Este artículo se publicó hace 7 años.
HABITATGEEl veïnat llogater es planta contra l'especulació immobiliària
Augmenta la mobilització i organització ciutadana per fer front a la pujada dels preus del lloguer als barris de Barcelona. Denuncien una situació més crítica que durant la bombolla immobiliària i que comporta desnonaments invisibles
Laura Safont
Barcelona-
Els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona no paren de pujar, i això no afecta només als nous llogaters sinó que també repercuteix sobre les famílies llogateres que porten anys en un mateix habitatge. El darrer any ha estat dels més significatius: el preu del lloguer residencial ha augmentat un 9% el 2016 a la ciutat de Barcelona, segons les dades de l'Incasòl recollides per l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat. La mitjana del preu del lloguer, per tant, ja se situa per sobre dels 800 euros a la majoria de barris de la capital catalana, on un 30% de la ciutadania es troba en règim de lloguer.
El veïnat de la ciutat, davant la pujada descontrolada dels preus del lloguer, ha decidit organitzar-se i plantar cara a les empreses inversores que fan negoci amb l'habitatge. Diversos informes de plataformes de lloguer, com Airbnb o Fotocasa, reconeixen que el lloguer turístic és molt més beneficiós en xifres d'ingressos que el lloguer residencial. “Hem passat anys d'emergència habitacional on la prioritat eren les famílies que s'havien hipotecat i no podien pagar el seu habitatge. Abans els fons d'inversió compraven hipoteques subprime, i ara augmenta el nivell d'inversió immobiliària per comprar pisos destinats al lloguer turístic o de luxe”, explica Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC.
Des de principis d'any han proliferat els moviments de resistència veïnal, a través d'associacions, organitzacions o sindicats de barri, que tenen com a objectiu comú defensar el dret a l'habitatge i, sobretot, el dret a pagar un lloguer digne davant la creixent especulació immobiliària. El mapa de resistència veïnal contra l'assetjament immobiliari inclou sindicats de barris com els de Poble-sec o Gràcia; els moviments veïnals de Poblenou, Ciutat Vella, Resistim al Gòtic o Fem Sant Antoni; col·lectius com Desllogades o l'associació 500x20 que funciona des de fa més d'una dècada als districtes de Nou Barris i Sant Andreu; o l'assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). Molts d'aquests col·lectius donen suport explícit al nou Sindicat de Llogaters i Llogateres de Barcelona que es va presentar davant de centenars de persones el 12 de maig a la ciutat per exigir uns lloguers dignes i protegir el dret a l'habitatge.
Compra d'edificis amb llogaters
Hi ha grups de veïns que s'han organitzat per resistir davant d'una pràctica cada vegada més generalitzada de les empreses inversores: la compra de pisos sencers amb famílies dins en règim de lloguer per destinar-los a lloguer turístic, de luxe o una venda més rendible. En aquest context, destaquen les lluites dels blocs del carrer Lancaster 7, 9-11, 13, al barri del Raval, i del carrer Leiva 37, al barri d'Hostafrancs. “Les persones amb rendes antigues, que tenen contractes indefinits, són les que poden patir més assetjament per part dels fons inversors. El cas de l'edifici de Leiva 37 és paradigmàtic perquè el grup inversor ha comprat l'edifici sense que hi hagués impagaments dels llogaters”, segueix Escorihuela.
Jordi, veí afectat pel procés de compravenda dels edificis de Lancaster, explica que es tracta de blocs de pisos “molt apetitosos per la seva ubicació”, ja que es troben al costat de les Rambles. “Estem parlant de cinc edificis amb famílies dins que han estat comprats (13, 22, 24) o es volen vendre a fons inversors. Li diem el carrer de la vergonya”, explica.
Només queden per vendre dos dels cinc edificis, els números 7 i 9-11, i els veïns focalitzen la seva pressió sobre l'Ajuntament de Barcelona. “El Raval sud es va declarar zona de tempteig i retracte, és a dir, que l'Ajuntament té preferència de compra sobre les empreses inversores. Som 42 famílies que ens podem quedar al carrer”. Per això, justifica: “La nostra causa principal és seguir endavant perquè l'Ajuntament faci la compra efectiva dels dos edificis. Per això, com a veïnat del Lancaster ens hem proposat reivindicar tots els actes de l'Ajuntament i el seu grup de Govern”.
