Víctimes d'espionatge presenten una querella contra el CNI, la Guàrdia Civil i els fabricants de Pegasus i Candiru

El Catalangate s'ha consolidat com un dels episodis d'espionatge polític més destacats d'Europa. Més d'una seixantena de polítics i figures clau de l'independentisme català van ser espiats mitjançant el programari Pegasus, adquirit pel Ministeri de l'Interior espanyol el 2014. Amb l'objectiu de denunciar i combatre els abusos derivats d'aquest tipus d'eines, neix aquest divendres Sentinel Alliance, una associació d'esperit internacional impulsada per les mateixes víctimes.

L'ha presentada a Barcelona l'emprenedor, activista i inversor Joan Arús, president i portaveu de l'entitat. Els advocats Xavier Muñoz i Alejandro Gámez, per la seva banda, han anunciat la primera acció coordinada per Sentinel Alliance, una querella criminal a l'Audiència Nacional contra el CNI, la Guàrdia Civil i els fabricants del programari espia, NSO Group, més les seves filials europees (Pegasus), i l'empresa israeliana Saito Tech Ltd (anteriorment coneguda com a Candiru). Els acusen dels delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics amb agreujant d'informació personalíssima i d'accés inconsentit a dades personals, amb l'agreujant de comissió per a grup criminal. "Cal buscar responsabilitats", ha asseverat Arús.

Els querellants són Elies Campo, investigador de CitizenLab; Joan Arús, president de Sentinel; Joan Matamala, empresari i activista i, finalment, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives, empresaris i desenvolupadors tecnològics. Segons Gámez, la querella "encara no està tancada" a l'espera de sumar nous querellants i d'obtenir més informació. Es preveu que es presenti la setmana que ve, si no s'amplia el període d'espionatge que fins ara tenen constatat (2019-2020) a través de l'informe de CitizenLab i d'indicis publicats en premsa que citen informes policials. 

Tots els querellants tenen en comú el fet d'haver fundat i treballat en empreses desenvolupadores de tecnologies de governança de codi obert, és a dir, de promoure la democràcia digital. En aquesta ocasió, enlloc d'obrir una causa diferent per a cada cas, Sentinel Alliance els ha agrupat en una sola denúncia perquè es tracta d'un "espionatge de manera concertada per un grup". S'intueix que algunes de les víctimes han estat investigades per Tsunami Democràtic, però Muñoz ha advertit que només ho saben per la premsa i que no poden garantir que sigui així perquè García-Castellón no els ha deixat accedir a més informació.

Quin recorregut pot tenir la querella?

Un dels principals objectius de Sentinel Alliance és fer una crida a les forces polítiques "amb la clau de la governabilitat a Madrid" per a que forcin canvis regulatoris que la comissió d'investigació PEGA, enviada des d'Europa, va recomanar el 2023 i que encara no s'han aplicat. En aquest sentit, reclamen la reforma de la Llei de Secrets Oficials vigent des del 1968, que, segons Arús, "classifica tota la informació per defecte"; la reforma del marc legal del CNI i de la Llei Orgànica en matèria de delictes de terrorisme del 2015.

"Si no es canvia aquesta llei, estem segurs que es tornaran a produir abusos, perquè dona cobertura a la policia, Guàrdia Civil, Fiscalia i jutges perquè justifiquin la intervenció per la gravetat del delicte", ha assegurat el president de l'entitat. El recorregut de la querella depèn de que tots aquestes reformes es posin sobre la taula i es facin efectives.

Sentinel Alliance, establerta a Suïssa

Sota el lema #UnmaskingSurveillance (Desenmascarant la vigilància), Sentinel Alliance s'ha establert a Suïssa per defensar els drets digitals, la privacitat i la supervisió democràtica davant les "creixents amenaces gloabals provocades per la vigilància abusiva per part dels estats, la desinformació i el lawfare contra la societat civil". 

Arús ha explicat que han triat aquest país del centre d'Europa per establir-se perquè és un lloc on "aquesta mena de tecnologies són benvingudes" i que "destaca per la seva jurisdicció amb un clar respecte pels drets humans".