València aposta per la sobirania alimentària com a via per salvar la seua horta

L’agricultura representa a penes un 1,2% de l’ocupació al municipi de València, però el sector té components, més enllà de l’economia, que el converteixen en estratègic per a la ciutat. A pesar de ser una gran urbs – la tercera en població de l’estat espanyol-, al terme municipal de la capital del Túria encara hi ha importants terres agrícoles productives, sobretot d'hortalisses i arròs, aquest darrer als voltants de la famosa Albufera.

Aquest sistema agrícola conforma un paisatge molt important per a la identitat valenciana, la famosa Horta de València, que ha estat protagonista d’una important i inconclusa batalla per a protegir-la de les temptacions urbanitzadores. Amb l’emergència climàtica i les noves amenaces globals com les pandèmies o la crisi de subministrament, tenir una font d’abastiment d’aliments en el propi territori ha adquirit encara més importància. El periodista David Segarra, que va signar un documental sobre el treball dels llauradors de l’horta durant els moments més durs de l’estat d’alarma, sempre que té ocasió llença la pregunta: "qui ens alimentarà durant la pròxima crisi?". Però perquè hi hagen llauradors, la seua feina ha de ser rendible. 

En els darrers anys, la protecció i promoció de la producció agrícola local ha esdevingut una de les línies estratègiques de l’Ajuntament de València. Amb l’arribada de la coalició progressista al consistori el 2015 va recuperar-se la regidoria d’Agricultura i també es va crear el Consell Agrari Municipal, un òrgan representatiu del sector davant les institucions. Més endavant, aquesta tasca s’ha complementat amb la creació del Consell Alimentari Local, per tal de potenciar una alimentació més saludable, però també basada en productes més sostenible i locals.

El projecte "pretén facilitar a la ciutadania abastir-se de productes produïts localment, amb informació fàcil i a l’abast"

La darrera d’aquestes iniciatives es diu "Aliments de l’horta i la mar", un projecte que "pretén facilitar a la ciutadania abastir-se de productes produïts localment, amb informació fàcil i a l’abast", expliquen des de l’associació Arrelaires, encarregada de desenvolupar el projecte. A través d’un mapa amb diverses capes es podrà consultar els establiments amb més producte de proximitat, siguen mercats, comerços de barri o punts de venda directa. També es podrà conèixer els productors, la ubicació dels horts urbans o les entitats que poden garantir el dret a l’alimentació, com menjadors socials o punts de repartiment d’aliments. "Es tracta de visibilitzar tota la cadena alimentària, tant per facilitar la informació a la ciutadania com a les institucions, per tal que es puguen orientar les polítiques públiques", detalla Natàlia, d’Arrelaires.

La tasca de sensibilització es complementa amb unes jornades als barris on s’organitzen rutes pels diferents comerços de proximitat o pel patrimoni pesquer, ramader o llaurador, visites als productors o, fins i tot, tallers de cuina per aprendre a treballar amb els productes de temporada. "És impressionant la vinculació de l’alimentació amb la trama urbanística, des dels mercats d’abastos fins a les antigues vies pecuàries. La gent quan ho coneix es queda molt impressionada", continua Natàlia.

Línia estratègica

Alejandro Ramon, regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta de València, destaca la importància d’aquest àmbit per a l’equip municipal. "L’horta no és sols patrimoni a conservar, sinó que ha de ser productiva i, per tant, ens toca posar facilitats al sector agrari per tal que siga rendible".

Dins del paquet de polítiques públiques impulsades els darrers anys, Ramon destaca la conservació i millora dels camins rurals, la construcció de pous, l’esforç per recuperar terres abandonades o l’establiment de punts de venda directa on els llauradors poden vendre el seu producte. "Aquesta iniciativa –recorda el regidor en relació amb "Aliments de l’horta i la mar"- és una més en la nostra voluntat de fomentar el consum local, no només de verdures, sinó també de peix, ous o productes més elaborats".

Bruno Muñoz és un llaurador que conrea verdura ecològica a Castellar l’Oliveral, una pedania al sud de la capital. El seu principal canal de venda és la botiga virtual, però també munta parada als mercats de barri i acaba d’adquirir una parada permanent al mercat de Russafa. Recentment, els menjadors escolars s’han convertit en un altre client molt important. I està encantat de rebre les visites organitzades per Arrelaires a la seua explotació: "Si la gent ens coneix i està més conscienciada, a la llarga es fan nous clients".

Muñoz també analitza les darreres polítiques municipals que l’afectes més directament: "A les administracions sovint els costa molt fer les coses i sempre ens agradaria que anaren més ràpides, però a còpia d'insistir cal reconèixer que s’estan movent coses i ens ho estan posant més fàcil", explica en relació a les polítiques municipals. Muñoz destaca l’obertura de nous mercats de barri, així com la normativa per tal que els menjadors escolars tinguen un 25% de verdura ecològica per al 2023. "Són mesures amb un impacte que es nota –destaca- no només és màrqueting".