La batalla veïnal contra el soroll s'intensifica a Barcelona: "És un problema de salut pública"
Stop Concerts i la Xarxa Veïnal Contra el Soroll reclamen més diàleg amb el consistori per trobar un equilibri entre l'oci i el descans dels barris i un règim sancionador més dur per a qui se salti les normatives
Barcelona-
El descans és un dret tan essencial com tenir un salari digne o un sostre sota el qual aixoplugar-se. A Barcelona, la lluita contra el soroll fa anys que es manté viva, sigui causat pels vehicles, per la pràctica de l'skateboarding o pel gran nombre de persones que freqüenten terrasses, bars i espais d'oci nocturn. I darrerament s'ha intensificat amb un nou paradigma: el soroll no només molesta, sinó que perjudica la salut. Un dels casos més evidents és el del Parc del Fòrum, on, des de fa anys, hi ha un moviment veïnal ―agrupat en la plataforma Stop Concerts― que es queixa de l'alta contaminació acústica que generen els macrofestivals.
Dilluns passat, el consistori barceloní va presentar una iniciativa per regular l'activitat a la zona. Aquest pla estableix que els festivals nocturns s'adjudicaran per concurs públic a partir del 2026, a excepció del Primavera Sound i el Cruïlla, que encara tindran els contractes en curs. Segons van explicar els regidors Xavier Marcé i David Escudé, la nova regulació "no implicarà un increment de l'activitat" i fixarà un calendari de 15 dies amb esdeveniments en horari cultural i 15 dies de concerts més enllà de les 23:00h. Així mateix, les actuacions hauran de finalitzar a la una de la matinada els divendres i es procurarà que no se celebrin en caps de setmana consecutius.
El gest de l'Ajuntament, tanmateix, no ha disminuït el malestar del veïnat dels barris del Besòs i el Maresme i el de Diagonal Mar. El president de Stop Concerts i vocal de la Xarxa Veïnal Contra el Soroll, Enrique Navarro, considera que és una "cortina de fum" destinada a evitar una nova denúncia i a "blindar" el Primavera Sound i el Cruïlla. Navarro sap que reclamar la prohibició d'esdeveniments al Fòrum és una "utopia", però denuncia l'incompliment de les normatives relatives al volum i demana més diàleg amb l'administració i una reducció dels horaris, dels decibels permesos i de l'aforament, que, en algunes ocasions, arriba a mobilitzar 70.000 persones a la zona.
Mentre el consistori va concloure al setembre que el Primavera Sound d'enguany no havia superat el límit de decibels, Navarro insisteix que el mateix informe revela que en determinats moments sí que es va incomplir la normativa. Segons els seus càlculs, el soroll del Fòrum pot afectar al voltant de 40.000 veïns. "No estem en contra que la gent es diverteixi, però ha arribat un punt en què no es tracta de molèsties, és un problema de salut pública", lamenta. La mateixa Generalitat informa que el soroll excessiu pot produir deteriorament del sistema auditiu, pertorbació del descans, alteracions del son o malestar, ansietat i estrès, entre altres efectes.
L'increment "desmesurat" de terrasses
Comparteix la mateixa lluita Jordi Badia, president de la Xarxa Veïnal Contra el Soroll (Xavecs) i veí del "massificat" carrer Enric Granados. L’entitat denuncia una problemàtica que afecta tota la ciutat, més enllà del Parc del Fòrum, i va sorgir el 2022 com a resposta a l’augment "desmesurat" de llicències de terrasses. Segons dades proporcionades per l'Ajuntament de Barcelona, el 2019 hi havia 5.704 llicències, 18.774 taules i 90.660 cadires. Quatre anys més tard, el 2023, els valors s'havien disparat fins a les 6.632 llicències, 31.417 taules i 120.438 cadires.
La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) va presentar a l'octubre 18.000 firmes per exigir una nova ordenança de terrasses que sigui més respectuosa amb la vida del veïnat pel que fa al soroll, l'ús de l'espai públic o l'accessibilitat. Badia explica que el consistori té tres mesos per tramitar la petició, però adverteix que el Gremi de restauració oposa resistència i també ha presentat la seva proposta.
No s'ha de comparar el dret a divertir-se amb els drets fonamentals al descans, la intimitat i la inviolabilitat del domicili
"Cal buscar un equilibri, però no s'ha de comparar el dret a divertir-se, i a l'oci diürn i nocturn, amb els drets fonamentals del descans, la intimitat i la inviolabilitat del domicili", argumenta Badia, que denuncia les terrasses sense llicència i exigeix un règim sancionador més alt. "Poden multar el propietari d'un bar amb 600 euros per tenir una taula de més. Si la paga al comptat, té una reducció del 65%, és a dir, que queda en 200 i escaig d'euros. Els surt a compte perquè en dues hores de servei ja ho pot tenir amortitzat", afegeix.
En aquesta línia, Badia defensa "sancions més importants", més freqüència en les inspeccions i, en el cas de reiterades infraccions greus, la retirada de la llicència. Amb tot, apunta que un dels problemes sense solució és el soroll provocat per les persones que surten a fumar o que es queden conversant a la porta, sovint alçant la veu, fins i tot quan el local ja ha tancat. El president de la Xavecs responsabilitza la Guàrdia Urbana d'aquestes situacions, però lamenta que la seva actuació és poc "efectiva", especialment durant els caps de setmana o les vigílies de festius.
Preguntat pel nou càrrec de Comissionat de la Nit ―exercit per Carmen Zapata, promotora musical i gerent de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya des del 2006―, Badia expressa prudència davant les properes mesures que es prendran per resoldre el problema del soroll. Considera que l'administració ha de fer "cirugia fina" en punts conflictius de Barcelona i celebra mesures implantades per l'anterior Govern dels Comuns, en el qual el PSC també era present. L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va declarar alguns espais de Gràcia (places del Sol, de la Virreina i de la Revolució), de Sants (plaça Osca) o del Poblenou, entre altres, zones acústicament tensionades en horari nocturn (ZATHN).
La convivència amb els 'skaters' i els patis d'escola
En relació amb altres qüestions polèmiques, com la pràctica de l'skateboarding en espais molt propers als domicilis, Badia és inflexible: "Els veïns de la plaça dels Àngels no poden viure amb tranquil·litat. És un soroll continu i, a més, destrossen el mobiliari públic". Per a ell és imperant una regulació d'horaris més restringida, un major control als voltants del Macba i la construcció d'un lloc concret per als patinadors destinat exclusivament a aquest esport.
Sobre les queixes vinculades als patis de les escoles, Badia diferencia entre el soroll durant l'horari escolar i els extraescolars. En el primer cas, admet que és normal i inevitable que els nens i les nenes facin xivarri, però mostra preocupació pels alts nivells de decibels que suporten els infants i que a llarg termini podrien tenir "conseqüències físiques". Pel que fa als extraescolars, assenyala que seria bo limitar l'horari a les 20h, especialment si es tracta d'un lloguer a un tercer perquè faci ús de l'espai.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..