En el capítol anterior d'aquesta sèrie exclusiva hem explicat com es va aconseguir convèncer a un jutge que revoqués la deportació de Abdelbaki Es-Satty, l'imam de Ripoll, líder de la cèl·lula gihadista que va cometre la matança de Barcelona, presentant-li certificats sobre la seva presumpta vida laboral a Espanya, així com un contracte de treball. No obstant això, el primer que va haver de gestionar el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) –que ho va fitxar com a confident a principis del 2014, just abans de complir la seva condemna per narcotràfic a la presó de Castelló– va ser aconseguir-li un lloc de predicador des del qual pogués infiltrar-se a les xarxes del terrorisme islamista.

Segons les fonts d'intel·ligència que Público ha pogut contactar al llarg de més d'un any d'investigació periodística sobre aquest tema –l'anonimat de les quals està obligat a protegir–, el primer que va intentar la direcció del servei secret espanyol va ser col·locar Es-Satty en alguna mesquita de Barcelona, però es va trobar amb la resistència de qui en aquell moment era cap del CNI en aquesta demarcació, perquè es pretenia que l'imam fos controlat directament des de Madrid. Cosa molt arriscada en una gran ciutat en la que hi ha un complex entramat d'organitzacions islamistes, que la converteix en el centre de les xarxes gihadistes de l'Europa mediterrània.

Per tant, el responsable del CNI a Barcelona es va negar en rodó a acceptar aquesta operació, tret que la controlés ell personalment, i la direcció de la Intel·ligència va buscar un altre lloc on col·locar a Es-Satty, ja que pretenia infiltrar-lo en les xarxes salafistes europees aprofitant els seus anteriors contactes gihadistes a fora i dins de la presó. En aquesta cerca d'ocupació per l'imam, va sorgir el lloc vacant en l'oratori de Ripoll i aquesta vegada el delegat del CNI a la zona de Girona –de rang molt menor que el de Barcelona– si que va acceptar cedir el control a la direcció nacional de l'espionatge.

Va ser un destacat informant musulmà del CNI a Girona, identificat per les fonts protegides d'aquest diari però el nom del qual no pot ser difós sense comprometre-les, qui va avalar a Es Satty davant la comunitat islàmica de Ripoll. A més, tampoc podia deixar rastre del seu llarguíssim historial de relacions provades amb grups gihadistes, així que es van fer desaparèixer aquests antecedents dels arxius policials per si la comunitat islàmica local sol·licitava una revisió del seu passat. Aquest és el motiu pel qual no estaven accessibles quan Mossos d'Esquadra les van anar a buscar a les bases de dades l'any següent.

La prova que aquest informant musulmà del CNI estava al corrent de tota l'operació secreta es trobava al costat de l'assassí de les Rambles, Younes Abouyaaqoub, després de ser mort a trets al Penedès pels Mossos, que temien que l'armilla d'explosius que portava ostentosament estigués carregada, encara que estava buida, perquè tot el TATP (triperòxid de triacetona, conegut pels gihadistes  com a “Mare de Satán”) que havien fabricat els terroristes havia esclatat al xalet d'Alcanar on va morir l'imam de Ripoll.

En el cadàver de Younes, els policies catalans van trobar un telèfon mòbil. I qui més trucades havia fet a aquest número durant la llarga fugida de l'assassí de les Rambles a peu pel massís del Garraf era, precisament, la mateixa persona que  va introduir a Es Satty a la comunitat musulmana de Ripoll.

Infiltrat a les mesquites gihadistes de Bèlgica

En qualsevol cas, després d'obtenir ocupació com a imam en un primer oratori de Ripoll –que tancaria per problemes econòmics, passant a predicar després en un altre de la mateixa localitat– Es Satty va desplegar una important activitat internacional, aprofitant els seus contactes gihadistes per establir-se per un  temps breu a Bèlgica, com es veu a l'informe reservat del CNI titulat VINCULACIONES DE MIEMBROS DE LA CÉLULA TERRORISTA FUERA DE ESPANYA, l'inici de la qual es reprodueix al principi d'aquest article.

