RepressióXènia, Paula i Andrea, la història de tres de les joves empresonades els darrers dies enmig d'abusos i brutalitat policial

Durant gairebé dos anys, el moviment independentista ha parlat de presos polítics sense parar, d’ençà que els nou líders polítics i socials van ser empresonats per la celebració del referèndum de l'1-O. A les portes de l’esperada sentència del Tribunal Suprem, aquest concepte va haver-se d’eixamplar: l’Audiència Nacional ordenava la detenció de set activistes dels CDR acusats de terrorisme, en presó sense fiança sota les condicions més dures que contempla el sistema penitenciari. La recent condemna a fins a 13 anys de presó pels nou exconsellers i líders socials va fer esclatar els carrers amb mobilitzacions massives, aldarulls i un degoteig constant de protestes. De nou, la repressió ha esquerdat encara més la ferida: el saldo de les convocatòries ha estat de 600 ferits, fins a 200 detencions i 28 empresonaments sense fiança.

En aquest cas, els presos són persones joves, que ronden els 20 anys. Tres d’elles fa uns dies que dormen a la presó de Wad-Ras, al barri del Poblenou de Barcelona: l’Andrea (22 anys), la Paula (23 anys) i la Xènia (22 anys), acusades per delictes d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i danys. Enmig d’una calma tensa, parlem amb els seus “grups de suport”, les persones del seu entorn que en pocs dies han hagut d’aprendre com funciona la burocràcia penitenciària, gestionar advocats i, alhora, rebre el cop, i que són el fil de contacte entre les tres joves i l’exterior.

Detencions entre corredisses a Via Laietana

“Érem a Via Laietana sense fer res. Literalment, ens estàvem movent amb la massa de gent, que s’anava desplaçant segons atacava la Policia Nacional”, explica la Júlia Lostes, una de les amigues de la Paula que es trobava amb ella a les mobilitzacions el divendres 18, el dia que la van detenir. “Entre quatre i cinc furgonetes de la policia van començar a fer un carrusel. De sobte van baixar. Tothom va començar a empènyer i córrer. Va ser llavors quan la vam perdre”. Eren les 18.30 h de la tarda. Poc després, el grup d’amics de la Júlia va poder reagrupar-se, però la Paula no apareixia. Dues hores més tard van decidir trucar a tots els hospitals de Barcelona, però tampoc la van trobar. Fins a les 8.00 h del matí de dissabte no van saber que l'havien detingut.

Durant aquelles hores, la Paula es trobava a la comissaria de la Verneda de la Policia Nacional. És allà on, segons explica la seva advocada, Norma Pedemonte, va passar les pitjors hores de la jornada. Comenta Pedemonte que, quan la Paula era a la comissaria, els policies nacionals van rebre la notícia que un company seu es trobava en estat greu: “Va ser llavors quan van començar a posar-se violents”.

Un Policia Nacional a la comissaria de la Verneda: "¿Qué estáis buscando, un muerto? Si hay un muerto no será en nuestro bando”.

Segons relata l’advocada, els policies van entrar un dels detinguts on es trobaven les detingudes i el van estomacar davant d'elles. Mentre el registraven, va caure un cúter a terra. “La Paula no recorda si va fer algun comentari o si simplement un policia li va veure la cara, però un agent va agafar el cúter i es va apropar a ella a una distància de menys d’un metre obrint i tancant la fulla”. “¿A ti qué coño te pasa?”, deia l’agent segons explica Pedemonte, mentre la Paula repetia que no havia fet res. “¿Qué estáis buscando, un muerto? Si hay un muerto no será en nuestro bando”.

Aquesta és la imatge que també va veure la Xènia, tal com ja ha explicat la seva família durant els darrers dies. La seva tieta, Sara Riera, recorda a aquest diari les negligències que ja han denunciat, amb el cansament d’haver de repetir el relat molts dies seguits. Tal com mostren els vídeos que han corregut per les xarxes, a la Xènia la van agafar agents de la Policia Nacional al carrer Junqueras, a tocar de la Via Laietana, el mateix dia de vaga general. La van arrossegar al furgó i li van pegar a dins mentre cridaven: “Mata-la, mata-la!”.

