La futbolista de l'FC Barcelona Aitana Bonmatí se suma a les personalitats que donen suport a l'oficialitat del català a la Unió Europea, en el marc de la campanya de Plataforma per la Llengua. La flamant Pilota d'Or demana concretament a Finlàndia que voti a favor en aquest procediment, interpel·lant directament al primer ministre finès, Petteri Orpo. 

El Govern espanyol ha defensat en els darrers mesos l'oficialitat de les llengües cooficials de l'estat a la UE, i sobre la qual aquest dimecres tornaran a debatre els ministres d'Exteriors. La república escandinava és un dels països que han mostrat dubtes i demanat més informació al respecte, el que podria demorar encara més el procediment.

En un vídeo breu, Bonmatí envia un missatge Orpo recordant el procediment obert i que tots els països europeus han de dir 'Sí'. Asseguda, centrada i mirant a càmera, la blaugrana reivindica que el català és “plenament oficial al nostre país” i el 13è idioma més parlat a la UE. “També és la llengua del meu club, el FC Barcelona, i la llengua amb la qual se senten representats milions d'europeus”, apunta l'esportista.

Bonmatí defensa que el català tingui “el mateix estatus” que les altres 24 llengües oficials del club europeu. “És per això que us demano que accepteu el català, la meva llengua materna, a la família de les llengües oficials de la Unió Europea. Comptem amb vosaltres, Finlàndia!”, clou la catalana.

"Sánchez té més força"

Plataforma per la Llengua creu que l'encara president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, té ara “més força” per pressionar els països de la Unió Europea a favor de l'oficialitat del català. El president de l'entitat, Òscar Escuder, ha subratllat que el fet que el govern espanyol deixi d'estar en funcions canvia l'escenari respecte al de fa unes setmanes.  “És una oportunitat històrica [...] després de més de 35 anys de reivindicació i que no es pot desaprofitar”, ha destacat darrerament.

Dimecres, el Consell de la UE tornarà a debatre sobre la qüestió de l’oficialitat del català, el basc i el gallec plantejada pel govern espanyol a l’agost, i per la qual cal unanimitat. Plataforma per la Llengua manté la campanya ‘Say Yes’, que interpel·la directament els països europeus.