Relacions d'Abdelbaki Es-Satty a Bèlgica

"Entre enero y abril de 2016, Abdelbaky es-Satty viajó a Bélgica con el fin de obtener trabajo como imán en una mezquita denominada Youssef, localizada en la ciudad de Diegem, al noreste de Bruselas.
El presidente de esta mezquita, Souliman Aquichouh (Akaychouch) –usuario de los teléfonos 322XXXXXXXX y 324XXXXXXXX– había solicitado a las autoridades belgas el reconocimiento oficial de la mezquita. La petición fue denegada, por lo que Es-Satty no pudo ejercer como imán.
Durante su estancia y en relación con la mezquita Youssef en Bélgica, Es-Saty solicitó a su presidente que le permitieran enseñar religión a los niños que acudieran a ella, pero no fue posible porque a dicha mezquita solo acudían adultos.
Abdelbaky es-Satty está relacionado con varios miembros de la familia Aquichouch, de origen marroquí e ideología radical, que ostentan cargos de responsabilidad en varias mezquitas ubicadas en el noreste de Bruselas, todas ellas de corte extremista."

A continuació, l'informe del CNI fa un exhaustiu llistat dels Aquichouh i molts altres dirigents salafistes de les mesquites, Youssef de Diegem; Ennasr de Vilvoorde, i Islah de Zaventem, amb els seus números de telèfon, correus electrònics i ID de Facebook. Queda més que clar que Es Satty "està relacionat" amb el centre del gihadisme a Europa... i citem amb el verb entrecomillat en temps present perquè aquest és un informe redactat molt després dels atemptats, amb Es Satty mort des de feia temps, però sembla copiat d'un text escrit quan estava viu i actiu:

Els vols d'Es Satty els reservaven gihadistes belgues

Final de l'informe reservat del CNI sobre les vinculacions d'Es Satty amb el nucli gihadista més important d'Europa, a Bèlgica. (S'oculten les dades protegides per llei)

En canvi, al final de l'informe –que es pot veure en aquesta última imatge–, s'utilitza el temps passat dels verbs, "va utilitzar" i "va realitzar" per a actes concrets executats en una data determinada:

"Otros miembros de esa mezquita y vinculados con la familia Aquichouh:
Mohamed Aquichouh (20.06.1976), que reserva dos vuelos para Es-Satty:
​• 31.01.2016 Amberes-Barcelona.
• 03.02.2016 Barcelona-Amberes.
Para la reserva se utilizó el número de teléfono 324XXXXXXXX y la dirección mohamed.kaichouh@xxx.xxx. Mohamed utiliza los números de teléfono 324XXXXXXXX y 324XXXXXXXX.
Hayat Aquichouh, casada con Abdelkarim Aaissi (19.07.1967). Este realizó la reserva de vuelo para Es-Satty: 13.04.2016 Bruselas-Barcelona, utilizando el teléfono 324XXXXXXXX."

En qualsevol cas, és evident que a principis del 2016, mentre Es Satty actuava com a imam a Ripoll –predicant doctrina salafista incendiària amb la qual va radicalitzar els seus joves deixebles– estava mantenint estretes relacions amb el més extremista del gihadisme a Europa, sense que els serveis secrets espanyols advertissin d'això als Mossos d'Esquadra.

I no es pot adduir que tot això ho van descobrir més tard els serveis secrets informats per les forces de seguretat belgues, ja que precisament un inspector de la policia local de Vilvordee es va dirigir per correu electrònic, al gener del 2016, a un sergent dels Mossos, al qual havia conegut personalment en unes jornades sobre salafisme, per demanar-li informació sobre Es Satty. I el sergent català no va trobar a la base de dades antecedents de cap mena sobre les inclinacions gihadistes de l'imam, malgrat el llarguíssim currículum, policial i judicial, en l'extremisme islamista, que portava acumulat Es Satty.

Per què es va mantenir en la foscor als Mossos d'Esquadra sobre una clara i imminent amenaça terrorista a Catalunya?

I diem imminent perquè en un telèfon ZTE trobat a Alcanar apareixen diverses cerques d'objectius fetes per Internet -on entre altres s'observa clarament que tenien previst atemptar al Camp Nou- així com a un telèfon LG trobat a la furgoneta que va abandonar Mohamed Hychami després de tenir l'accident a l'autopista hores abans dels atemptats, en el qual apareixen nombroses cerques d'objectius també.

La pregunta és òbvia: si el CNI tenia aquests terminals intervinguts, com pot ser que no es detectessin les recerques que estaven realitzant per Internet i que tan clarament apuntaven a la comissió d'un atemptat? Perquè el programa SITEL, amb el que es realitzen les intervencions telefòniques podria donar problemes en la consulta a Internet de pàgines web amb seguretat SSL, però les cerques a  “Google" o “Bing", o amb un altre cercador d'aquest tipus, no tenen seguretat afegida inicial, i per tant són perfectament llegibles en aquest software.

Massa preguntes vitals perquè no se'ls doni resposta; en honor si més no i com a senyal de respecte a les víctimes del terrorisme gihadista que va commocionar Barcelona i Cambrils.