Este artículo se publicó hace 15 años.
"L'humor és una forma de resistència i de supervivència"
Isabel Franc i Susanna Martín. Autores de la novel·la gràfica Alícia en un món real', una visió humana i irònica del càncer
![548ba08f8e6ba.jpg 548ba08f8e6ba.jpg](https://imagenes.publico.es/files/image_horizontal_mobile/uploads/2024/11/19/673be60b5e127.jpeg)
L'Alícia és una periodista lesbiana amb l'agenda plena de compromisos i una vida sentimental desordenada a qui detecten un càncer de mama. Aquest és el punt de partida del còmic Alícia en un món real (Norma), fet a quatre mans entre Isabel Franc (idea i guió) i Susanna Martín (adaptació gràfica), i traduïda al català per Heura Marçal. Es tracta de la primera incursió en la novel·la gràfica de l'autora, que utilitza el pseudònim de Lola van Guardia en els seus llibres anteriors. Després de superar un càncer de mama, l'escriptora, acostumada a fer paròdia de les preocupacions de les dones, va decidir explicar la seva història sota el format de novel·la gràfica.
El resultat és un còmic en què l'humor i la malaltia es barregen en la justa mesura i en què el missatge que sura per totes les pàgines és que, per tirar endavant, cadascú només depèn de si mateix. "L'humor és una forma de resistència, de supervivència. El fet de capgirar qualsevol situació i veure'n el costat irònic sempre ajuda", explica Franc. Amb el llibre entre les mans, no amaga que està satisfeta pel resultat. "La Susanna ha sigut molt bona capturant sentiments dels quals jo ni me n'adonava", adverteix.
La il·lustradora agraeix la llibertat per abordar les seqüències més dures. Malgrat el tema, la història no cau en el drama, ni en l'apologia ni en el dogmatisme. Tot i així, les dues autores asseguren que hi ha homes que s'han molestat perquè no s'hi veuen representats. "No sempre s'han d'explicar les coses amb personatges estàndards i famílies heterosexuals. Volia deixar clar que el càncer pot enxampar a tothom", argumenta Franc.
Un altre dels temes que denuncia aquest còmic és la tirania de l'estètica a què se sotmeten moltes dones. "Ja n'hi ha prou, de tortura femenina, de vestidets de tires i tacons d'agulla matadors en ple hivern", explica l'autora del guió. De segona part, de moment, no en volen parlar, però l'experiència de treballar juntes els ha deixat prou bon gust de boca per, potser, crear un altre personatge.
Comentarios de nuestros suscriptores/as
¿Quieres comentar?Para ver los comentarios de nuestros suscriptores y suscriptoras, primero tienes que iniciar sesión o registrarte.