Pitjor que durant la bombolla immobiliària
“Feia temps que preveiem la problemàtica dels lloguers quan es va reformar la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) l'any 2013, que va reduir de cinc a tres els anys de contracte. Amb l'esclat de la bombolla immobiliària molta gent va anar de lloguer perquè no podia hipotecar-se, i tot i així la llei es va fer més restrictiva. Ara la situació és tan insostenible que calia organitzar-se”, justifica la directora de l'Observatori DESC davant la creixent resistència veïnal.
Martí Cusó, de Resistim al Gòtic, fa la mateixa radiografia: “Fa molts anys que denunciem la situació perquè estem al centre i som els primers que vam patir l'especulació immobiliària. Però ara ens estem trobant amb situacions pitjors que abans de la bombolla immobiliària”. Cusó considera “que la nova bombolla dels lloguers està tenint conseqüències més devastadores que l'anterior” perquè “s'estan comprant edificis sencers a la majoria de barris cèntrics, abans considerats perifèrics, per assegurar una inversió de futur”. “Les empreses compren, buiden de veïns, fan reformes i ho destinen a pisos turístics”, lamenta.
Aquestes empreses inversores, com expliquen els afectats, fan fóra al veïnat dels seus habitatges sense renovar els contractes, pujant els lloguers o oferint indemnitzacions a les persones inquilines que tenen contractes indefinits. “Ells volen fer el negoci ràpid, si marxes en un mes millor. Hem arribat a veure ofertes de fins a 15 mil euros”, explica Cusó. L'activista afegeix que si no acceptes l'opció de les empreses “et tallen la llum, rebenten l'escala o provoquen disturbis”. “Estem tornant a veure l'assetjament immobiliari de l'any 2000, però molt pitjor i amb més violència”, considera.
En el cas del barri del Gòtic, on hi ha un 70% de persones llogateres, la situació és “crítica” segons Cusó. “Com a mínim hi ha 20 finques senceres afectades”, diu, entre les que hi ha transcendit la compra per part de MK Premium de l'edifici número 4 del carrer Milans “on encara viuen famílies i als baixos hi ha un local representatiu del barri”. “Han tocat el poc que ens queda de barri al Gòtic: ara ja és una amenaça, ens estan tocant el més bàsic”, denuncia. Davant aquestes pràctiques, demanen a l'Ajuntament “el tempteig i retracte de tot el barri, que no es deixin fer reformes en edificis amb elements patrimonials (un 99% dels edificis del Gòtic) i que l'Administració es personi en casos d'assetjament immobiliari”. Tanmateix, Resistim al Gòtic seguirà apostant per “l'activació de noves formes de lluita directa com l'autodefensa del barri”.
Els desnonaments 'invisibles'
Vladi Olivella, de Fem Sant Antoni, ratifica que en aquest barri també “s'ha accelerat el procés d'expulsió del veïnat” perquè “està de moda, té oferta gastronòmica i es troba prop del centre”. El portaveu del col·lectiu parla del nou fenomen dels “desnonaments invisibles o silenciosos”, que es produeixen quan les empreses inversores fan fóra a les famílies dels seus habitatges perquè no els hi renoven el contracte o els pugen els lloguers. “Estan buidant el nostre barri. La gent que està de lloguer amb fills és un veritable drama perquè no se'n volen anar del barri i es troben que han d'acceptar la pujada de preu del lloguer, que acostuma a ser de més del 30%, o marxar”, lamenta.
Com explica Olivella, del 2017 al 2019 s'han de renovar 3.500 contractes de lloguer al barri de Sant Antoni: “qualsevol persona de lloguer té por perquè sap que o li pugen el lloguer o la fan fora perquè volen un altre tipus de llogater més beneficiós: temporal, turístic o de luxe”. Aquesta situació, segons constaten els afectats i l'amplitud de la resistència veïnal, verifica que qualsevol persona de lloguer pot estar afectada i que s'està estenent per tots els barris de la ciutat. “El centre és més cobejat, però s'està estenent per tots els barris fins al punt que la gent marxa a altres ciutats”, ratifica Escorihuela.
Neix un sindicat de masses
Més enllà de la resistència veïnal als barris, molts d'aquests col·lectius reconeixen que calia trobar un instrument de lluita que protegís els drets de les persones llogateres. L'antropòleg Jaime Palomera, portaveu del nou Sindicat de Llogaters i Llogateres, reconeix aquest pas endavant amb la formació del sindicat: “La resistència és necessària, però volem produir un espai d'empoderament que canviï les regles del joc per organitzar-nos com a sindicat de masses”. Tot i així, puntualitza, que volen “treballar de costat amb les assemblees de barri que fa temps que es mobilitzen per resistir l'especulació immobiliària”.
