"Es vol utilitzar Diplocat per acusar Puigdemont de malversació de fons"

Martí Estruch (Lovaina, 1968) ha estat la cara visible del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) aquests darrers dies als mitjans de comunicació. Parlem amb ell exactament una setmana després que la Guardia Civil escorcollés la seu de Diplocat, a la Casa de les Punxes de Barcelona. També ens explica per què ha estat ell, i no el director de l'entitat, Albert Royo, qui ha donat la cara aquests dies. "No està encausat, però té clar que és probable que acabi en algun procés judicial", la qual cosa "l'obliga a ser molt prudent i mesurar molt les seves aparicions públiques i declaracions". Si "posar-se un nas de pallasso és arriscat, dir què, a segons quines orelles, també ho és".

Per començar per alguna banda l'entrevista, comencem pel final: el tancament de Diplocat. "Nosaltres vam saber el 27 d'octubre pel Reial Decret que Diplocat era una de les entitats afectades pel 155, de fet, sortíem com una de les primeres mesures a aplicar juntament amb el tancament de les delegacions del Govern". "Se'ns diu que Diplocat és una entitat innecessària, i es curiós que el Govern espanyol decideixi quines entitats són necessàries i quines no, i que l'únic objectiu de Diplocat és promoure la causa secessionista a l'estranger". A més, se'ls va "transmetre la instrucció de no fer activitat pública, de no fer res en el fons", per la qual cosa els treballadors de Diplocat han continuat anant a l'oficina fins a l'últim dia. Del contrari, se'ls hauria acusat "d'absentisme laboral". "Hem estat gairebé mig any sense fer res més que redactar la memòria d'activitats i proporcionar els documents que se'ns demanaven: és una mica paradoxal que, amb la preocupació que sembla que hi ha per la malversació de fons públics, aquí hagin estat malversant fons públics tenint-nos tant de temps aquí", explica Estruch.

L'antic responsable de premsa de Diplocat qualifica els escorcolls "d'acció publicitària de la Guàrdia Civil" ja que el cos armat –que es va emportar set discs durs d'ordinadors i fins i tot va registrar les papereres– ja s'havia presentat en altres ocasions". "Qualsevol informació que volien ja la tenien, no trobaran res que no tinguessin ja", sentencia. Estruch també matisa les informacions aparegudes als mitjans sobre l'objectiu dels escorcolls i assegura que l'ordre de la Guàrdia Civil no esmentava els observadors internacionals de l'1-O. "Des d'algun lloc es va dir que això és el que buscaven, potser era allò el que buscaven", diu a l'ironitzar que "ara se'ls considera observadors internacionals, però durant el referèndum tots els esforços anaven encaminats a dir que eren visitants i no observadors internacionals" i "fins i tot es van fer esforços per impedir que fossin observadors". La xifra d'aquesta delegació internacional és pública, "no és molt elevada" i apareixen amb noms i cognoms a la nota de premsa que va publicar Diplocat. Res a amagar, doncs.

Una altra de les obsessions de la Guàrdia Civil "era trobar les factures dels articles d'opinió que hem publicat, que hem publicat molts, un centenar, a les principals capçaleres del món". Els empleats de Diplocat van respondre que no hi havia factures, sinó que l'interès era real. "No puede ser", van contestar els agents. "Registreu Diplocat, registreu The New York Times i quan trobeu la factura ens la ensenyeu", bromeja Estruch.