Totes dues van haver d’aguantar els comentaris vexatoris i masclistes a la Verneda, mentre les feien mirar com pegaven a altres detinguts. Els advocats denuncien que cap de les dues detencions va ser avisada “en el menor temps possible” al Col·legi d’Advocats, tal com estableix la llei. “Si no comuniquen que estàs detinguda, no et poden garantir cap dret: ni el de defensa, ni el dret a ser reconegut per un metge, ni t'han llegit l'acte de drets”, denuncia Pedemonte.

L'Andrea, una de les primeres detencions

Per contra, l’Andrea va ser detinguda dies abans, el dimarts al vespre, just quan començaven els dies d’aldarulls. La detenció es va produir a les mobilitzacions davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona, com explica el seu advocat, Xavier Monge, membre d'Alerta Solidària: “La van arrencar entre dos Mossos i la van llançar a terra a la zona de seguretat per reduir-la bruscament. Van haver de posar-li dos punts a causa de la intervenció”. En el seu cas, el trasllat en furgoneta i l’estança a comissaria va ser més tranquil: “D'ençà que van sortir diverses polèmiques sobre maltractaments a comissaria i des que hi ha càmeres, els Mossos controlen més aquest tipus d’episodis”.

A l’Andrea, l’atestat policial l’acusa d’haver llançat una pedra contra el cordó policial, un fet que l’advocat considera que no està prou provat: “És la versió d’un sol agent que estava treballant quan ja era fosc, en mig del caos de les protestes, quan feia dues hores que li estaven llançant objectes. Em costa pensar com pot reconèixer de manera tan nítida aquesta persona”.

Pel que fa a l'atestat policial de la Paula, Pedemonte destaca que està firmat per dos policies nacionals que, segons la jutgessa, van rebre la informació per part de l'agent que es troba en estat greu hospitalitzat i que hauria detingut a la Paula: "Jo em pregunto quan han rebut la informació sobre la detenció. Diu la jutgessa que a la furgoneta, però això ho presumeix ella".

Assignacions irregulars de jutjats i proves falses

Les irregularitats denunciades pels lletrats no acaben aquí. Dissabte, la Paula i la Xènia van anar cap a la Ciutat de la Justícia per declarar. Durant el trajecte, els agents van advertir a la Xènia sobre alguns objectes que, segons afirmaven, li havien trobat en el moment de la detenció: una bola de petanca, bales de vidre i claus. “Quines boles que hi dus, a la bossa”, li deien dins de la furgona. Cap d’aquests objectes, però, era de la Xènia, que se’ls va trobar durant la vista com a proves inculpatòries. Riera recorda que la bola de petanca presentada contra la Xènia és idèntica a l’apareguda a les bosses de sis detinguts, com també ho és el número de sèrie.

Un cop als tribunals, tocava assignar jutjat d’instrucció. La sorpresa pels lletrats va ser enorme quan van veure que els hi corresponia el jutjat d’instrucció número 31, dirigit per Beatriz Balfagón: “Cada dia hi ha uns jutjats de guàrdia que vénen fixats durant tot l’any. Segons van arribant els detinguts, s’assignen per ordre numèric. D’aquesta manera l’assignació és aleatòria i es garanteix la imparcialitat”, explica Pedemonte. En arribar les dues joves, era el torn d’entrar al jutjat número 30, però la Paula i la Xènia van ser assignades al 31: “Tothom sap que hi ha jutjats més progressistes i jutjats més conservadors. Quan es va fer aquest canvi, tots els advocats ens vam quedar al·lucinats”.