El sindicat, que aquest divendres celebra la seva primera assemblea, té un grup impulsor d'una trentena d'activistes socials i s'ha organitzat amb el suport d'entitats com ABTS, la FAVB, Desllogades, 500x20, Hidra Cooperativa i l'Observatori DESC. Neix amb la vocació d'oferir un servei d'assessorament jurídic i tècnic a les persones afiliades, i vol fer pressió per canviar la LAU o desenvolupar mesures legislatives que controlin el preu dels lloguers. “Davant una llei que és il·legítima ens trobem que no hi ha cap organització que defensi les persones que viuen de lloguer”, justifica per entendre l'afiliació.
La proposta del sindicat és, segons Palomera, que sigui “una eina més en la lluita col·lectiva pel dret a l'habitatge”. “No som víctimes, som persones llogateres que volem que el lloguer sigui una opció tan digna com la compra. El que diem és que no pagarem preus de lloguer injustos, sinó que considerem que ningú ha de destinar més del 30% dels seus ingressos en el pagament de l'habitatge com recomanen les Nacions Unides”, explica, però concreta: “No som un lobby de pressió per aconseguir un lloguer just, sinó pel dret a l'habitatge en el seu conjunt”.
El sindicat es planteja recórrer a la desobediència civil si les lleis no garanteixen aquest dret a l'habitatge: “volem pressionar al Govern, però també a través de l'autotutela dels mateixos drets”. “Som gent d'ordre, que volem pagar els nostres lloguers, però només si són justos en relació al que marca la normativa internacional. Per això no hem de descartar la possibilitat de dir: aquest és el preu d'aquest barri, pagarem el percentatge que sigui just”, raona, i afegeix: “L'important és visibilitzar que el problema dels lloguers és col·lectiu i que ens hem de començar a autoorganitzar per convertir-nos en una eina d'agregació social que permeti fer campanyes per guanyar terreny en la defensa del dret a l'habitatge”.
L'Ajuntament, fins on pot incidir en el mercat del lloguer?
L'Ajuntament de Barcelona és la institució més propera per aquestes persones llogateres que veuen en perill el seu dret a l'habitatge a la ciutat. El consistori ha interposat sancions contra els propietaris dels edificis venuts als fons inversors amb llogaters dins, com és el cas de Lancaster 13, però les associacions de veïns veuen insuficient la seva implicació per canviar el mercat del lloguer.
La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, qui va formar part del moviment veïnal de la Barceloneta, ara “reconeix la urgència de modificar la llei de lloguers per protegir a les persones llogateres”. “Constatem que aquesta situació és el resultat d'una manca greu de polítiques d'habitatge en les últimes dècades i nosaltres tenim poques competències perquè es tracta de lleis estatals i autonòmiques que s'han de modificar. El que fem és un seguiment acurat per sancionar quan hi ha males pràctiques”, argumenta. També recorda que el Govern de BComú està lluitant per ampliar el parc públic d'habitatge, que a Barcelona té una mitjana d'un 1,2%; aplicar sancions als pisos buits i adoptar un índex referencial de preus de lloguer, tot i que reconeix que “servirà de títol orientatiu si no canviem les polítiques d'habitatge a través de la Generalitat”.
Sobre la responsabilitat que aquest Ajuntament pugui tenir amb l'alça dels preus del lloguer, la regidora justifica: “Efectivament hi ha una agressió del capitalisme financer que es basa en la compra i l'especulació d'immobles, però que té a veure amb l'assetjament immobiliari d'abans de la crisi i no hi ha hagut cap canvi legislatiu que posi fi a aquestes pràctiques. Es tracta de capital estranger que inverteix a la nostra ciutat. Ens sentim responsables perquè es vulneren drets humans com és el dret a l'habitatge, però hem de ser sincers amb les competències que tenim. Si tinguéssim una llei que protegís els llogaters no podrien especular”.
La regidora celebra l'aparició del Sindicat de Llogaters, encara que puguin pressionar per fer canviar les polítiques municipals: “La problemàtica de l'habitatge està al carrer. El sindicat s'ha visibilitzat molt perquè hi ha una demanda ciutadana de què existeixi una entitat que pugui recollir aquesta problemàtica i fer de lobby sobre l'Administració”. “El que s'ha de celebrar és que hi ha un sentit comú majoritari que diu que cal protegir l'habitatge i l'habitatge de lloguer”, encoratja.
El pròxim 10 de juny Barcelona acollirà la manifestació “Barcelona no està en venda, habitatge per a totes” que servirà per fer visible l'amplitud del moviment de resistència pel lloguer digne i el dret a l'habitatge.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..