Els seus superiors immediats van disparar amb tot contra els Mossos d'Esquadra i els van acusar de no actuar contra el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017, però el comissari jubilat Sebastián Trapote s'ha desmarcat del seu relat, regalant una mica d'oxigen a les defenses.

El que va ser cap de la Policia Nacional l'1-O ha comparegut aquest dijous davant la Sala penal del Tribunal Suprem, responsable de jutjar el procés independentista, i ha rebaixat considerablement el nivell de les acusacions contra els Mossos. Primer davant preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, i després en resposta a l'acusació popular que exerceix el partit ultradretà Vox, Trapote ha assegurat que el dispositiu de la "policia autonòmica catalana" era insuficient, si bé no ha volgut aclarir si estava pensat pel "compliment" o l'"obstrucció" de l'ordre judicial d'impedir el referèndum.

"Fan un dispositiu enfocat a, sobretot, salvaguardar la seguretat col·lectiva, amb la qual cosa és impossible que amb aquest dispositiu poguessin fer qualsevol tipus d'intervenció" dins dels col·legis, afirmava el comissari jubilat. "Era una utopia, dos mossos no poden entrar a un col·legi a fer una intervenció perquè el que tenen allà davant es ho impedirà", incidia.

"La seva actitud va ser més aviat passiva", ha apuntat. També reconeixia que va haver-hi "algun enfrontament puntual" entre agents dels Mossos i de la Policia, i que així consta "a les actes", o que des del principi van considerar que el dia del referèndum seria "molt complicat". Sempre van tenir la "percepció" que els Mossos podien fallar, si bé no ho van comprovar "fefaentment" fins a l'1-O.

En diverses ocasions, Trapote ha recordat que el fiscal ja va traslladar als Mossos que el seu operatiu -que ell "mai" va veure- era adequat per mantenir l'ordre en unes eleccions convencionals, però no en una jornada que sens dubte seria "molt complicada". Va ser "insuficient, inadequat i ineficaç", incidia, a preguntes de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde.

El dilluns, l'exsecretari d'Estat, José Antonio Nieto, va assegurar que els Mossos van mantenir una actitud passiva, i fins i tot que els agents buscaven "un altre objectiu", que no va concretar, en comptes d'impedir el referèndum. Un dia després, l'excoordinador de l'operatiu, Diego Pérez de los Cobos, va assegurar que el dispositiu va ser una "estafa", que estava pensat per a "facilitar" el referèndum, i que en una desena de casos els agents van obstruir físicament l'actuació dels policies.

La crida del "món radical i independentista" a la protesta

D'altra banda, Trapote ha assegurat que va haver-hi "crides per part dels membres del Govern, i sobretot de determinades associacions de caràcter independentista", perquè "la gent acudís de manera massiva als col·legis per a bloquejar l'entrada, impedir l'actuació de les Forces de Seguretat i garantir que el referèndum es dugués a terme".

A aquesta conclusió van arribar amb el treball de les unitats d'intel·ligència, però també a través de les xarxes socials: "La vam aconseguir a través del món radical i del món independentista", postil·lava, si bé també reconeixia que no podia detallar "de qui, concretament", venien aquestes trucades.

Així, alineant-se amb tots els seus predecessors en aquesta qüestió, Trapote ha defensat que la policia va usar la força de manera "congruent, racional i proporcionada". "La Policia no es dedica a colpejar d'una manera gratuïta", apuntava, sinó que ho fa "quan no queda més remei". En aquest cas, assegurava, "va usar la força mínima imprescindible", davant de les "cadenes humanes" que van actuar "de manera molt violenta".

Van ser els caps dels equips els que van dictaminar quan usar la violència, fos amb bales de goma o amb porres, apuntava, assenyalant aquests caps d'equip com a responsables de totes les incidències, algunes d'elles ja investigades per la Justícia a Barcelona.

En concret, l'excap superior de Policia ha tirat de memòria per precisar que, dels 50 procediments judicials oberts per aquesta intervenció policial, en 17 casos ja s'ha decretat un arxiu provisional, en quatre hi ha sentències absolutòries, i la resta encara romanen en fase d'instrucció. Trapote també ha demostrat la seva bona memòria en recitar, d'una tirada, el nombre d'agents ferits i les localitats en les quae van tenir lloc les agressions: van ser 65 policies ferits, dels quals 24 ho van ser a Barcelona, ​​20 a Lleida, 7 a Girona, 7 a Tarragona, 6 a Sabadell i 1 a l'Hospitalet.