Aquests dies ha estat notícia l'aprovació per part del Govern espanyol d'una prestació per a artistes. Una aprovació que parteix del reial decret destinat a promoure una contractació laboral més estable presentat per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i que no es limita als creadors culturals sinó que acull totes les persones que treballen al món del cinema, la música o les arts escèniques, sigui quina sigui la seva funció.

Fer menys vulnerable a qui treballa al sector cultural és una bona notícia, com també ho és que el totum revolutum de subvencions i beques s'engreixi. Per exemple, pel que fa a les Beques Barcelona Crea 2023, l'ICUB destinarà més d'un milió d'euros destinats a oferir recursos a persones i col·lectius creadors per a la conceptualització, gestació, investigació, experimentació, documentació i assaig de propostes artístiques.

A més, les d'enguany presenten una novetat, la creació de les Beques +, gràcies a les quals alguns dels projectes seleccionats podran beneficiar-se d'una residència en un dels equipaments culturals de la Xarxa de Fàbriques de Creació de la ciutat, sense cost i durant un període de temps comprès entre dues setmanes i tres mesos.

Acabat l'any Ferrater, també és per celebrar que Josep Vallverdú protagonitzi als seus lúcids i vitals 100 anys els actes per commemorar l'any del centenari del seu naixement. Una iniciativa promoguda pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes i que vol recuperar l'obra de l'autor en tots els gèneres per mantenir-la viva als catàlegs editorials però també entre la comunitat lectora.

Incrementar l'índex lector

Ja ho diuen que totes les miques sumen, però l'any tot just comença i un dels reptes és forjar el Pla nacional del llibre i la lectura, que ha de servir per incrementar els índexs i els hàbits de lectura, especialment en català. Ara mateix les dades diuen que el 69,9% de la població de Catalunya de 14 anys o més llegeix un llibre almenys una vegada al trimestre.

"Aquest pla és important perquè ens sembla que els índexs de lectura, especialment en català, haurien de ser més alts i creiem que si no fem un procés col·lectiu per emplaçar-nos a fer-ho no sortirà. I ho volem fer amb solidesa i concreció. Solidesa li dona que el fem conjuntament entre Educació, Cultura i el sector, i això ho fa tot més laboriós, però serà més sòlid. I la concreció implica aterrar projectes, pressupostos, calendaris i objectius. Si no tenim això quedaria escapçat. El procés de treball és aquest, i tenim l'esperança que surti bé, creiem que és el camí" sosté Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Per fer la feina, el pla de lectura s'està confeccionant en diversos àmbits de treball i es tenen en compte les experiències de diversos espais de lectura, biblioteques, creadors, la indústria… i més que emmirallar-se en plans de lectura de països veïns, el que fan és buscar experiències internacionals que permetin pensar en totes les coses que es poden fer per fer créixer els índexs dels hàbits lectors.

Seguint amb la veta pseudooptimista del rumb constructiu del sector cultural a casa nostra, destaca també que la plataforma Actua Cultura encara faci feina per aconseguir que el 2% dels pressupostos de la Generalitat es destinin a matèria cultura.

"Actua Cultura va néixer el 2019 quan la partida de la Generalitat per Cultura era del 0,8%. I vam dir o ens posem les piles i anem tots junts o anirem malament, i al final es va adherir tothom, artistes, creadors, indústria… I estem contentíssims de l'èxit aconseguit. Això funciona i no discutim perquè neix com una iniciativa global de tots i no entrem en com es reparteixen els diners. Això ja ho discutirà cada gremi o associació", argumenta Joan Sala, portaveu d'Actua Cultura.

Actua Cultura és una plataforma sense precedents perquè ha aconseguit integrar tots els sectors culturals de Catalunya: el del llibre, les arts en viu, la música, les produccions audiovisuals i la plàstica. I, segons Sala, a banda d'aquesta estructura, la clau de l'èxit és no negociar només amb el Departament de Cultura, sinó fer-ho amb una taula tripartia on també hi ha el Departament d'Economia.

"El 2020 i el 2021 es va pujar fins a 87 milions. I ara el pressupost que està en tràmit parlamentari, 101 milions més això vol dir que del 0,8 estem a l'1,5. Estem a mig camí, i ho podem assolir", avança Joan Sala. I com costa tant trobar sistemes que funcionin, el grup impulsor decidirà si emprenen més accions. Perquè si bé els pressupostos grossos els remena la Generalitat, els ajuntaments també tenen els seus recursos i no descarten començar a parlar-hi.

Com a portaveu d'Actua Cultura el balanç de Joan Sala és positiu, perquè estan assolint l'objectiu que es van fixar, i anuncia que al febrer o al març tindran una nova trobada amb la taula tripartida per parlar dels pressupostos del 2024. Sense les eines i els recursos necessaris costa molt que els fonaments culturals d'un territori funcionin., i sobre això la reflexió de Sala no pot ser més clara: "si tu poses 100 milions més al Departament i això es nota, arriba a tothom. A creadors petits i grans produccions. I això canvia el pessimisme per un cert optimisme".