Entrevista a Gabriel Rufián"Si Yolanda Díaz tanca la reforma laboral amb la CEOE i Ciutadans, el cost pot ser molt gran"

La cirereta del pastís de la legislatura, la reforma laboral, se li pot ennuegar al Govern espanyol. De moment, l'acord amb els sindicats majoritaris i la CEOE no agrada als seus aliats parlamentaris. El principal èxit de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, podria no ser ratificat al Congrés, ja que ara mateix no suma una majoria. El PSOE mira a la dreta i busca en Ciutadans un suport per tirar endavant la reforma, cosa que desespera Unidas Podemos. Els partits del bloc progressista retreuen Díaz que no els hagi tingut en compte. I en aquest context, Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982), que aquesta setmana ha endurit les paraules contra la vicepresidenta, respon a les preguntes de Público.

Si en aquests moments es precipitessin eleccions estatals, repetiria l'acord d'investidura amb Pedro Sánchez?

És un escenari gairebé de ciència ficció perquè poden arribar a passar moltes coses abans. Candidatures, successos, aritmètiques... El que sí que és cert és que si jo mateix lidero la candidatura a unes eleccions d'aquesta mena, nosaltres som molt conscients de l'alternativa a l'actual aritmètica governamental. Crec que Oriol Junqueras ho va dir molt clarament des de la presó: mai no seríem els responsables de l'entrada del feixisme a Moncloa, i per feixisme entenguem per Vox, clarament.

"Aquest Govern espanyol no es pot sustentar constantment en la por de la seva alternativa"

Dit això, aquesta pressió que se'ns trasllada a nosaltres, crec que s'hauria de traslladar a qui està conformant aquest Govern [PSOE i Unides Podem], perquè aquest Govern no es pot sustentar constantment en la por de la seva alternativa. No pot ser, perquè al final ens trobem que després de tot aquest temps, de l'enorme esperança de l'inici, amb què ens hem limitat a frenar reculades. No hem aconseguit res de facto, simplement frenar reculades. I és una reflexió que hem de fer tots aquells que som d'esquerres i progressistes, que volem incidir en positiu a la vida de la gent, però primer aquest Govern.

De vegades se'ns trasllada una pressió que no ens toca. Recordo la negociació de la llei audiovisual en què va arribar un moment que semblava nostra. I de vegades ens trobem en aquest escenari. Crec que també és per habilitat aquest Govern, però al final és una pregunta molt idònia per a l'Executiu. La pregunta final, quan siguin eleccions, és: què han fet perquè PP i Vox no arribin a la Moncloa?

Nosaltres hem donat suport a molta de l'agenda legislativa del Govern espanyol amb companys a la presó, sota el nostre punt de vista de manera injusta i salvatge. Teníem una diputada, com la Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, que ha negociat lleis com la llei d'educació, i a ella li costava molt tornar a casa perquè els veïns no entenien res. Al final són moltes preguntes més per a aquest Govern que per a nosaltres.

Vostè ha insistit que "al PSOE se l'obliga a fer". Ara com ara, està satisfet del que ha aconseguit ERC recolzant aquest Govern durant aquests dos anys?

Quan se'ns diu aquí, per part de l'oposició, allò de "vostès són aquí pels vots, per allò que són partidistes...". Em sento molt orgullós de formar part d'un projecte col·lectiu que es diu partit polític. Els mitjans i els partits estem per mediar a la societat, les idees, els imputs, en el debat de la societat. És bo protegir-ho i reivindicar el paper dels partits. Evidentment, els partits no demanen abraçades, però és que el PP i Vox tampoc. Es demana el vot perquè mitjançant la representativitat institucional és allò que canvia la vida de la gent.

Un cop dit això, no hi ha hagut cap iniciativa a favor de la classe treballadora que s'hagi fet sense el vot d'ERC. Hi ha gent que, de manera lògica, atribueix haver sortit d'una manera millor d'aquesta crisi que de la crisi del 2008 al PSOE o a Unidas Podemos, i a un ministre o un altre. Però cal reivindicar el fet que sense l'esquerra independentista basca [EH Bildu], sense el sobiranisme d'esquerres gallec [BNG] i sense l'esquerra independentista catalana [ERC], res del que ha sortit en aquest Congrés hauria sortit. Això cal valorar-ho i vull creure que a Catalunya hi ha moltíssima gent que ho valora.

