Pau Rivadulla (Lleida, 1988), conegut artísticament com Pablo Hasél, ingressarà a la presó d'aquí a uns dies. L'Audiència Nacional ha condemnat el raper per enaltiment de terrorisme i injúries a la Corona i a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Dos casos judicials diferents que es traduiran en tres anys de presó, ja que als dos anys d'una de les sentències i els nou mesos de l'altra se li sumaran tres mesos més ja que l'artista es negarà a pagar la multa econòmica explicitada en la condemna, incrementant així els seus dies a la presó. El problema: les lletres de les seves cançons.

Públic parla amb l'afectat després que diverses organitzacions denunciessin que la condemna al raper vulnera la llibertat d'expressió. Diferents col·lectius socials també es van solidaritzar amb ell. Segons indica el seu advocat, Diego Catriel Herchhoren, "l'Audiència Nacional està sent extremadament ràpida amb la peça d'execució", l'últim tràmit legal abans que es materialitzi l'entrada a la presó de Hasel. Ell mateix relata com ha estat la seva vida des que va començar el periple de casos judicials que l'han portat fins aquí.

Entre uns casos judicials i altres, ha estat gairebé deu anys imbuït en processos judicials. Com es viu tot aquest procés? Com valora les mobilitzacions en solidaritat que ha rebut?

Clarament, forma part d'una espècie de tortura psicològica que empra l'Estat per tenir-te en una situació d'incertesa i angoixa constant, sense saber quan seràs empresonat, quant de temps, ni a quina presó t'enviaran. Et dificulta molt el poder fer plans a curt i mig termini. Encara que porto bastants anys sabent que qualsevol dia poden decretar una data d'ingrés a la presó, per més que un es mentalitzi i sigui fort, evidentment t'afecta i et marca.

Les mobilitzacions les valoro molt positivament perquè soc conscient que la solució vindrà amb lluita en els carrers. Ha quedat demostrat que amb el canvi de Govern, autodenominat progressista i d'esquerres, la repressió segueix sent la mateixa. D'altra banda, la quantitat de gent que et donen suport dona forces i anima davant les serioses dificultats que se'm plantegen.

Així i tot, queda molt per recórrer, perquè davant la gravetat dels casos repressius, perquè no sóc l'únic, encara hi ha poca solidaritat. Perquè l'Estat s'ho pensi dues vegades abans de fer el que fa crec que falta moltíssima més mobilització als carrers.

El que li està succeint, afirma, en certa forma, el que critica de l'Estat espanyol?

Sí, totalment. Moltes persones que em deien exagerat per dir el que dic al final m'han acabat donant la raó. L'únic que fa l'Estat amb aquestes condemnes és reafirmar-nos encara més, fent veure que el que diem és cert.

Això no és una democràcia perquè no s'hi respecten els drets més fonamentals com la llibertat d'expressió, anant més enllà dels delictes d'opinió. Que ens reprimeixin per explicar coses que són fets provats sobre la monarquia o els cossos policials, fins i tot corroborats pel gens sospitós de revolucionari Tribunal Europeu de Drets Humans que ha condemnat a l'Estat espanyol per tortures, tan sols ve a dir que la llibertat d'expressió està perseguida. Quan no tenim ni la llibertat d'explicar coses que estan succeint, que ens expliquin quin nom té, perquè ho qualificaria de feixisme encobert.

Més enllà dels processos judicials, s'ha sentit perseguit en algun altre aspecte per part dels cossos de seguretat de l'Estat?

El 2011, quan comencen els processos i registren el meu domicili, jo encara vivia amb la meva família. No només es van emportar els meus ordinadors, les meves llibretes, àlbums de fotografies i samarretes, sinó també els ordinadors de la meva família, van registrar les seves habitacions. Clarament van anar a fer mal. Si ja és injust que vagin a per mi, el fet que vagin a per la meva família és molt dur. A més, durant tots aquests anys, en estacions de tren i autobusos o al carrer he tingut nombrosos registres policials. En altres moments he vist com em feien seguiments físics intentats intimidar-me.

A tot això se li suma la dificultat de trobar una feina més enllà de la música. El fet de ser conegut, una persona lluitadora, i que molts mitjans s'inventessin grans acusacions, com el suport a Al-Qaida quan és tot el contrari, em dificulta moltíssim aconseguir una feina quan ja és difícil de per si.

A part de la censura a nivell musical, se li afegeix un altre inconvenient: moltes sales no permeten el meus concerts per si pot tenir conseqüències. La policia ha arribat a amenaçar sales perquè cancel·lin meus concerts, i moltes ho han fet. Jo porto a la meva ciutat sis anys sense poder fer un concert perquè no hi ha cap sala que s'atreveixi per tot el que he tingut amb l'Ajuntament i altres. He acabat tenint feines esporàdiques, com per exemple quan vaig haver d'anar a França a agafar fruita en lamentables condicions laborals perquè aquí no hi havia manera de trobar una altra feina.

Quins efectes ha tingut en el seu dia a dia els procediments judicials?

Ho resumiria en una enorme dificultat per sobreviure a nivell econòmic i una gran pressió pel que comentava abans, el saber que qualsevol dia em poden empresonar.