"No hi ha res a amagar", insisteix. El que busquen les autoritats espanyoles és "acusar el president Puigdemont de malversació de fons públics" i "atribuir la despesa de Diplocat, que no pertany a la Generalitat, atribuir-la al Govern". Diplocat, recorda, "és un consorci en el qual la Generalitat tenia la veu principal, però era un entre 39; aportava el finançament, és cert, però no hi havia cap relació orgànica entre Diplocat i la Generalitat". Diplocat "té més de 35 anys, encara que hagi canviat de nom i forma" i les seves activitats han inclòs la promoció cultural arreu del món. I pel que fa a les acusacions de parcialitat, Estruch defensa que Diplocat "va ser sempre plural, va posar en contacte als visitants estrangers amb tots els partits polítics representats al Parlament i plataformes de la societat civil". "A Sevilla, per exemple, va organitzar un debat sobre el cas català entre Joan Tardà i Juan Carlos Rodríguez Ibarra, afegeix. Això "va donar credibilitat" a Diplocat a l'estranger, "i segurament és el que més ha molestat al Ministeri d'Afers Estrangers espanyol".

Una diplomàcia innovadora

"La finalitat de Diplocat era fer diplomàcia pública, de manera molt resumida això vol dir: explicar Catalunya al món, establir relacions i presentar Catalunya en la seva pluralitat, els seus valors i els seus actius, res a veure amb un missatge polític", continua Estruch, i destaca que "diplomàcia pública en fa tothom, qualsevol entitat que tingui projecció exterior". En aquest sentit, "Catalunya no feia res diferent al que fan Flandes, el Quebec o Escòcia". També precisa que dels contactes amb els governs s'encarregava la Conselleria d'Exteriors, Relacions Públiques i Transparència encapçalada per Raül Romeva, mentre l'Institut Ramón Llull s'encarrega de les relacions culturals i ACCIÓ, de les econòmiques. Diplocat donava veu a l'exterior a 39 entitats que la formaven, entre elles sindicats o Foment del Treball. Per això "la pèrdua de Diplocat no ho és per al moviment sobiranista, ho és per a tot el país: qui digui que donar veu Foment del Treball, a l'UGT o al FC Barcelona vol dir que no ha entès res d'aquest país". El motiu del tancament rau, segons Estruch, en el fet que "l'Estat no tolera que a fora, a l'estranger hi hagi veus que no siguin les que passin pels seus canals, i la seva veu sí que és unívoca: l'Estat espanyol no convida mai a l'ANC a l'estranger, per exemple".

Estruch reivindica la tasca de Diplocat i dels seus treballadors, per "ràpids, imaginatius, innovadors, altament eficaços" que "s'adreçaven als interlocutors en el seu idioma, dominaven les xarxes socials". Es van arribar a veure els treballadors de Diplocat com a competidors de la diplomàcia espanyola? "Girauta li va retreure a Dastis que una entitat com Diplocat, privada i amb pocs recursos, pugui plantar cara i superar a l'hora de difondre un relat internacional a tota l'acció exterior del Govern espanyol. Com aquest comentari hi ha hagut més d'un. No s'adonen que potser nosaltres no som millors a l'hora d'oferir o plantejar un relat, sinó que potser el que ells estan fent és una animalada. I que si l'1-O la policia actua com actua, allà no hi ha relat que es pugui imposar. La gent ho ha vist." Estruch no vol "parlar malament" de la diplomàcia espanyola, però sí que senyala que "és un altre estil", que descriu com "molt antiquat".

"Ens trobàvem moltes vegades que preníem la iniciativa i ens trobàvem el boicot o l'intent de boicot per part de la diplomàcia espanyola", afirma. "De vegades se'n sortien, de vegades no, i gairebé sempre era contraproduent", segueix, "i de vegades apareixien als nostres actes i dipositaven unes fotocòpies mal fetes, en castellà i amb uns arguments tècnics que el públic no entenia... ja es veia que no anaven enlloc". "Pots oposar-te al que està passant a Catalunya, pot no agradar-te el que està passant a Catalunya, però utilitza eines democràtiques, no pots anar amb la destral, com ha anat en moltes ocasions les ambaixades, amb molt poques excepcions", raona.

