En un acte amb la presència del rei Felip VI i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i l'absència de representació per part de la Generalitat, el grup Volkswagen va escenificar la setmana passada la seva aposta per la planta automobilística de Seat a Martorell a través de la futura fabricació de cotxes elèctrics. Tot i que encara no s'han concretat ni els terminis d'execució ni la inversió, el projecte arriba en un moment d'impuls al vehicle elèctric en el marc de la mobilitat sostenible i del debat sobre el futur de sector de l'automòbil. La iniciativa va acompanyada d'un anunci previ de la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, en què va avançar la creació d'una planta de bateries elèctriques "a prop de Martorell". Malgrat que no s'ha detallat la ubicació, els terrenys de l'antiga Nissan a la Zona Franca de Barcelona tenen molts números de ser la seu triada per a aquest propòsit.

De moment, el Govern espanyola ha constituït un consorci públic-privat amb la companyia alemanya Volkswagen, la seva filial espanyola Seat, i l'elèctrica Iberdrola per optar a un ajut dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte), amb els quals es vehicularan els fons procedents de el fons de reconstrucció comunitària. Des de Seat, el seu president, Wayne Griffiths, assegura que la firma vol "liderar la recuperació econòmica i ser capdavantera en la transformació del sector cap al vehicle elèctric".

Davant d'aquest missatge, els sindicats principals de Seat, UGT i CCOO, reclamen al president espanyol, Pedro Sánchez, que el futur vehicle elèctric que surti de Martorell sigui de les marques Seat i Cupra. En l'acte institucional pel 70è aniversari de l'empresa, tots dos van aprofitar per lliurar un document al líder de l'Executiu espanyol amb una sèrie de reivindicacions. Entre aquestes, expliciten la necessitat que Seat tingui un vehicle 100% elèctric, possibilitat que fins ara se li ha negat.

"Democratitzar" la mobilitat sostenible

Una revolució similar a la que va suposar el Seat 600 en les dècades dels 50 i 60 de segle XX. Aquest és l'objectiu que traça Matías Carnero, president d'UGT Catalunya i del comitè d'empresa de Seat. "És imprescindible democratitzar l'accés a la mobilitat sostenible amb un cotxe elèctric petit, l'Small BEV", recalca. Carnero, que va estar present en l'acte de celebració amb Sánchez i Felip VI, exigeix una taula de negociació que "garanteixi en el futur l'ocupació i la viabilitat de la companyia". Els sindicats lamenten que la fabricació del nou cotxe elèctric s'hagi fet "al marge de la representació dels treballadors", aprofitant els fons provinents de la UE.

Tot i els requeriments, els sindicats valoren positivament l'estratègia d'electrificar la factoria de Seat a Martorell perquè "suposa atreure el conjunt de la cadena de valor del vehicle elèctric".

"Una bona notícia". Així defineix l'anunci de la instal·lació d'una fàbrica de bateries "a prop" de Martorell el president del Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya (CIAC), Josep Maria Vall. Independentment del significat de l'ambigüitat de la paraula a prop per esbrinar la ubicació exacta de la planta, afirmant que "a prop també pot ser a 200 quilòmetres de Martorell", Vall admet la complementarietat de tots dos projectes. "Seat no pot fabricar cotxes elèctrics sense recolzar-se en algú altre que munti bateries".

El representant de la indústria automobilística posa en dubte que sigui estrictament necessari que la instal·lació se situï a Catalunya i concretament en els terrenys de l'antiga Nissan. "A l'Estat espanyol caldran moltes fàbriques de bateries i ens les poden subministrar des d'altres llocs, però aquí hauríem de saber reorientar la planta que deixarà Nissan a finals d'any per reconvertir-la en un lloc per produir cotxes elèctrics, ja que està més preparada" . Vall recorda que a partir del 31 de desembre, uns 2.500 empleats de la multinacional japonesa es quedaran sense contracte per la marxa de l'empresa.

La febre de la mobilitat sostenible

Els fabricants de cotxes han iniciat una cursa cap a l'adaptació als vehicles elèctrics en ser l'única fórmula viable perquè els turismes que posen al mercat compleixin amb la normativa d'emissions. "El camí de l'electromobilitat no té marxa enrere", postil·la Josep Maria Vall. Per fer-ho possible, apunta la importància de "disposar de recursos i fonts de subministrament, com l'explotació de les mines de liti que hi ha a Extremadura o els elèctrodes de carboni. Tenim la matèria primera i les condicions". Al respecte, l'alcalde socialista de Càceres, Luis Salaya, rebutja aquesta possibilitat i precisa que "la fàbrica de bateries elèctriques no es nodrirà del liti de les mines extremenyes, perquè no se sacrificarà el futur d'una ciutat extremenya per al desenvolupament industrial d'altres zones del país".

L'impacte ambiental de l'extracció del liti i la constatació que no hi ha prou material per subministrar la demanda futura de vehicles que s'espera preocupa els ecologistes. En aquest sentit, l'investigador i activista de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Alfons Pérez adverteix que "la implantació d'una fàbrica de bateries sense un canvi de model de mobilitat no servirà per a res". Pérez, autor de el llibre Pactes verds en temps de pandèmies, augura que tot i que l'emmagatzematge d'electricitat, tant per a un ús domèstic com industrial és un repte de futur, seran els mateixos territoris els que s'oposin a aquest tipus d'instal·lacions, com ja va succeir amb les protestes contra el fracking o un altre tipus d'iniciatives similars.

Per a Pérez, l'aposta de capitalisme econòmic verd d'alguns fabricants de cotxes amaga un desig de perpetuar el model actual. Encara que l'investigador defensa aquest tipus de projectes, capaços de generar ocupació, exigeix que "les noves polítiques industrials vagin acompanyades de canvis estructurals, ja que l'aposta per la transició ecològica que està duent a terme la UE demostrarà que els límits biofísics del planeta es traspassaran". Sense unes polítiques reformistes, que plantegin un nou concepte de mobilitat més sostenible i menys centrada en el vehicle privat, Alfons Pérez vaticina que "el sistema productiu es tornarà a col·lapsar".

Davant aquest escenari de futur, l'àmbit de l'automoció es troba davant d'un repte colossal: adaptar i reorientar el model productiu en un context de crisi global i sectorial usant el component sostenible. D'aquesta desafiament, depèn l'ocupació de 40.000 persones, el 7% del producte interior brut (PIB) de Catalunya i una part important de les exportacions.