Norma Pedemonte, advocada: "Una setmana abans de l’emissió de la sentència, aquests delictes haurien suposat la retirada del passaport, com a molt"

A més, la lletrada assegura que, quan diversos advocats dels detinguts van anar a recollir els atestats, la jutgessa, que passava pels passadissos de la planta, va deixar anar un comentari perfectament comprensible: “Barcelona la limpio yo poniéndolos a todos en la cárcel”. Tots els lletrats de detinguts a les manifestacions que van passar per aquest jutjat el van declarar incompetent per incompliment de les normatives de repartiment. La jutgessa va dictar presó preventiva per ambdues joves atenent la petició de fiscalia, una demanda que els lletrats consideren desproporcionada: “Una setmana abans de l’emissió de la sentència, aquests delictes haurien suposat la retirada del passaport, com a molt. En aquests casos, mai es demana mesures cautelars”, considera Pedemonte.

L’Andrea va córrer la mateixa sort, però dies abans i per ordres de la jutgessa Maria Eva Moltó, del jutjat d’instrucció número 20. Xavier Monge qualifica de “barbaritat” l’entrada a presó de la jove: “Es tracta d’una absoluta arbitrarietat. La justificació de reiteració delictiva es basa en la convocatòria d’altres manifestacions. Estem parlant que deixa en mans d'un tercer la possibilitat que hi hagi reiteració”. Afegeix, a més, que veu una voluntat política en aquests casos: “Que hi hagi fins a 28 persones a presó respon al clima polític que vivim i a la voluntat d’enviar la gent a casa fent por”.

Grups de suport per enviar cartes a Wad-Ras

Un cop traslladades a presó, els advocats ja treballen per presentar els recursos adients i demanar l’aixecament de la preventiva. Asseguren que les tres joves han pogut conèixer-se dins el centre penitenciari. Qui també s’ha activat són els seus entorns, que han organitzat tres campanyes per demanar la llibertat de les tres joves a través de les xarxes socials: “Andrea Llibertat”, “Paula Absolució” i “Xènia Llibertat”. Tots tres recullen cartes per a les preses i organitzen mobilitzacions demanant-ne la llibertat, com ara les concentracions davant la presó de diumenge passat o la manifestació a Caldes de Montbuí, d'on és la Xènia. Sara Riera insisteix que la seva neboda ha hagut d'aturar els seus estudis i la seva feina només per manifestar-se pacíficament.

També ho ha hagut de fer l’Andrea, que combina els estudis d’Enginyeria Química amb la feina de cambrera, i que d'aquí a pocs dies hauria de començar a fer els exàmens de la universitat: “Està estudiant com pot amb els apunts que li passen, però li preocupa no ser-hi”, afirma l’Albert Jiménez, amic de la jove. Jiménez, com la resta d’amistats que formen el grup de suport, defensen el dret a manifestació de la seva companya: “Ningú s’esperava la violència amb la que ha reaccionat l’Estat. Ho hem viscut amb molt dolor, és una situació d’absoluta frustració”. A l’Andrea l’acompanyaven diversos amics de l’Obrera, un centre social de Sabadell en el qual estava implicada gestionant el gimnàs i la xarxa d'aliments: “L’espai, ni tan sols és especialment independentista, però molts vam anar a les mobilitzacions per protestar contra la retallada de drets”.

Albert Jiménez, amic de l'Andrea: “Ningú s’esperava la violència amb la que ha reaccionat l’Estat. Ho hem viscut amb molt dolor"

La Paula, per la seva banda, s’havia donat una treva en els estudis, després de treballar durant tot l’estiu a la Vall Fosca, on estava vivint ara: “Li agrada molt la muntanya i sortir a fer esport. Ara, al gener, s'havia de matricular a psicologia a la UOC”, explica la Júlia Lostes. També es tracta d’una persona compromesa socialment, segons explica la seva amiga: “Va estar tota la setmana anant i tornant de Barcelona a Lleida per participar de les protestes. Allà també van detenir un amic seu, que va sortir en llibertat”.

El seu grup de suport també defensa el dret de la Paula d’haver assistit a la Via Laietana el dia de la vaga general i denuncien l’arbitrarietat de la seva detenció: “No cal que hagis fet res perquè se t’emportin. Les detencions són una eina repressiva per posar-nos la por al cos. A mi m’ha afectat, m’ho he pensat dos cops abans de baixar a la plaça Urquinaona, però no vull que en cap cas facin servir la detenció de la meva amiga per desmobilitzar a la gent”.