El pla Bolonya, tot i els nombrosos dubtes que planteja, ja és una realitat a Catalunya. El proper curs, l'espai europeu d'educació superior funcionarà al 100%, però la implantació continua aixecant recels entre els gestors acadèmics i els estudiants. La improvisació amb què s'ha posat en marxa a l'Estat espanyol (s'està fent en dos anys el que altres països han fet en deu), l'absència d'un finançament per a les universitats que permeti desplegar el pla amb garanties i la falta d'ajudes i beques davant l'encariment de les matrícules són les principals crítiques del món universitari.

Bolonya pot suposar un pas endavant i una millora de l'ensenyament, però és un projecte molt difícil, quasi impossible, de portar a terme sense els recursos necessaris. Des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el vicerector de Docència i Estudiantat, Xavier Colom Fajula, sosté que el pla de finançament de les universitats 'és molt insuficient'. El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, té un punt de vista semblant i opina que aquesta adaptació comporta 'sobretot diners'. I denuncia que el desplegament s'ha iniciat 'amb un suport limitat de les administracions'.

Un dels grups que està vivint més de prop tots aquests canvis sense recursos és el PDI, el personal docent investigador. María José Saura, professora d'organització d'empreses de la UPC i secretària d'universitat de CCOO, diu que Bolonya els ha canviat el dia a dia. Explica que comporta un afegit de qualitat que es tra­dueix en una avaluació continuada del professorat. Això comporta per al col·lectiu més pressió per complir les expectatives i no perdre, per exemple, una part important del sou. A més, Bolonya implica noves metodolo­gies d'ensenyament, com les classes a través del campus digital, seminaris... 'Això requereix fer moltes més hores i més esforç. El problema és que tots els canvis s'estan fent reduint despeses i amb les mateixes plantilles'.

Segons l'opinió del secretari general de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Andreu Espínola, 'Bolonya obliga els estudiants a una dedicació completa, un fet que impedeix poder treballar com abans'. Espínola assegura que falta un pla de beques com cal. La beca més important és, segons l'AJEC, la beca salari (entre 2.800 i 3.000 euros anuals), però només es dóna a estudiants que provenen de famílies amb uns ingressos al voltant dels 10.300 euros anuals.

Una de les grans crítiques dels sindicats d'estudiants és l'encariment de la matrícula quan es repeteix una assignatura, entre un 40% i un 65%. Des de la Generalitat, el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, afirma que l'estudiant paga únicament el 18,5% del preu total: 'El Govern de Madrid està treballant en un nou model de finançament que vol compensar l'excel·lència de l'estudiant'.

Per al rector de la UB, Dídac Ramírez, encara queda per fer la feina més difícil, 'la del desplegament'. 'I cal fer-ho bé, és a dir, sense deixar-nos dur pels tòpics, i no utilitzar el procés per fer reformes que no tenen res a veure amb Bolonya', una cosa que segons Anna del Pino, del sindicat Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), sí que està passant: 'S'està aprofitant l'ocasió per atorgar més poder als rectors i arraconar la democràcia a les
universitats'.

Una virtut que es reconeix al pla Bolonya és que potencia la mobilitat a Europa de l'estudiant. També es milloren els plans d'estudi i les competències dels estudiants. 'Els alumnes no tan sols han d'adquirir coneixements acadèmics, sinó també competències transversals, com treball en equip, aprenentatge autònom i una comunicació eficaç oral i escrita', destaca el vicerector de la UPC.

Alhora que coordinadora nacional de l'AEP, Anna del Pino també és estudiant de la Facultat de
Ciències de Comunicació de la UAB. Aquest curs, amb el desplegament de Bolonya, els alumnes s'han trobat amb controls d'assistència i petits exercicis sorpresa, dels quals només han avisat el primer dia. 'Ho solen fer professors als quals baixa el nombre d'alumnes. No compten per a la nota final, però impedeixen que l'alumne es presenti a l'examen previ a l'examen final', assegura.