Viquipèdia, divuit anys de l’enciclopèdia de tothom

El 16 de març del 2001 l'enciclopèdia col·laborativa més famosa del món es va inaugurar en llengua catalana amb el terme àbac. Naixia la Viquipèdia que ara, 18 anys després, segons Amical Wikimedia, l'entitat impulsora actualment del projecte, ja compta amb 600.000 articles. I l'any passat va rebre gairebé 200 milions consultes, el que la situa com la 36a llengua més llegida. Però què és Wikipedia? Doncs més enllà de l'eina de consulta més utilitzada del món, -lluny queda l'enciclopèdia Espasa que poblava les estanteries de totes les cases dels 90-, per a Alex Hinojo, viquipedista i impulsor d'Amical Wikimedia, és una revolució del coneixement, una eina creada i generada de manera voluntària on tot hi cap.

Viquipèdia sense estat

Pel que fa al cas català, segons relata Hinojo, Viquipèdia, va ser la primera enciclopèdia online i col·laborativa després de l'anglesa. "Va començar sent una font amateur, un grup de gent que editàvem entrades sense cap mena de pretensió fins que l’any 2008 vam decidir muntar una associació, Amical, perquè la gent reconegues i es fes seu el projecte”.

Ara, és la cinquena pàgina més llegida del món, té unes 2.000 persones editant mensualment. I, a banda de redactar, fan tallers, wikimaratons i sessions educatives on els alumnes en lloc de fer els deures editen textos de la Viquipèdia. A més, la Viquipèdia l'any 2013 va ser reconeguda per la fundació Wikimèdia com a territori cultural. "Vam aconseguir, igual que el que va passar amb el domini .cat, que Viquipèdia, la Wikipedia en català, estigués lligada a un àmbit lingüístic i cultural i no a un estat."

Fiabilitat, expertesa i intel·ligència col·lectiva

Wikipedia és un cercador de conceptes, paraules i biografies creat de manera col·laborativa i amb la finalitat d'informar i ordenar el coneixement. Darrere Wikipedia hi ha la fundació Wikimèdia, que és qui garanteix la viabilitat del projecte fent-se càrrec de les despeses dels servidors i els quadres informàtics. "Ningú cobra per crear o editar continguts, es tracta d'una feina voluntària. Tots compartim informació a les xarxes socials però només la veuen els nostres seguidors, en canvi la Wikipedia la veu tothom", explica Hinojo.

Per a Hinojo, activista del coneixement lliure i els drets digitals, Wikipedia serveix per democratitzar la informació que ja no es basa en l'expertesa sinó en l'autoregulació. No obstant això, una de les crítiques que se li fa és precisament aquesta, la seva falta de fiabilitat i de rigor. Sam Vaknin, psicòleg expert en comportaments sociopàtics i narcicistes va publicar l'any 2006, a American Chronicle un article titulat "Els sis pecats de Wikipedia" on titllava l'enciclopèdia virtual d'opaca i anàrquica, entre altres coses. Per a Vaknin, un fan declarat de les enciclopèdies i un dels impulsors de Nupedia, el germen de Wikipedia, "les enciclopèdies les fan persones que són autoritats en el seu camp, els seus noms són públics i els seus articles els revisa gent qualificada. Res d'això succeeix en la Wikipedia."

Per la seva banda, la periodista Carmen Pérez-Lanzac, escrivia l'any 2009 en un article titulat "¿Debemos fiarnos de Wikipedia?" sobre la poca fiabilitat de Wikipedia i els seus errors més comuns, així com la crisi a què havia desfermat en les enciclopèdies clàssiques com Larousse o la Britànica.

Hinojo s'espolsa les crítiques i opina tot el contrari, creu que Wikipedia treballa des de la intel·ligència col·lectiva i la verificabilitat "potser no tot el que es publica és correcte però per això les entrades s'autoregulen i s'editen. Totes les entrades han de comptar amb uns enllaços que són les fonts de consulta, res és a la babalà".

