Y si pudieras verte a través de mis ojos
Si mi propio rayo te alcanzara
¿Seguirías desertando de la vida?
¿O volverías como la primera vez?
Como un pez
Remontando las aguas

Xoel López navega, és com un explorador de paisatges sonors originals amb la recerca de l’amor com a motor creatiu. La seva música parla de dolor i esperança, de desig i distància, emocions correspostes i separació, fragilitat i llum. Un trobador postmodern que transita per la geografia amb melodies vitals que obren finestres, amb flaixos que il·luminen la incertesa i la confusió, com en El destello.

A lo lejos
En algún rincón del mundo
Se cierra una puerta
Poco a poco
La memoria resuelve el dilema
Y se abre una ventana

Xoel va ser el protagonista del primer concert del Guitar BCN 2021, al Palau de la Música, amb totes les entrades venudes. En un escenari poc habitual per sentir música indi, després de tocar a Madrid, va fer el segon recital de la seva gira de presentació del disc Si mi rayo te alcanzara. Poc després de dos quarts de nou, les notes de El destello van començar a sonar dins d’un Palau, ple d’un púbic ansiós i àvid de música. La banda composada de 3 teclats i una bateria electrònica ja és una declaració d’intencions. Xoel no vol sonar convencional, vol una paleta de sonoritats sense límits, vol explorar, vol alliberar-se d’etiquetes i volar.

El concert de Xoel López és converteix en un passeig, on t’hi trobes de tot, del lirisme a la tristor, on pots endinsar-te en una fira d’atraccions, com les d’abans, sense saber què descobriràs. La màgia de trobar-te amb Tigres de Bengala, Vampiros, Peces Globo, anar a la Patagonia i creuar les selves tropicals on habita el Jaguar. La poesia com a vehicle harmònic, tot i tenir la sensació de no estar en el lloc més adequat per escoltar aquesta música. La distància de l'escenari i les butaques separen de l’energia transmesa, la falta de contacte no ajuda a compartir les emocions. Ell ho sap, però no importa, és feliç i s’excusa tocant la seva música amb energia i donant les gràcies, emplaçant-nos per un altre concert en millor condicions. “Todo es muy raro, pero el hecho que estéis aquí es más que suficiente” diu abans d’aplaudir als espectadors.

L’artista corunyès porta més de 20 anys composant cançons, algunes de les quals com Tierra, s’han convertit en autèntics himnes generacionals. Aquest últim disc editat l’any passat és el 15è de la seva carrera i el quart d’aquesta nova etapa. Xoel va formar part del grup Deluxe amb qui es va llaurar una discografia molt respectada. No li agraden les etiquetes, no vol ser una icona indi, a ell l’interessa més aviat fer descobriments, no construir-se un format creatiu, ser permeable a tot tipus d’influences musicals, passant del brit-pop als sons sud-americans. Un viatge amb destins diversos, cantant en anglès amb l’Elephant Band i Deluxe, fins les noves sonoritats actuals mesclades pel Campi León, productor de Vetusta Morla.

Xoel López és actualment un dels artistes espanyols més solvents i originals. La espina de la flor en tu costado és la cançó capçalera de la sèrie “El desorden que dejas”. Ha compartit la seva música, amb homenatges a Serrat, Aute, Antonio Vega, The Smiths, i col·laboracions amb Vetusta Morla i Ivan Ferreiro. Al 2013 va ser reconegut com el millor artista nacional en els Premis de la Música Independent. També ha editat en llibre, un poemari: Bailarás cometas bajo el mar. Un esperit de creació eclèctic, una rara avis en el panorama musical nacional que sovint no aconsegueix els altaveus imprescindibles, lluny del mainstream.

El concert va desgranant els temes del seu últim disc i altres hits, acompanyat per Adrián Seijas, Teyou, Alice Wonder, Ede i Charlie Bautista. Xoel és vital, intens, sensible, generós i no vol ser l’únic protagonista. Fa música per compartir, per ballar, per emocionar. La seva gira tot just comença i el portarà per totes les capitals espanyoles, de ciutat en ciutat. Com el seu tiet avi Florencio, que anava cantant pels llogarets de Galícia, tocant la viola de corda, recitant romanços. Florencio López era un artista i el seu net també travessa pobles i ciutats, congregant gent per narrar emocions. Xoel és un cantautor pop, la seva música és intima, i així nua, l’interpreta. En temps àrids, quan no es pot abraçar, quan s’amaguen els somriures, la poesia esdevé transgressora, l’assaboreixes convertida en un bàlsam profilàctic. Els concerts pop en temps de Covid són rars i Xoel confessa que desapareix la noció d’aventura, de trobades insòlites, amb els camerinos buits, la falta de contacte, "no passa res, és molt trist" reconeix.

El concert serà curt, les normatives obliguen, però el públic incontenible s’acaba aixecant de les butaques, ballant, movent-se, alliberant-se de les tensions i de les obligacions reprimidores, palmes, crits, Xoel és pura energia i el colofó amb El tigre de Bengala. Gent extasiada, somriures, una fugida cap endavant... i al final, una veu pregravada alerta als espectadors de sortir de la sala de manera esglaonada, un dur recordatori que a fora hem de tornar a la “normalitat”.

Xoel López recita i canta. De Galícia a Argentina. Com un raig de llum que ens parla de desamor, de descobriments, de la pèrdua, de la valentia d’estimar, de desig i dolor, una música que vol compartir la necessitat de trobar la persona, com un viatge que ens porta a una platja anhelada. “Tierra”.

Sí, ya sé que el mundo seguirá girando cuando ya no quede nada
Y nosotros vaguemos por la historia como simples hombres solitarios
Reyes que perdieron todo, todo lo que tanto amaban por quererlo demasiado.
Yo soñaba cada día poder alcanzar la playa.