Se'n refia de Pedro Sánchez perquè compleixi el que s'ha acordat, el que queda per fer?

Soc un defensor de la teràpia i fer teràpia, però la política no és teràpia. Entrar a descriure estats d'ànim o qualificar trets personals... En política aquest tipus de coses són accessòries i poden dependre del context i del moment. Jo ja venia desenganyat del PSOE de casa. El meu avi va ser felipista fins al dia de la seva mort. El 1996 començaven a sortir tots els casos de corrupció del PSOE, recordo com es vivia allò a casa meva. La meva confiança en el PSOE és la que és, però sóc conscient que si tens prou força se'l pot obligar a fer coses.

"Jo ja venia desenganyat del PSOE de casa"

Així mateix, a mi m'encantaria i seria sa per a aquest país que una força política com la que jo represento aquí pogués dir a Pedro Sánchez o al líder de torn del PSOE: mira, és que si tu te'n vas, no passa res, parlo amb el líder de la dreta o del centredreta conservador espanyol. Si aquí hi hagués una dreta europea en aquest país podria passar com passa a altres països, però aquí tothom sap que si Casado o Ayuso acaben arribant a Moncloa, ho faran de la mà de Vox. I això limita molt les nostres opcions, no com a independentistes o persones d'esquerres, sinó com a republicans i demòcrates. Ells [PSOE] se n'aprofiten.

No és tant una valoració de la persona, sinó si considera que allò que va signar amb Sánchez es portarà a terme els dos anys que resten de legislatura.

Nosaltres vam desbloquejar la investidura amb la intenció d'intentar que la taula de diàleg i negociació existís, que passéssim dels judicis, les amenaces i l'empresonament a la política, i això ha passat. Aquests companys ja són a casa seva, encara que queda molt recorregut per fer. Ara, permeteu-me que sigui dur perquè aquest Govern ha decebut moltes vegades molta gent. Els fets són els que són, i per això la dreta fa el discurs que fa.

No té cap sentit que cada vegada que un ministre, com Garzón, digui una cosa tan bàsica com que només hi ha un planeta i que les macrogranges produeixen un impacte mediambiental enorme, el PSOE, per no perdre vots en segons quin lloc, digui que potser s'equivoca. En aquest sentit, decep molta gent progressista en aquest país.

Després del canvi de lideratge a Unidas Podemos, li resulta més difícil arribar a enteses amb Yolanda Díaz que amb Pablo Iglesias?

Amb Pablo Iglesias vaig tenir una relació ambivalent perquè els nostres caràcters són els que són, però venia i vinc de l'admiració absoluta cap a ell. Recordo seguir-lo des de casa i crec que és el millor de la nostra generació. Ha estat un excel·lent parlamentari i continua sent un excel·lent pensador de l'esquerra i tant de bo algun dia tornés. Ara, al final, les relacions personals són les que són.

Crec que Unidas Podemos va arribar aquí amb cert adanisme, pensant que eren els primers en moltes coses. Recordo una frase de Joan Tardà, gairebé el primer dia que érem al Congrés. Ell portava ja deu anys i em va dir: "Aquests es creuen que no hi ha hagut ningú més abans que ells". I hi havia una frase molt recurrent dels nostres discursos en què dèiem: "Com ja va dir Joan Tardà". Hi ha hagut gent com José Antonio Labordeta, Xosé Manuel Beiras o Julio Anguita molt abans que Unidas Podemos, que és un espai que ha fet moltes coses.

"ERC no pot negociar o votar sobre la base de projectes personals perquè a algú li vagi bé"

Pel que fa al paper de Yolanda, amb ella és molt diferent, ja que vam entrar junts al Congrés, vam tenir la fortuna d'asseure'ns molt a prop al Congrés, teníem i tenim una relació molt cordial... Jo crec que ella pot i ha de liderar un projecte i que ha d'anar bé. El seu projecte personal, perquè de vegades la política va de lideratges i de projectes personals i no passa res per dir-ho, li ha d'anar bé per a aquest país perquè l'alternativa és terrible. Però ERC no pot negociar o votar sobre la base de projectes personals perquè a algú li vagi bé. Al final, les negociacions han de ser igual a igual i tothom s'ha d'entendre. Quan et plantes en una negociació dient que no es toca ni una coma, ja que no és una negociació, és una altra cosa.

