La vacuna que faci front a la sida "no trigarà", segons la consellera Pané

La consellera de Salut, Olga Pané, s'ha mostrat convençuda que la ciència "no trigarà" a oferir una vacuna que posi fi definitivament a la sida. "El VIH ha tingut una bona resposta científica, perquè la ciència sempre dona bona resposta, i continuarà responent i ens donarà, i no trigarà gaire, una vacuna per combatre la malaltia", ha afirmat Pané en l'acte institucional celebrat a Palau de la Generalitat aquest diumenge amb motiu de l'1 de desembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han desplegat dos tapissos a banda i banda de la plaça Sant Jaume de la capital catalana en memòria de totes les víctimes de la malaltia.

"El VIH ha tingut una bona resposta científica, perquè la ciència sempre dona bona resposta, i continuarà responent i ens donarà, i no trigarà gaire, una vacuna per combatre la malaltia"

Pané ha fet valdre en la seva intervenció que "malgrat totes les deficiències" les coses han "millorat moltíssim" respecte dels anys 90. "Ha mort moltíssima gent, però podem dir que, ara, a Catalunya, hi ha hagut 481 casos en el darrer any, però en el 95% dels casos es coneix aquesta situació, el 90% està en tractament i el 88% té el virus indetectable", ha subratllat.

En aquest sentit, Pané ha fet una crida a continuar sent "ambiciosos" tot i els avenços en la lluita contra la malaltia i ha destacat que "l'èxit" d'aquesta batalla és la "conjunció d'esforços entre la societat civil, les ONG, i l'administració pública".

A més, ha fet valdre el paper de la ciència en la lluita contra el virus, alhora que ha promès "tots els esforços" perquè es puguin millorar els pressupostos, els avenços científics i perquè "d'una vegada per totes s'acabi la malaltia per a les generacions que venen".

"Quan va aparèixer la sida, es va desfermar campanya utilitzant la malaltia contra les llibertats de les persones, la seva manera de viure, es va fer un judici global a manera de ser de les persones. Això va convocar científics, metges i tota societat en defensa del que significava aquesta malaltia", ha destacat Pané, que ha admès que va perdre la seva germana durant la pandèmia de la sida de fa tres dècades.

Tenim el "repte d'erradicar la malaltia el 2030"

Al seu torn, la regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, ha defensat que, malgrat els avenços, hi ha reptes "prioritaris" per combatre la malaltia com som la cronicitat del VIH, l'accés a la detecció precoç, l'accés a la profilaxi o l'acompanyament al llarg de la vida. "Ho hem de fer de la mà de totes les administracions i les entitats que fa anys que treballen amb aquesta problemàtica", ha dit.

Villanueva també ha assenyalat que la societat "no es pot aturar" i ha defensat que aquesta té el "repte d'erradicar la malaltia el 2030". Per això, ha defensat continuar treballant amb les entitats de la taula de l'Estratègia compartida Salut Sexual i Reproductiva, que enguany fa 10 anys, per establir polítiques que donin resposta als nous reptes.

Dos tapissos per homenatjar les víctimes

En homenatge a les víctimes de la malaltia, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han desplegat dos tapissos a cada balcó de banda i banda de la plaça Sant Jaume. El desplegament s'ha fet simultàniament amb la façana del Palau de la Generalitat i ha estat organitzat per l'Associació Projectes dels Noms.

En el cas del tapís del consistori barceloní, aquest ha estat confeccionat per familiars i amistats de les persones desaparegudes a causa de la malaltia a la ciutat.

Situació a Barcelona

Segons dades recollides a l'informe 'Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Barcelona (2023)' de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l'any 2023 es van detectar 184 noves infeccions per VIH a Barcelona. Aquesta dada suposa una davallada del 18% respecte al 2022.

La taxa d'incidència per 100.000 habitants va passar de 13,5 el 2022 a 10,8 el 2023. Això suposa un descens del 17,9%. La infecció continua sent més freqüent entre els homes (83,7%). La via sexual és la forma de transmissió més freqüent. Quant a la sida, segons l'informe, l'any 2023 es va diagnosticar a 24 persones residents a la ciutat. Això representa un augment respecte al 2022, quan es van diagnosticar a 18 persones.

L'informe apunta que la vigilància que es duu a terme és essencial per caracteritzar el VIH i la sida a Barcelona. Els nous diagnòstics anuals de VIH i de sida a la ciutat de Barcelona són molts menys que els registrats fa una dècada. Continua la tendència descendent malgrat el lleuger augment detectat el 2022.

35.000 persones conviuen amb el VIH a Catalunya

Les infeccions per VIH a Catalunya van repuntar per segon any consecutiu el 2023, però la tendència dels últims anys és a la baixa

Les infeccions per VIH a Catalunya van repuntar per segon any consecutiu el 2023 amb 481 nous casos, cosa que suposa una taxa de 6 casos per cada 100.000 habitants, segons dades de Salut. L'any anterior es van registrar 460 diagnòstics, amb una taxa de 5,9, i el 2021, la xifra es va situar en 431. Malgrat el lleuger augment de l'any passat, el nombre d'infeccions no ha recuperat els nivells prepandèmics, i queda lluny dels 640 casos del 2019, un any que va seguir la tendència decreixent de tota la dècada passada. Els homes van representar pràcticament nou de cada deu nous diagnòstics el 2023, segons Salut, que calcula que al voltant de 35.000 persones conviuen amb el VIH actualment.

Concretament, dels 481 nous diagnòstics l'any passat, el 86,9% corresponen a homes, que tenen una taxa de 10,7 casos per cada 100.000 habitants, una ràtio sensiblement superior a la de les dones (1,6). La mitjana d'edat de les persones que han contret el virus és de 38 anys i la principal via de transmissió és la sexual, amb un 53,4% dels contagis en homes que tenen sexe amb altres homes, i un 34,4% d'homes i dones heterosexuals.

La tendència dels últims anys és a la baixa. Si la primera dècada del segle hi havia certa estabilitat ja que es detectaven, de mitjana, uns 800 nous casos cada any, amb una taxa d'entre 11 i 13, el punt d'inflexió va ser el 2010; aquell any es van declarar 895 diagnòstics, i des de llavors la xifra va anar baixant fins caure per sota dels 700 anuals al final de la dècada. De 12 casos per cada 100.000 habitants es va passar a la meitat en una dècada i, després d'una nova caiguda en els diagnòstics el 2020 fins als 466, les xifres s'han estabilitzat els últims anys.