Vist per sentència el judici a la Mesa del Parlament entre crítiques per la interferència judicial al poder legislatiu

El judici contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament de l'anterior legislatura i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha quedat vist per sentència, després de tres dies sessions, amb l'acusació mantenint la petició d'una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per a tots els jutjats. Es tracta del tercer judici pel referèndum de l'1 d'octubre, i en els al·legats finals les defenses han criticat que el poder judicial estigui interferint amb el legislatiu. 

L'advocat d’Anna Simó, Raimon Tomàs, ha manifestat que "l'objecte del debat es circumscriu en si l'activitat parlamentària pot ser limitada preventivament, si pot ser censurada" i "si un òrgan jurisdiccional pot determinar l'activitat d'un parlament democràtic". Els lletrats han defensat l'absolució dels acusats, emparant-se en què no se'ls pot jutjar per les iniciatives que van prendre els diputats al Parlament. "Durant anys s'ha demonitzat la Mesa i la presidenta del Parlament per una decisió que no van exercir ells sinó el ple", ha afegit Tomàs.

Abans d'entrar, els acusats -l’exvicepresident primer Lluís Corominas, l’exvicepresident primer Lluís Guinó (PDeCat), l’exsecretària primera, Anna Simó (ERC), l’exsecretària quarta, Ramona Barrufet, així com Mireia Boya- han donat suport a l'expresidenta de la Cambra, Carme Forcadell, a qui aquest matí el Tribunal Suprem ha suspès l'aplicació de l'article 100.2 del règim penitenciari. "Seguim sent el seu equip", ha dit l'exvicepresident Corominas.

Gené: "El poder judicial tampoc està per sobre de la llei"

La defensa de Corominas, Guinó i Barrufet ha assegurat que el judici pot vulnerar la separació de poders

En el seu informe final, l'advocada Judit Gené, defensora de Corominas, Guinó i Barrufet, ha assegurat que el judici pot vulnerar la separació de poders, ja que fa que el poder judicial limiti el poder legislatiu. De fet, considera incongruent que es puguin votar lliurement iniciatives parlamentàries independentistes però alhora es persegueixi els diputats de la Mesa que faciliten aquestes votacions. Per això, considera que la diferència és el canvi de jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Suprem (TS) i que les 'lleis de desconnexió' es van aprovar. L'advocada creu que ara es persegueix aquests diputats perquè en les votacions que van permetre van acabar guanyant els independentistes. "Això no és culpa de la Mesa", ha afirmat.

Segons l'advocada, si la presentació d'una iniciativa parlamentària és un acte parlamentari i la seva votació també ho és, no es pot considerar que la tramitació de la iniciativa per tal que es pugui votar sigui un tràmit administratiu que no estigui emparat per la inviolabilitat parlamentària. De fet, considera que el TC no pot obligar els membres de la Mesa a fer de tribunal per vetar les iniciatives inconstitucionals. "Et protegeixo quan votes a favor de la independència, però no quan votes per permetre que es voti", ha ironitzat. El que hauria de fer el TC és, segons l'advocada, permetre la votació i anul·lar-ne el resultat si considera que és inconstitucional.

Segons l'advocada, el TC no hauria d'intentar evitar una votació similar en el futur castigant els membres de la Mesa que van permetre la votació. De fet, Gené ha defensat a fons la separació de poders, recordant que a la majoria d'Europa el delicte de desobediència no existeix, sinó que és una infracció administrativa. El poder judicial, ha dit, "tampoc està per sobre de la llei", i creu que en aquest cas el poder judicial "és jutge i part" pel xoc de legitimitats entre poder judicial i poder legislatiu.

El fiscal acusa de ruptura de la legalitat

D'altra banda, el tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, ha assegurat a que els polítics van "renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la ruptura amb la legalitat, i van anunciar i executar la desobediència". En aquest sentit, ha dit que els exmembres de la Mesa havien d'haver entrat a valorar el fons de les iniciatives parlamentàries perquè coneixien els advertiments del TC. En el seu informe final, Ariche ha dit que el procés judicial al TSJC no ha estat ni un judici polític ni a una ideologia, no s'han impugnat ni estatuts de partits ni programes electorals. També ha dit que tots els acusats van prometre acatar l'ordre constitucional des del seu càrrec, i això no suposa "submissió ideològica a la Constitució", ja que hi ha vies legals per reformar-la. "No es jutja l'independentisme, no és una causa general", ha dit, i ha afegit que tampoc es jutja el poder legislatiu, però ha recordat que "cap poder de l'estat està per sobre de la resta". 

El fiscal manté les penes d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per a cada acusat

El fiscal ha mantingut les peticions de pena. El ministeri públic demana penes d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros per a cada acusat, però ha canviat alguns detalls del relat de fets per adequar-lo més precisament als tràmits jurídics que es van fer al Parlament en aquelles dates. L'Advocacia de l'Estat demana les mateixes penes excepte per a Boya, per a qui demana 24.000 euros de multa, a banda de la inhabilitació.

Boya: El cas "va d'una cosa molt més gran, digna i legítima com els drets i llibertats del poble"

L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha dit en l'al·legat final que no li fa por la possible condemna per desobediència perquè el cas "va d'una cosa molt més gran, digna i legítima com els drets i llibertats del poble". De fet, ha considerat injust que ella estigui acusada de desobediència amb una pena d'inhabilitació i, en canvi, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell estigui empresonada per permetre la tramitació d'iniciatives parlamentàries que Boya va impulsar. "No hi ha justícia en aquesta sala", ha dit, i ha afegit que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, pot afegir la possible condemna al seu currículum per ser magistrat del Tribunal Suprem. En un llarg al·legat final, l'exdiputada cupaire ha dit que durant el judici s'ha parlat més del Tribunal Constitucional que dels cinc acusats. Per això ha opinat que potser els magistrats de l'alt tribunal haurien hagut de declarar com a testimonis per justificar el seu canvi de jurisprudència del 2014 sobre el paper de les meses parlamentàries. "Ha faltat un actor", ha dit.

Per la seva banda, l'exvicepresident primer de la Mesa Lluís Corominas ha dit que quan actuaven aquells mesos de 2016 i 2017 esperaven "l'empara del poder judicial" davant de la "voluntat" del TC perquè la "Mesa fes una funció que no li pertocava". "Hem arribat aquí pel context polític", ha dit. "No se'ns acusa per haver infringit la llei, el reglament del Parlament o la jurisprudència consolidada del TC, sinó per desobeir la nova línia jurisprudencial", ha conclòs. 

L'exvicepresidenta segona Anna Simó ha opinat que el TC i l'Advocacia de l'Estat van decidir fer un ús "indiscriminat" dels incidents d'execució de sentència del propi TC per tal que la Mesa fes la "feina bruta" contra el parlamentarisme i "vulnerar" així els drets dels diputats, "trinxant" la separació de poders. "La voluntat d'escarment ha empetitit l'estat de dret i les garanties democràtiques", ha conclòs. Per la seva banda, l'exvicepresident de la Mesa Lluís Guinó ha dit que el judici ha evidenciat que els tribunals no són el lloc adequat per a posicionaments polítics i ha demanat que "la política torni a la política", ja que en cap cas hi va haver la voluntat de delinquir ni de desobeir els requeriments del TC. L'exsecretària quarta Ramona Barrufet ha donat suport als polítics empresonats i exiliats.