Vostès refusen parlar de línies vermelles, però sí que han exposat almenys sis punts a tenir en compte per donar suport a la reforma laboral. Estarien disposats a cedir en alguna proposta per permetre la convalidació del decret llei de la reforma laboral?

Som poc sospitosos de no voler negociar o pactar, sobretot en temes tan sensibles a la classe treballadora com aquest. Convé recordar que aquest assumpte, juntament amb la reforma de la llei mordassa, és el principal compromís d'aquest Govern, sobretot de la part d'Unidas Podemos en el cas de la reforma laboral.

Simplement recordem coses que la mateixa Yolanda Díaz, quan era diputada, ja deia, com per exemple que per derogar la reforma laboral calia dignificar la indemnització i el salari de tramitació per acomiadament improcedent, recuperar el mecanisme de l'administració per frenar ERO abusius, dotar de més mitjans la Inspecció de Treball per lluitar contra la bretxa salarial, realment lluitar contra la parcialitat...

Una reforma laboral que, a més dels sindicats, és avalada per la CEOE, la FAES, el Consell d'Europa, el think tank de la dreta espanyola... Doncs bé, també cal fer aquesta reflexió. El nostre paper és intentar millorar l'agenda legislativa d'aquest Govern. Ni tan sols parlem de condicions ni de línies vermelles perquè hem après que això en política és un negoci dolent. Ara bé, quan durant nou mesos no parles amb ningú dels que van permetre la teva entrada a Moncloa, que són necessaris, crec que tens un problema. I no només ho diu ERC, ho diu Més País, Compromís, EH Bildu, el BNG i, fins i tot, el PNB.

"Quan durant nou mesos no parles amb ningú dels que van permetre la teva entrada a Moncloa, tens un problema"

Tothom ha de ser conscient de la contradicció que suposa treure això amb Cs, sobretot en el cas de Yolanda Díaz. Quan dic que no negociem projectes personals és perquè també entenc que a ella li ha d'anar bé i no li anirà bé si ho pacta amb Cs, que ja tothom sap què és a hores d'ara. No tot s'hi val i no se salvarà.

A on va aquest Govern si expulsa d'aquesta negociació la gent que durant tot aquest temps li ha donat suport? Quants vots propers a la CEOE aniran a parar al PSOE? Quants a Unidas Podemos? Entenc que Yolanda Díaz no vulgui representar l'esquerra de l'esquerra del PSOE. Jo també sóc dels que aposten per la transversalitat, però si Yolanda Díaz acaba tancant la reforma laboral amb la CEOE i Cs, i es presenten segons quines coses, el cost a mitjà i llarg termini li pot ser molt gran. Hi estem a temps.

En cas que el Govern espanyol aconsegueixi aprovar la reforma laboral amb el suport de Cs, com afectaria la seva relació amb PSOE i Unidas Podemos en la tramitació de la resta de lleis?

El millor és que nosaltres compartimentem totes les negociacions. Sí que és cert que l'agenda legislativa que imposa el Govern fa que sigui com un gaspatxo on tot es barreja. Per a nosaltres no serà que d'aquest espai enorme de poder en surtin lleis a favor de la gent. Intentem assumir aquest paper, però no se'ns pot responsabilitzar del que vota la gent a altres llocs d'Espanya.

Què significa el "front comú" que va posar sobre la taula fa uns dies?

No vull que s'interpreti com un atac o un front comú contra ningú. Jo sé que Yolanda Díaz és l'esperança de molta gent. Des de l'afecte, sé que tindrà una enorme protecció mediàtica. Ja ens ha passat abans. Quan vam rebutjar els Pressupostos el 2019, semblava que érem Gargamel en contra dels líders d'occident. El resultat: guanyem dues eleccions a Catalunya al PSOE; la gent va entendre que allò no era allò que li explicaven. Un altre exemple és el pacte d'Ada Colau amb Manuel Valls, un paio que sent primer ministre de França havia deportat milers de persones, malgrat tenir d'alternativa ERC. Segurament això tindrà un cost per a Colau en el futur, de fet, ja en té.

