Vint anys del 11-M i de les mentides que van inaugurar l'era de negació de la veritat i discursos d'odi

Les eleccions generals del 14 de març de 2004 van ser les últimes en les quals Eva Girón no va votar. Des de llavors ho ha fet sempre, però aquell dia no va poder. Estava trencada. La seva parella, Carlos Soto, havia mort només tres dies abans en els atemptats de l'11-M.

Eva tenia llavors 35 anys, una filla de quatre mesos i dos fills més de Carlos, de set i de quatre anys, amb els quals convivia. Han passat ja dues decadas d'allò i el patiment per a ells no passa ni, probablement, passarà. "El que no m'imaginava és que hi hauria tota aquesta falta d'empatia amb les víctimes, tot aquest dolor gratuït afegit", relata.

Sis anys després de la mort de Carlos, en la primavera del 2010, Eva va acudir a una concentració d'afectades enfront del Congrés el dia en què José María Aznar, l'expresident del Govern espanyol, anava a declarar en la comissió d'investigació de l'11-M. "Recordo un home gran cridant-nos: Fiqueu-vos els vostres morts pel cul!. Va ser horrible veure aquesta reacció d'odi cap a les víctimes".

Les mentides del Govern d'Aznar en els dies que van transcórrer entre els atemptats i les eleccions i, sobretot, el fals relat construït al seu voltant pel PP i pels mitjans de la dreta i la ultradreta per deslegitimar l'Executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que les havia guanyat, van ser un dels primers exemples en aquest segle de l'ús dels discursos de l'odi i el negacionisme com a arma electoral.

"Tot va començar l'11-M"

"Després van venir les fake news, els antivacunes, els negacionistes de la covid, del canvi climàtic, de la violència de gènere... Tot això va començar l'11-M", explica Eva.

La teoria de la conspiració, que va arribar fins i tot a vincular el PSOE amb la preparació dels atemptats, va ser ordida molt abans que l'exprimer ministre del Regne Unit Boris Johnson; l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, i el president rus, Vladimir Putin, fossin assenyalats per encoratjar la manipulació i l'ús continuat de faules en les xarxes socials amb finalitats polítics similars.

També va ser anterior a l'auge a Espanya de grups com Hazte Oír i Abogados Cristianos, tots dos vinculats a Vox i difusors habituals d'insídies contra partits d'esquerra i contra personatges públics i particulars vinculats a l'activisme social o les ideologies progressistes.

La teoria de la conspiració és el seu antecedent, segons assegura Víctor Sampedro, catedràtic de Comunicació Política i Opinió Pública en la Universitat Joan Carles I i autor de Voces del 11M. Víctimas de la Mentira (Planeta, 2024).

Pseudocracia

"El que va anunciar l'11-M va ser una hidra que ens afecta ara. Vivim en una pseudocracia en la qual sembla que qui governarà és qui millor menteix", explica. I adverteix que, a diferència de llavors, els qui estenen faules per intoxicar a la ciutadania compten ara amb la universalització de les xarxes socials.

"Les manifestacions enfront de la seu del PP després dels atemptats de l'11-M es van convocar per SMS ["Passa-ho,!" deien aquells missatges curts] perquè ni tan sols existia WhatsApp". El que les diferenciaria de les de la ultradreta la passada tardor davant de Ferraz [la seu del PSOE], segons Sampedro, és que si les primeres van ser "un acte d'apoderament social, en el qual el teixit social combatia la desinformació", les segones tenen el seu origen en la normalització "de la deslegitimació, la deshumanització i l'odi al rival polític".

"Tot el que avui coneixem com la fachosfera o l'alt-right [la alternative right o dreta alternativa, el moviment d'ultradreta del supremacisme blanc] ve d'aquí. I Espanya va ser pionera amb els Peones Negros, que es van posar en marxa molt abans del Tea Party i de QAnon", opina Sampedro.

Els Peones Negros van ser un grup de suposats investigadors civils reunits entorn d'un blog creat pel periodista Luis del Pino, que es retroalimentaven a base de falses notícies sobre l'autoria dels atemptats i la instrucció policial i judicial, nodrint al seu torn d'opinanadors i lectors als mitjans que seguien aquesta línia editorial conspiranoica o conspiradora, segons es miri: la Cope de monsenyor Rouco Varela, El Mundo de Pedro J. Ramírez, la Libertad Digital de Federico Jiménez Losantos...

Aquelles veus van contribuir a crear aquest estat d'opinió que legitimava a qualsevol per a vomitar insensateses -"Fiqueu-vos als vostres morts pel cul!"- contra els qui no donaven credibilitat a la teoria de la conspiració. Especialment contra les pròpies víctimes, contra les quals fins i tot es van encoratjar actes violents.

La llavors presidenta de l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme, Pilar Manjón, va haver de portar escorta diversos anys perquè la Policia va considerar creïbles les amenaces de mort que rebia, impulsades per l'odi cap a ella que difonien diàriament els conspiradors.

Aquesta campanya de mentides ancorades en capçaleres, emissores i plataformes suposadament fidedignes va aconseguir també marcar el procés judicial i la vista oral que es va dur a terme en 2007. El magistrat president i ponent de la sentència, Javier Gómez Bermúdez, va admetre en una entrevista per a un documental sobre l'11-M, emès dilluns passat a TVE, que el preocupava que el tribunal no fos percebut com a prou "conservador", inclòs ell mateix. Perquè si no, tal com estaven les coses, aquests mitjans negarien que tingués si més no aparença d'imparcialitat.

La Justícia va acabar condemnant 21 dels 28 acusats que es van asseure en la banqueta -sense comptar els vuit terroristes que es van suïcidar a Leganés- a desenes de milers d'anys de presó. "Va ser un judici exemplar a Europa", diu Eva Girón.

Contra la mentida

Els experts en atenció psicològica a les víctimes d'actes terroristes consideren que la primera necessitat en el tractament d'aquestes és, precisament, la informació veraç. "Els rumors i la falta d'informació creïble i precisa solen ser factors que generen un intens malestar, ansietat i ira entre les persones afectades", explica la Guia per a una atenció de qualitat a les víctimes del terrorisme editada en 2019 pel Ministeri de l'Interior i el Consell General de la Psicologia d'Espanya.

Eva assegura que malgrat tots els tractaments el dolor mai passa, que ella ja està cansada de "fer pedagogia" amb els qui continuen sostenint que la teoria de la conspiració té algun fonament. I adverteix que l'ús i la difusió de faules i mentides com a arma electoral "serà cada vegada més radical" a Espanya. Perquè els qui les van emprar durant i després de l'11-M són els mateixos que continuen emprant-les ara. Per això, diu, des de 2004 mai ha deixat d'anar a votar.