Finalment es tracta de desterrar allò que es coneix com a expertesa per parlar de la dicotomia entre llibertat i seguretat. "Tothom té la llibertat per editar amb la seguretat que tot queda enregistrat. És igual que siguis un catedràtic o un estudiant de l'ESO, això equilibra l'accés a la informació. Wikipèdia es preocupa més de verificar la informació que no pas de validar-la i això és difícil d'acceptar pels experts".

Per a Hinojo el coneixement no és objectiu, sempre hi ha un biaix ideològic, de classe o de gènere i posa un exemple "la Guerra dels Segadors a la Wikipedia en castellà és la "sublevación de Catalunya (1640)". És una realitat cultural. Cada regió s'apropia i redefineix la seva història igual que ho fa cada viquipedista. El que és important és que hi hagi enllaços, que les fonts hi siguin".

On són les dones a Wikipedia?

Tot i això, Hinojo reconeix que hi ha esculls que s'han de vèncer per democratitzar el coneixement i l'accés i la creació a l'enciclopèdia virtual: "Wikipedia està nodrida sobretot per homes blancs occidentals amb un component d'activisme". Falta doncs que s'estengui a altres àmbits, indrets i estaments socials i polítics. Només el 15,7% de biografies de la Viquipèdia en català són de dones igual que només un 15% dels viquipedistes són dones. El biaix de gènere és una forma de biaix sistèmic.

Només el 15,7% de biografies de la Viquipèdia en català són de dones igual que només un 15% dels viquipedistes són dones

Una de les accions que s'estan portant a terme en aquesta línia és el projecte Wikidones que vol visibilitzar les dones en els continguts i també com a creadores dels mateixos continguts. Impulsada l'any 2014 per Amical, Wikidones és una proposta de treball col·lectiu per afavorir la participació de les dones en l'edició de continguts a la Viquipèdia. "Ens vam trobar que en el cas de les dones hi havia una triple mancança: de representació, de context i de participació" relata Hinojo. "Qui surt a la Viquipèdia? Quins articles enllacen a quins?Quins tipus de paraules es fan servir als articles? Qui apareix en portada?"

Wikidones de la Bonne (el Centre de Cultura de Dones Francesa Bonnemaison) està treballant per incidir i intervenir activament en aquesta situació per tal de revertir-la. "Amb aquest projecte, juntament amb d'altres promoguts per Amical Wikimedia s'ha aconseguit modificar substancialment la presència de biografies de dones" explica una de les seves impulsores, Ester Bonet. Però no només es tracta d'indexar dones també que elles hi participin activament. Així amb el suport de la Bonne es van iniciar una sèrie de tallers per aprendre a editar i treballar no només en el contingut sinó també en la forma per empoderar dones de totes les edats en el món de la informàtica.

Pel que fa a la participació d'editores a la Viquipèdia es pot dir que ha anat millorant en els darrers temps. Segons l’entrada de Viquipèdia de Wikidones, “fa uns 10 anys, es parlava de xifres que estaven al voltant del 9%, i actualment arriben al 16,8% a tota la Wikipedia i al 15,1% a Espanya (incloent-hi Wikipedia-es i Viquipèdia-ca)”.

"Ens hem adonat que els projectes són molt interessants des d'un punt de vista social però que no acaben de revertir la manca de dones a Wikipedia". Per a l’impulsor d’Amical, “les wikidones creen col·lectius i tenen una edició social, però encara no s'animen a escriure soles a casa sinó que prefereixen fer-ho en els tallers i les trobades”. "Per a les dones casa és igual a feina, per això el seu comportament de viquipedistes encara és diferent dels dels homes" puntualitza Bonet. "Sortir de casa, relacionar-se amb altres dones és clau per nodrir l'enciclopèdia en clau de gènere."

El repte és ara crear wikipedistes a tot arreu i que l'alfabetització digital arribi a tots els indrets, barris i països. Wikipedia és una àgora pública, un model institucional distributiu que xoca amb les jerarquies. "El que importa és la feina que fas, la implicació que tens i no d'on ets, ni qui ets”, conclou un optimista Alex Hinojo.