"Sé que Yolanda Díaz és l'esperança de molta gent"

Són figures que en un moment tenen tanta protecció que comencen a tenir una enorme miopia al voltant de la realitat o dels càlculs a mitjà i a llarg termini. És un gran èxit tancar això amb la CEOE i amb UGT i CCOO? Obliden que això passarà per la seu de la sobirania i que hi ha una aritmètica tossuda, que es trobaran amb els mateixos de sempre que, malgrat tenir-te una enorme simpatia, no s'ho empassen tot.

No som militants d'Unidas Podemos o del que acabi sent el projecte de Yolanda Díaz. Si això segueix així, ERC votarà que no. Intentarem explicar-ho de la millor manera possible. Som conscients de la pressió que tenim però no és la primera vegada. La bona notícia és que som capaços de superar-la. El cost d'aprovar això amb Cs a Catalunya i a Euskadi és una cosa que no s'acaba d'entendre des de Madrid. No val a dir-nos que, si votem que no, és que donem suport de facto a la reforma del PP.

Pel que fa a la reforma de la 'llei mordassa', sí que és més complicat que el Govern o el PSOE vulgui comptar amb Ciutadans atesa la seva oposició a la modificació. Veu favorable que el Govern espanyol acosti postures amb vostès?

Són negociacions molt diferents amb actors molt diferents. De moment, intentem ser prudents. Estem parlant molt més de la reforma laboral perquè estem en un estadi final, però sobre la llei mordassa estem iniciant les converses. Intentem ser sempre prudents. Durant aquestes festes de Nadal hem aguantat pressions de tota mena, sobretot al nostre entorn. Ens constava que es deia que es parlava amb nosaltres i que era fals. I ara sortim a dir tot això perquè queden dues setmanes i no hi ha temps.

Pel que fa a la llei mordassa, sí que sembla que hi ha, de moment, una interlocució més fluida, que és molt més del que hi ha hagut amb la reforma laboral. Ja veurem què passa. Estem enfocats en allò que és no normalitzar l'actuació policial i que no passin abusos, com els que han passat a Catalunya, que han costat ulls a la gent.

Una altra llei nuclear per a ERC és la Llei de Memòria Democràtica. El PSOE reprendrà aquesta negociació aquest any tot i no tenir prou suports?

Ells volen recuperar la negociació, però nosaltres sempre ens hem mantingut en la mateixa posició. Com a mínim caldria declarar il·legal un règim sorgit d'un cop d'Estat i un Govern com aquest ho hauria de fer sense cap problema. També caldria obrir la porta real a una reparació judicial, política i econòmica de les víctimes, i això no es pot fer sense perseguir els victimaris. I qui digui el contrari, menteix. Una llei com aquesta sense els partits històrics, ERC, el PNB, el PCE i el PSOE, és una mala llei.

Pel que fa a la llei d'habitatge, que encara no ha vist llum verda definitiva al Consell de Ministres, considera que sortirà endavant en els termes en què està plantejada?

"El que no té cap sentit és anunciar un bo de 250 euros per als joves sense regular el preu del lloguer"

Cal parlar-ne i, de moment, trobem bona predisposició. Sempre hem dit, conjuntament amb altres forces polítiques, que intentarem ser una caixa de ressonància dels sindicats de llogaters i intentarem que la llei sigui tan propera com sigui possible a la llei del Parlament de Catalunya recorreguda per aquest Govern. El que no té cap sentit és anunciar un bo de 250 euros per als joves sense regular el preu del lloguer perquè llavors tot se sustenta en la bona fe del propietari i es converteix en una mena de Bonoloto. No hi ha res que realment al propietari li impedeixi apujar el lloguer al·legant que es cobra l'ajuda.

Fa la sensació que la taula de diàleg entre el Govern espanyol i el Govern està paralitzada. És així?

