Este artículo se publicó hace 14 años.
"He acabat creient en els fantasmes"
L'autor evoca els inicis de la seva vocació literària a El anorak de Picasso', un llibre en què aplega cinc relats
Dibuixar una línia que separi ficció i realitat no és una activitat que desperti cap mena d'interès a José Antonio Garriga Vela (Barcelona, 1954). Haver nascut un 20 de novembre i dir-se José Antonio és una conjunció que sempre li ha resultat sospitosa. El posat de tímid de manual i el seu parlar tranquil són els elements que reforcen l'efecte hipnòtic del seu discurs. Diu que li agrada estar als núvols i que necessita tornar sovint al quilòmetre zero per tornar a començar. L'autor de Pacífico (Anagrama), acaba de publicar El anorak de Picasso (Candaya), un llibre que aplega cinc relats que ell anomena "textos" (les etiquetes per als gèneres tampoc li desperten cap mena d'interès).
Aquests cinc contes, per dir-ne d'alguna manera, es visiten els uns als altres i comparteixen personatges, fins al punt que sembla que Garriga Vela els hagi escrit per aconseguir la coartada que li permeti grapejar els inicis de la seva vocació literària. "Per mi els records no són una trampa, més aviatm'alimenten, hi torno constantment, els reviso, hi jugo...", explica divertit. De fet, tan bon punt comença El anorak de Picasso, l'autor ho aprofita per agrair a Josep Pla que escrigués Santiago Rusiñol i el seu temps, un llibre que explica la història del Cau Ferrat, punt de reunió dels artistes modernistes i que es va gestar a la casa on ell va néixer. Anys més tard, va utilitzar l'adreça exacta del que va ser el domicili familiar per batejar la novel·la Muntaner 38. Ambientada durant els últims anys del franquisme, i protagonitzada pel fill d'un sastre que narra tot el que veu, es va guanyar els elogis d'escriptors com Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Manuel Vázquez Montalbán, Enrique Vila-Matas o Juan Bonilla.
Per l'escriptor els records són la principal font d'inspiració
L'escriptor afirma que va escriure Muntaner 38 amb la sensació que algú li dictava les paraules, una percepció que li encantaria repetir però que no ha tornat a sentir. "Després d'aquella novel·la vaig trobar la meva veu narrativa i tot el tema dels morts que no ho estan", assegura.
Arran de la promoció del seu últim llibre, l'autor ha tornat a la casa on va passar la seva infantesa i ha descobert que en aquells baixos on Rusiñol imantava la presència d'artistes que començaven a anar més enllà del realisme hi viu un pintor que coneix els seus llibres. "Tot plegat és molt fantasmagòric i, esclar, he acabat creient en fantasmes", diu mentre esquiva la timidesa que el caracteritza.
Fixació pels detalls invisiblesGarriga Vela és un caçador de les coses que passen desapercebudes
Garriga Vela és dels que segueix al peu de la lletra allò que va dir Nabokov que "els detalls s'agraeixen". Ell és un caçador de coses que passen desapercebudes, quan les troba les acaba convertint en protagonistes. Això és el que fa a El teléfono del señor Permanyer, una de les narracions d'El anorak de Picasso, on també emfatitza la importància de les coses invisibles. "Els sentiments, els somnis i els desitjos són invisibles, totes les coses importants ho són", argumenta.
Les relacions familiars el sedueixen i seran el tema de la seva propera novel·la. Ha començat a prendre notes i no té cap pressa per posar-hi el punt i final. El que vol és que els seus llibres, un cop llegits, no deixin de perseguir els lectors. De moment, ho ha aconseguit amb frases magnètiques i misterioses.
Comentarios de nuestros suscriptores/as
¿Quieres comentar?Para ver los comentarios de nuestros suscriptores y suscriptoras, primero tienes que iniciar sesión o registrarte.