I concretament en la seva vida personal?

Tinc la sort de tenir un entorn que em dona suport i que s'involucra. Hi ha una plataforma que em dona suport i se solidaritza amb altres represaliats. De fet, aquest entorn també ha patit la repressió simplement per mostrar la seva solidaritat perquè la solidaritat també es persegueix. Sense anar més lluny, a dues companyes i un company els demanen dos anys de presó per penjar una pancarta a favor de la llibertat d'expressió a la seu de el PSC a Lleida.

De tota manera, hi ha coses positives. Tot això ha despertat molta lluita, solidaritat. Jo em sento bé amb mi mateix, per no haver claudicat davant de la repressió, això és el que em dona forces. No amago les dificultats i problemes seriosos que m'ha portat, però també és important recalcar els millors aspectes.

De quina manera l'afecta el procediment judicial a nivell mental?

Ho he portat força bé per tenir la consciència tranquil·la i per quedar-me amb la part positiva. He aconseguit vèncer la por i per això segueixo fent el que faig tot i la tremenda repressió que existeix. No m'ha suposat un problema d'ansietat ni res per l'estil.

En algun moment s'ha plantejat penedir-se de les seves lletres de cara a aconseguir una reducció en les seves penes de presó?

No, per a res. Això mai. De fet, quan jo vaig començar a escriure segons quines lletres pensava que podia patir la repressió. Potser no pensava que arribaria tan lluny, això també he de dir-ho, però sempre he tingut clar que n'assumiria les conseqüències. El que no imaginava és que més de deu policies entrarien al meu domicili a fer un registre, que em condemnarien a tants anys de presó, que en uns anys un raper hauria d'exiliar per no entrar a la presó ... És a dir, tot això ha anat molt lluny.

Ara mateix, tan sols queda la peça d'execució per decretar el seu ingrés immediat a la presó. S'ha mentalitzat del que li espera a la presó?

Porto molts anys amb això. Quan saps que en qualsevol moment et poden empresonar et vas mentalitzant i et vas enfortint. Això no vol dir, lògicament, que no sigui dur, però estic preparat.

Què creu que s'hi trobarà?

El tracte que donen a un pres polític és fins i tot més dur que el que reben els presos comuns. No sé a quina presó m'enviaran, ho poden fer a la més llunyana dels meus éssers estimats. Potser em tanquin en aïllament, el grau més elevat de duresa dins de la presó. Tampoc sé quin tracte tindré per part dels funcionaris de presons, perquè conec molts casos en què no se'ls podria qualificar ni tan sols de cordials. Respecte a la relació amb altres presos, no tinc cap tipus de temor ni res per l'estil. El perillós seran els carcellers i no els presos, amb els que segur tindré una bona relació. Això no em preocupa per res.

En el cas dels presos polítics no permeten tenir molt contacte amb altres empresonats, així que no sé fins a quin punt em podré acostar a ells. Si algú em pregunta per què estic empresonat, jo crec que al·lucinaran una mica quan els expliqui la meva història. Ja que la majoria d'ells estan a la presó per ser pobres, per haver-se hagut de buscar la vida amb petita delinqüència, segur que entendran la meva lluita igual que jo entenc que alguns d'ells, per sobreviure, hagin hagut de fer segons quines coses.

Té pensat què farà mentre compleix la pena?

Intentaré llegir moltíssim. Com que també escric poesia, seguir fent-ho, fins i tot potser m'animi amb alguna novel·la; i en la mesura del possible fer esport, encara que veurem si em permeten acudir a gimnàs, perquè a molts presos polítics se'ls denega. Cal intentar, en la mesura del dolent, treure alguna cosa productiva d'això: sortir de la presó estant més format i havent reforçat els meus ideals. L'objectiu de l'empresonament és doblegar-te, derrotar-te, i jo vull aconseguir tot el contrari. Moltes persones tenen la visió que la presó és la fi, i que des de dins estàs anul·lat com a persona i no pots aportar absolutament res.

L'exemple que li posava d'escriure des de la presó és important perquè jo vaig començar a lluitar inspirat per molts textos de presos polítics. Hi ha persones que em llegeixen i els meus escrits els ha fet pensar empès a la lluita, i per això ve tanta repressió contra mi.

Després de la seva condemna i persecució a altres artistes, com La Insurgencia, Valtonyc i César Strawberry, com definiria la llibertat d'expressió a l'Estat espanyol?

Per descomptat, per l'antifeixisme és inexistent. Hi haurà persones que em diguin: "Bé, però si no van a per tothtom que critica la monarquia, per què dius que és inexistent?". Perquè si hi ha la possibilitat que tu per dir ics coses sobre la monarquia et poden condemnar a presó, vol dir que tu no tens llibertat d'expressió. De fet, conec moltíssimes persones, i això és una repressió més invisible, entre les quals es troben altres artistes, que em diuen: "Jo penso el mateix però no ho dic per por a la repressió". Això vol dir que no hi ha llibertat perquè a aquesta persona li estàs coartant la seva inspiració o el seu art pel terror a la repressió. A la vista està que la llibertat d'expressió només existeix per als feixistes i els seus col·laboradors.