fabra.