Vilanova de Sau, Guixers i Cercs busquen alternatives econòmiques davant de la incertesa per la sequera dels pantans

Els tres embassaments més importants de la Catalunya Central -Sau (Osona), la Baells (Berguedà) i la Llosa del Cavall (Solsonès)- es troben sota mínims. La poca aigua que hi queda per la sequera fa que les empreses d'oci no hi puguin treballar i, de retruc, el sector de l'hostaleria i turisme temen perdre clientela. Per tot plegat, els municipis directament vinculats -Vilanova de Sau, Guixers i Cercs- s'estan replantejant el seu model econòmic.

Des de Vilanova de Sau, la cap de llista d'Independents, Mila Martínez, aposta per una "diversificació" de les activitats, mentre que l'alcalde de Cercs i candidat de Junts, Jesús Calderer, vol aprofitar el turisme de sequera i organitzar visites a l'església del segle XII que va quedar submergida pel pantà de la Baells.

Situat a la conca del Ter, el pantà de Sau es va acabar de construir el 1963 i té una capacitat de 165 hm3, però ara l'aigua tot just arriba al 10% d'aquest nivell. A banda d'emmagatzemar i canalitzar aigua del riu Ter, també abasteix d'aigua per al consum a l'àrea metropolitana -desembassa al pantà de Susqueda-, regar i també produir electricitat des d'una central.

En períodes d'extrema sequera com l'actual, l'església de Sant Romà i el seu campanar surten a la superfície i és una imatge icònica que cada any atrau milers de visitants. La cap de llista d'Independents i actual primera tinent d'alcaldia, Mila Martínez, admet que estan vivint un "nou paradigma": "El nostre actiu és quan el pantà està ple, no quan està buit".

Per aquest municipi de 320 habitants, hi ha restaurants i cases rurals que també es beneficien de la tirada del turisme, juntament amb 5 empreses que ofereixen activitats al pantà. Martínez remarca que la clau del futur serà la "diversificació" d'aquestes empreses perquè puguin treballar en activitats alternatives com rutes en època de sequera. De fet, algunes ja ho estan fent. Admet que l'Ajuntament no pot donar ajuts específics i que, en tot cas, els faran costat amb el suport del Consell Comarcal d'Osona i Turisme Osona. L'objectiu final, remarca, és que l'economia del poble "no noti" si el pantà està buit o sec.

La cap de llista d'ERC i actual regidora de Cultura a Vilanova de Sau, Íngrid Bofill, posa l'accent en el patrimoni enmig d'aquest escenari de sequera. Potenciar el turisme del romànic com l'església de Sant Romà, del segle XI, remarca, seria una bona opció. "Si no ens cau amb el vent i el sol, s'ha de començar a estudiar bé", remarca, conscient que la gestió d'aquest espai és competència de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Guixers reclama una millor planificació de la sequera

El pantà de la Llosa del Cavall – situat majoritàriament al terme de Guixers (Solsonès)- es va inaugurar l'any 1998. Els seus usos són la regulació d'avingudes, l'abastament d'aigua, el reg i les activitats recreatives. Actualment, però, l'embassament compta amb menys d'un 25% de la seva capacitat i això ha provocat que les dues empreses nàutiques que hi operen no hagin pogut començar la temporada per la poca aigua que hi ha.

Aquest fet, segons lamenta l'alcalde del municipi i candidat a les eleccions per Impulsem Lleida, Jordi Selga, repercuteix en l'economia de tota la Vall del Lord: "Molta de la gent que venia a banyar-se o a fer activitats aquàtiques acabava dormint en una casa rural, feia compres a les botigues i despeses en restauració i activitats culturals; Aquest perfil de gent ara no vidrà", lamenta.

Selga creu que cal fer un "replantejament" de l'ús que es fa de l'aigua dels pantans. Recorda que els tres municipis més directament relacionats amb la Llosa del Cavall no tenen cap captació directa, com sí que tenen altres municipis més allunyats com ara Igualada. "Nosaltres no tenim cap tipus de benefici a nivell d'aigua del pantà, però en canvi en som els màxims damnificats sa nivell paisatgístic", critica.

En aquest sentit, Selga recorda que el 2008 ja va haver-hi un episodi molt greu de sequera i "malgrat que s'han fet molts estudis i propostes no s'ha acabat materialitzant res". Per això, creu que les administracions superiors haurien de planificar millor la situació de sequera: "No pot ser que els pantans acabin en una situació de desembassament com l'actual perquè no hi ha hagut una previsió de construir dessaladores o reduir els consums d'aigua".

El turisme de sequera, posicions oposades a Cercs

A tocar de la C-16, al nord de la comarca del Berguedà, hi ha el pantà de la Baells, que aquest any s'ha convertit en símbol de la sequera a Catalunya. Es va inaugurar l'any 1976 i, dos anys més tard, al 1978, les darreres cases del nucli de Sant Salvador de Vedella van quedar submergides definitivament sota les aigües del nou embassament.

Però el monestir i l'església s'hi van resistir i, degut a la seva situació, al capdamunt d'un turó, les construccions han anat aguantant el pas del temps. Amb la sequera, l'accés fins al temple és fàcil i són molts els turistes que hi arriben. Actualment es troba al 25% de la seva capacitat.

L'alcalde de Cercs planteja la Baells com a alternativa a Banyoles per a l'entrenament de rem i piragua

Precisament, el turisme de sequera és el que vol aprofitar el candidat de Junts, Jesús Calderer. Conscient que, amb el canvi climàtic, aquesta situació serà cada cop més freqüent i de l'impacte que el pantà té, no només per a Cercs sinó per a tota la comarca, Calderer s'ha proposat fer visitable l'església de Sant Salvador de Vedella. "El què hem de fer des de l'Ajuntament és buscar noves oportunitats", subratlla.

En aquest sentit, Calderer també ha explicat que està en contacte amb les federacions esportives de rem i piragua per oferir-los la Baells com a lloc d'entrenament. "Hem vist que Banyoles està saturat i busquen altres llocs. No necessiten gaire aigua i pot ser viable", subratlla.

En canvi, el candidat d'ERC, Jordi Riera, que és el principal grup a l'oposició, considera que, davant d'aquesta situació, cal diversificar les activitats turístiques del poble i no centrar-ho tot en el pantà i l'aigua. "Tenim molts indrets com boscos i corriols. Tenim un patrimoni natural molt important i amb un potencial gegant. Volem que la gent vingui al nostre poble, però no només per la Baells", afegeix.