L'assessor de Mas en sanitat censura Ruiz

Si Artur Mas havia passat fins ara de puntetes pel tema de la retallada sanitària, ara s'hi haurà de posar a fons. Almenys si té intenció d'escoltar el principal dels seus assessors en la matèria, Miquel Vilardell, que ahir li va deixar un missatge en un vídeo penjat a internet. "S'han de parar les mesures", va dir al president de la Generalitat, en una demanda que feia una crida a començar de zero i fer-ho des d'una reflexió profunda que eviti el clima de "confrontació, conflicte i malestar" que s'ha instal·lat al servei públic de la salut. Tota una censura al conseller de Salut, Boi Ruiz, per com està duent a terme el procés per retallar els mil milions d'euros que s'han d'estalviar en el pressupost de la sanitat.

No és la primera vegada que Vilardell, president del consell assessor en matèria sanitària del president, dóna la cara en les últimes setmanes advertint que s'està posant en perill el servei públic de salut, que s'enfronta a un context futur de menys recursos econòmics i llistes d'espera més llargues. Però a la reiteració de les advertències feta ahir s'hi va afegir la contundència de les seves paraules i la petició d'una entrevista amb el president de la Generalitat per parlar-ne i fer-li arribar la desconfiança del sector.

"S'han de parar les mesures", afirma el president del Col·legi de Metges

Fins i tot pren rellevància que s'hagi pres la llibertat de convocar els responsables de l'atenció primària i dels hospitals per conèixer la seva opinió sobre la retallada i treure conclusions pròpies per fer-les arribar a Mas i al conseller Ruiz. El que pugui treure d'aquestes reunions ja està descrit més o menys en cadascun dels plans de xoc i les seves corresponents al·legacions presentades al Servei Català de la Salut. "Exposo el meu desacord amb la forma com s'estan duent les coses", va assegurar Vilardell, que va reclamar "repensar el tipus de mesures" i fer "un nou plantejament" de tot plegat en constatar la "intranquil·litat" que s'està generant als ciutadans i els professionals.

El gest de Vilardell, que va venir a posar imatge a un manifest aprovat recentment per la junta de compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona que presideix, no va agradar gaire en el si de l'executiu català, que intenta eludir el clima d'alarmisme que s'està generant al voltant de la sanitat pública. No només molesta el comentari perquè sigui el president del consell assessor per a la sostenibilitat i el progrés del sistema sanitari. Tampoc per la reputació i l'ascendent que atresora entre el col·lectiu mèdic. Sinó perquè també és un interlocutor directe del president i de l'actual conseller i perquè fins i tot va ser cridat a ser el titular de la cartera abans que Boi Ruiz, en una proposta que va rebutjar. Hi ha qui arriba a considerar-lo el conseller de facto.

L'encarregat de respondre va ser el portaveu del Govern, Francesc Homs, que va assenyalar estar "tranquil i segur del que s'ha de fer", en considerar que la qualitat del servei sanitari no quedarà afectada per les retallades. "Les declaracions de Vilardell s'han de tenir en compte i respectar, però el Govern està ben tranquil perquè el que no ens ha passat mai pel cap és afectar la qualitat de la salut a casa nostra en allò que és el nucli dur", va dir Homs a l'"hem de dir que no" de Vilardell.

El portaveu del Govern treu ferro a les declaracions de Vilardell

Les conclusions d'Homs i Vilardell sobre les conseqüències que tindrà l'estalvi de mil milions d'euros a la sanitat no són les mateixes. El metge considera que sí que s'està posant en perill i creu que si el problema que fa trontollar el sistema és econòmic, el que s'ha de fer és assolir un "pacte polític" i començar a buscar "fórmules perquè arribin més recursos" a la sanitat, en la línia amb el comunicat que va emetre la setmana passada el col·legi professional.

L'assessor de Mas sempre ha reconegut que es podien aconseguir retallades al sistema, però sempre s'ha postulat a favor que aquestes no afectin la relació entre el metge i el pacient. Advoca perquè els professionals mèdics tinguin més llibertat a l'hora de gestionar-se la seva agenda i fins i tot va incloure representants de l'àmbit farmacèutic al consell assessor presidencial per mirar d'atacar la factura farmacèutica.

Ara, en vista que la retallada s'està centrant en hospitals i ambulatoris, reclama prudència. I, sobretot, que no es prengui cap decisió sense abans haver-les negociat amb "les juntes mèdiques, de personal i els equips directius" dels establiments sanitaris. Aquest és el nou punt de sortida que demana quan el Departament de Salut ja treballa en el nou mapa sanitari català, quines línies bases podria presentar la setmana vinent, fruit de les mesures d'ajust encarregades als centres.

El pronunciament de Vilardell va alimentar el PSC, que va trobar en les seves declaracions l'últim argument per denunciar l'actuació del Govern i reclamar fer marxa enrere en les retallades sanitàries. Va ser l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, qui va acusar el Govern d'estar "laminant" el sistema. Segons la seva opinió, el que està fent CiU des que ha arribat a la Generalitat és introduir modificacions "estructurals" i no conjunturals per treure pes al sistema sanitari, que va qualificar d'"excel·lent", almenys fins ara.

L'existència de consells assessors no li estan anant gaire bé per ara al president de la Generalitat. La recomanació de tornar a començar d'ahir de Vilardell s'afegeix a l'informe que va elaborar el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC), i que va preparar per a la cimera anticrisi que es va celebrar al Palau de Pedralbes fa una mica més de dues setmanes.

En aquella ocasió, els experts van presentar un full de ruta avesat al liberalisme econòmic que només podien defensar CiU, el PP i les patronals. El document va generar una tempesta política d'un dia, tot just abans de la reunió, que només es va calmar quan les conclusions de la cimera van fer esborrar el receptari dels assessors encapçalats per Salvador Alemany i es van quedar en poca cosa innovadora. Com es concreta la demanda de Vilardell queda ara només en mans de Mas.