El Govern i algun portaveu del Govern espanyol han dit que el que és important és l'agenda i això ens ho creiem. Això no vol dir que s'hagi de posposar en funció de les eleccions que hi hagi a un altre lloc. Hem demostrat una fermesa a favor del diàleg perquè no hi ha alternativa i qui la tingui, que l'expliqui. Amb tot el cost polític i personal que suposa seguirem en això. Quan es tornarà a convocar? Depèn dels equips de Moncloa i de la Generalitat, que em consta que parlen des de fa temps. Intentem cuidar aquest espai i hi estem tots, o gairebé tots.

Convé recordar que hi ha dos governs, però quatre partits, i tots han tingut els seus interessos i temps. Tot i això, ERC sempre hi ha estat asseguda. De vegades, fins i tot, hem estat sols, però així seguirem, perquè és un consens dins de la ciutadania catalana, i gairebé de l'espanyola, que ha comprès que allò que ha d'imperar és la política i no la repressió. Abans d'acabar la legislatura hi hauria d'haver avenços i propostes, sobretot per part del Govern espanyol, ja que tothom coneix la nostra proposta.

La proposta és l'amnistia i l'autodeterminació. En dos anys de legislatura no hi ha hagut ni l'una ni l'altra. Quines garanties poden tenir els electors que en els dos anys que resten de legislatura s'assoleixin aquestes metes?

Hi ha molts electors que voten per moltes causes, però és cert que els nostres projectes són per solucionar un conflicte polític tan important, tan històric, tan redundant... Els discursos de fa 90 anys en aquest Congrés es podrien copiar. És un conflicte endèmic t'agradi més o menys. El que estem convençuts és que la solució no serà unilateral, sinó multilateral. Això ens transcendeix a tots nosaltres. Qui cregui que aquest conflicte no se solucionarà amb la involucració d'institucions supranacionals, internacionals europees i, evidentment, estatals, s'equivoca.

"Hi ha un consens dins de la societat i és que està a favor del diàleg"

El que és important és que existeix aquest espai. Per què no dir-ho? El PSC recupera espai a Catalunya amb un altre discurs. Illa és el cap de l'oposició i si l'escoltes no és Arrimadas. Et parla d'una altra cosa. Hi ha un consens dins de la societat i és que està a favor del diàleg.

Els seus socis al Govern, Junts, parlen del retorn de Puigdemont, que pot ser un nou 'momentum', un nou impuls cap a la independència. Què vol dir això?

Intento ser sempre molt respectuós amb la gent que està a l'exili, perquè nosaltres també tenim gent com Marta Rovira, a qui conec perfectament i sé el cost personal que al final té, més enllà d'estar lluny de la teva família i de casa teva, per intentar muntar un referèndum perquè la gent voti. Hi he estat, els he conegut i sé que té un cost personal molt important. No és comparable, però és una mena de presó. Així que si Puigdemont pot tornar, només puc dir dues coses: tant de bo i serà gràcies a la política.

Com veieu una alternativa de Govern a Catalunya d'ERC amb els comuns?

"Un Govern d'ERC i els comuns hauria de ser el futur de Catalunya"

Hauria de ser el futur de Catalunya. Hi ha molt poca diferència entre un votant dels comuns a Catalunya i un votant dERC, molt poca. Hi ha la qüestió nacional, però durant tot aquest temps, ERC ha aglutinat tota aquesta gent progressista. Pel que fa a coalicions, ja s'està demostrant. Els anteriors pressupostos i aquests es van aprovar amb ells, i hem demostrat que podem governar amb Junts i pactar uns pressupostos amb els comuns. Espero que no sigui una flor d'un dia i que sigui el futur de Catalunya.

Aquesta imputació a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és una jugada de la dreta o hauria de donar més explicacions?

Desconec els detalls. Vull ser prudent, però és cert que no seria la primera vegada que a un líder d'aquest espai polític (a nosaltres també ens ha passat) se li munta una campanya mediàtica i judicial. Més enllà d'aquest cas, en aquest país hi ha un problema amb el Poder Judicial, que ha declarat la guerra a una part del Govern i fins que això no es canviï, moltes de les coses que cal fer no es podran fer. Però vull ser prudent perquè en desconec els detalls.