Una de cada tres farmàcies es troba en situació d'impagament

El retard de la Generalitat en el pagament de les factures a les farmàcies ha agreujat la situació de molts farmacèutics que ja fa anys que clamen contra els plans d'ajustos de l'Administració per contenir la crisi, i ahir el sector va donar un cop de puny sobre la taula. En una roda de premsa conjunta, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya van donar a conèixer unes dades que demostren la situació límit que viuen les farmàcies.

De les 3.067 farmàcies que formen la xarxa catalana, fins a 988 es troben en situació d'impagament, ja sigui per devolució de factures o per ajornament del pagament. L'import d'aquestes factures suposa uns 42 milions d'euros entre totes les farmàcies, una suma que de moment estan assumint els proveïdors perquè els bancs tampoc no es mostren disposats a donar crèdits a les farmàcies.

En els últims mesos les apotecaries han acomiadat un miler de treballadors

Les progressives retallades aplicades pel Govern central en els darrers dos anys s'han abaratit un 30% els genèrics i s'ha rebaixat fins al 15% el marge de benefici per medicament, han comportat que el 9% de les farmàcies catalanes vegi compromesa la seva viabilitat econòmica o, el que és el mateix, que una de cada deu farmàcies no pot garantir el salari mínim d'un farmacèutic (1.600 euros mensuals) per als seus treballadors. Això, sense tenir en compte el retard en els pagaments per part de CatSalut, que, segons un estudi realitzat per la Fefac el mes passat, ha abocat 40 farmàcies catalanes a la suspensió de pagaments.

Des del mes d'agost la Generalitat paga a les farmàcies al cap de 80 dies de la dispensació dels medicaments, i no al cap de 35, tal com estableix el concert entre CatSalut i el Consell. Aquesta demora comportarà que les farmàcies, en el seu conjunt, hagin d'abonar nou milions d'euros l'any en concepte d'interessos per mantenir el servei.

Les retalladesde la Generalitat han reduït el marge de benefici un 15%

El col·lectiu de farmacèutics va assegurar que està fart de ser l'ase dels cops quan les coses van maldades econòmicament, i des d'ahir han engegat una protesta que consistirà a mantenir les llums de la creu obertes durant 24 hores tota una setmana, per simbolitzar l'estat d'alarma en què es troben. "És simbòlic perquè el que no volem és perjudicar els usuaris, que no en tenen cap culpa", va remarcar Jordi de Dalmases, president del Consell ahir en la roda de premsa.

Aquesta situació no és exclusiva de Catalunya, sinó que es reprodueix en altres comunitats autònomes de la resta de l'Estat. El cas més flagrant és el de Castella-la Manxa. A Catalunya, els més afectats per les mesures de contenció, segons els professionals del sector, són les farmàcies rurals i les que acaben d'obrir. Les primeres, perquè facturen menys proveeixen menys població i perquè tenen més clients pensionistes, i les segones, perquè no poden fer front a les hipoteques i crèdits que van sol·licitar en el moment d'obrir.

Gemma Rubís va engegar la seva pròpia farmàcia, la Farmàcia Rubís, just abans que esclatés la crisi econòmica, el desembre de l'any 2007. "En aquell moment els números quadraven a la perfecció, però ara ja no", diu afligida.

Amb aquesta senzillesa resumeix Gemma Rubís la seva situació. No pot fer front a la hipoteca del local que va adquirir per ubicar-hi la farmàcia, al districte de Nou Barris de Barcelona, per culpa de les successives baixades de preus i dels marges de benefici dels medicaments, que han reduït de manera notable la rendibilitat de l'establiment.

En aquests moments, la Farmàcia Rubís deu dos mesos a les distribuïdores que correspon als dos mesos que li ha deixat de pagar la Generalitat, ha hagut de fer fora dos treballadors dels quatre que tenia en plantilla, i està negociant amb el banc per allargar la hipoteca i guanyar temps, però no ha entrat en concurs de creditors. Amb tot, Gemma Rubís considera que la protesta simbòlica engegada pel col·lectiu de farmacèutics ahir "no és suficient", i demana a l'Administració catalana que no passi totes les "responsabilitats" als titulars.

Per reduir la despesa, les farmàcies només tenen dues opcions. "O es fan fora treballadors o es redueix l'estoc", va plantejar ahir Josep Esteve, president de la Fefac, i va recordar que totes dues mesures ja s'estan prenent.

Des de la federació asseguren que, en els darrers mesos, s'ha perdut fins a 1.000 llocs de treball dins el sector, i que més de 500 farmacèutics adjunts han estat substituïts per auxiliars tècnics. Aquesta mesura dràstica ha permès a algunes oficines equilibrar els comptes, segons Esteve, però a canvi els ha comportat problemes a l'hora de garantir el servei, perquè la feina és la mateixa. O fins i tot més, perquè la dispensació de receptes va en augment, any rere any, a causa de l'envelliment de la població.

L'altre marge de maniobra que pot assumir el sector, la reducció de l'estoc a les farmàcies, també s'està duent a terme, però no hi ha dades que ho il·lustrin. Tanmateix, el president de la Fefac, Josep Esteve, va assegurar que cada cop són més les oficines de farmàcia que no s'atreveixen a adquirir els productes més cars com són els medicaments de l'àmbit d'oncologia perquè no saben si podran pagar-los.

Tant el Consell com la Fefac van aprofitar la roda de premsa d'ahir per denunciar la inoperativitat de l'actual model de finançament de les farmàcies, que reben un 80% de la facturació del sistema públic de salut i que no poden cobrar a l'usuari per cap dels serveis addicionals que ofereixen.

En vista d'aquesta situació, De Dalmases no descartaria com a solució el cobrament de serveis com són preparar la medicació de la gent gran o prendre la pressió als usuaris.

Una altra mesura que han pres moltes farmàcies en els últims mesos ha estat el tancament nocturn d'establiments que feien guàrdia al costat dels hospitals, empesos pel tancament de les urgències nocturnes imposat pel Govern.