Un fet que va influir en el tancament de Diplocat va ser "que nosaltres feiem accions i la diplomàcia espanyola anava a remolc" i "si publicàvem un article a un diari, dues setmanes després l'ambaixador espanyol enviava una carta al director". "La meva impressió és que nosaltres portàvem la iniciativa", manifesta. Per això, "en certa manera el tancament de Diplocat és un reconeixement a la feina ben feta."

Reobrir Diplocat

Els treballadors de Diplocat han demanat recentment en una carta pública que el proper Govern el reobri. El contrari seria, en opinió de Martí Estruch, "acceptar la imposició del 155 i l'estat d'excepció". Tornar a la normalitat passa perquè "una entitat 100% legal" es pugui reobrir. "No cal que sigui el mateix edifici, amb el mateix personal... però la idea és recuperar Diplocat".

Quan costaria tornar a reobrir Diplocat? "Diplocat tenia un pressupost d'uns dos milions d'euros. És una xifra respectable. Però comparada amb altres entitats similars no és una exageració. Donava resultats tangibles. Durant sis mesos hem estat perdent diners. Tornar a obrir Diplocat no hauria de tornar a ser molt car, fins i tot si fos idèntic. Una altra cosa serien els costos polítics: què decidiria el govern espanyol si el govern català decideix reobrir Diplocat." Malgrat "tots els disbarats jurídics que s'estan fent últimament, no veig quin problema pot suposar que el Govern torni a reobrir Diplocat" i que torni a ser "una eina al servei dels ciutadans, plural, transversal i oberta".

Va ser ingenu Diplocat amb la UE?

No totes les crítiques provenen, però, de la dreta espanyola. També des de l'independentisme s'ha dit que el sobiranisme va ser massa ingenu en confiar en un paper d'àrbitre de Brusel·les ("Europa no ho permetrà"). Pregunto a Martí Estruch si se senten interpel·lats. "No puc parlar en nom de Diplocat", respon succintament. Per tant, el que segueix és la seva opinió personal, adverteix. Segons Estruch, si "el Govern no només hagués proclamat, sinó també implementat la República, hi hauria hagut reconeixements internacionals, la Unió Europea no hauria estat capdavantera, però de manera pragmàtica, com fa quan té problemes, no abans, s'hauria enfrontat i hauria buscat una solució". Dit això, "és obvi que la UE, com a club d'estats, no es posicionarà abans que existeixi aquest problema". Estruch també retreu a la Comissió Europea la "sensibilitat peculiar" que fa que la denúncia cap a la infracció de drets Turquia no es repetixi amb Espanya, "on també hi ha aquesta vulneració de drets". "Jo no pretenc que es posicionin a favor de la independència, però una certa denúncia de l'actuació de l'Estat espanyol no sé si me l'esperava, però tocaria fer-la", rebla.

I la crítica que tot sovint hem vist a les xarxes socials que es va descuidar l'Amèrica Llatina i altres regions? "És fàcilment criticable a pilota passada", contesta Estruch. "No podem retreure res a la resta de països des del moment que vam ser nosaltres mateixos qui vam decidir no implementar la República i acceptar el 155. Des d'aquest moment no es pot esperar que aparegui Letònia i reconegui Catalunya" com a Estat independent. "Vam fer-ho malament nosaltres, vull dir tant el departament d'Exterior com Diplocat? No ho sé... No sé ni si Veneçuela, si haguéssim estat més presents a Veneçuela, podria haver reconegut una cosa que no existeix. En tot cas, és cert que amb els recursos de que disposàvem, nosaltres, i ara sí que parlo com a Diplocat, prioritzàvem les accions a Europa, per una qüestió de recursos, però també d'interès: ens arribava més interès d'Europa". No obstant, també deixa constància que "una de les últimes visites va ser de periodistes de Sudamèrica... o un projecte amb Pere Casaldáliga. Hem fet coses amb l'Amèrica Llatina. S'hi hauria pogut fer més? Sí, segurament, i encara caldrà fer-hi més".