Vacances a dos metres de distància i en un mar de dubtes

Les vacances estivals s'acosten durant un desconfinament que avança a poc a poc, regió sanitària a regió sanitària. Si el ritme del salt de fases segueix el seu camí normal, les últimes caselles coincidirien amb els dies de descans de la majoria dels treballadors –aquells que conserven el seu lloc de treball–, tots ells amb moltes ganes de donar-se un respir després d'un estat d'alarma sanitari, econòmic, social i també emocional. Tot i això, el coronavirus no dóna treva aquests mesos, i tant els responsables sanitaris com el sector turístic ja treballen per assegurar que aquestes vacances d'estiu no ens aboquin a un rebrot. Davant aquesta possibilitat, molts es preguntaran: "Es podrà viatjar? Fins a on? I, allà on vagi, què podré fer?".

"Tal com van les coses, amb un contagi del virus tant a la baixa, segurament podrà haver-hi circulació entre províncies i comunitats autònomes sense problemes", explica la cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d’Hebron, Magda Campins. La doctora afirma que esperen petits rebrots continguts, com ha passat a Lleida, però no creu que es generi un rebrot important amb una "transmissió sostinguda de tota la comunitat".

"Segurament podrà haver-hi circulació entre províncies i comunitats autònomes sense problemes",

A hores d'ara de la desescalada, Campins fins i tot es mostra a favor de l'obertura de fronteres terrestres i de permetre el turisme: "A Europa, al cap i a la fi, hi ha una situació similar en tots els països. No seria recomanable viatjar a zones on sí que hi ha un moment cúspide del contagi, com Amèrica del Sud. En canvi, a països europeus, mentre es faci una bona vigilància epidemiològica i una detecció precoç dels casos i s'apliqui la quarantena a tots els contactes, no hi ha problema".

Turisme rural, naturalesa segura

Tot i les bones previsions, després d'un confinament tan sever, pot ser que la població prefereixi prevenir abans que curar i tirar de turisme local. Campins afirma que sempre serà més segur instal·lar-se en llocs petits i entorns familiars que en llocs amb aglomeracions. I és aquí on, davant una de les temporades més desastroses per al sector, una part d'aquest veu un petit filó per fer una remuntada: el turisme rural. "Tindrem turisme prestat de catalans que no volen o no poden anar a l'estranger. El repte és oferir experiències pel territori, de cultura i naturalesa, que vagin més enllà de quedar-se a la casa el cap de setmana, que és el que solen fer les famílies d'aquí", explica Ana Casellas, propietària del Mas Torigues, a Santa Maria d'Oló (Moianès).

El president de la Confederació Catalana d’Agroturisme i Turisme Rural (Concatur), Ferran Puig, assegura que el sector no aconseguirà salvar la temporada: "Hem perdut la Setmana Santa, el primer de maig i mig estiu. Calculem que les cases perdran entre un 15% i un 50% de la seva facturació", lamenta. Per intentar revertir aquesta situació, una altra propietària de cases rurals de la comarca del Berguedà, Anna Niubó, ha creat una plataforma per atreure turisme local a les masies del territori, "Jo viatjo a casa". "Normalment, cap el gener rebem totes les reserves de belgues, holandesos i francesos. Totes estan anul·lades. Ara comencem a rebre noves peticions, però de gent d'aquí", explica Niubó.

"Estem en entorns totalment aïllats. Jo m'he oferit fins i tot per anar a fer la compra al poble i evitar els contactes al màxim"

Tots ells destaquen, a més, que l'aposta pel turisme rural és una via segura en temps de coronavirus: "Són cases aïllades enmig de la naturalesa, no dins d'un nucli urbà. La meva casa, per exemple, tan sols pot acollir grups reduïts de 15 persones", explica Niubó. Per assegurar-se d'això, el sector s'està preparant amb noves mesures d'higiene: "Hem tret tots els elements decoratius que hem pogut i hem substituït mantes per nòrdics perquè sigui més fàcil portar-los a la tintoreria". A casa de Casellas, fins i tot han comprat un esprai de desinfecció de quiròfans per a aplicar-lo a les habitacions: "És que estem en entorns totalment aïllats. Jo m'he oferit fins i tot per anar a fer la compra al poble i evitar els contactes al màxim". A més, Casellas destaca el valor patrimonial i social d'aquesta mena de turisme: "Venir a visitar el territori suposa invertir en el nostre propi patrimoni. I, a més, pot ser una oportunitat per trobar-se amb amics, família o amb un mateix".

El litoral confia en la desescalada

Una estampa ben diferent apareix als nostres caps si pensem en el litoral català, caracteritzat per platges on no cap ni una agulla i hotels que posen el cartell de ple temporada rere temporada. El portaveu de la Federació Empresarial d’Hosteleria i Turisme de la Província de Tarragona (FEHT), Xavier Guardià, confia a poder salvar alguna cosa gràcies al públic estatal de la Costa Daurada: "Tenim la conca de l'Ebre molt fidelitzada. El País Basc, Pamplona, Logronyo, Aragó, Lleida... Un aragonès, quan va a la platja, va a Salou". Tot i això, també assenyala la importància del turista europeu a la regió: "Confiem en el turisme de cotxe i càmping que ve de França, d'Alemanya i d'Holanda". Malgrat això, Guardià és conscient que han perdut gran part de la temporada: "La major part dels hotelers es donaran per satisfets si no guanyen ni un euro però tampoc tenen pèrdues".

"Algú voldrà pagar de la seva butxaca anar a un establiment si has d'anar amb guants i màscara?"

Més complex és fixar les mesures de seguretat sanitàries en aquests llocs, on la diversió i la prudència són més difícils de compaginar: "El client ve de vacances, a gaudir. Què passarà si cal mantenir els dos metres de distància a les piscines? Com podran anar a la platja?", es pregunta Guardià. L'empresari reconeix que cada hotel està sent molt prudent i no avancen la seva estratègia per mantenir les mesures sanitàries, ja que hi ha una forta competència entre complexos hotelers. Guardià es limita en confiar en la responsabilitat social i en els possibles canvis de fase: "La gent va amb compte, i nosaltres estem acostumats a rebre a molta gent, no com altres llocs més rurals. Port Aventura pot acollir 30.000 persones en un dia, és com un poble gran".

Encara més crític és Xavier Roig, gerent de 4R Hotels i president de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, qui assegura que l'experiència a la Costa Daurada només tindrà sentit si les mesures es flexibilitzen: "Algú voldrà pagar de la seva butxaca anar a un establiment si has d'anar amb guants i màscara? Si no pots anar al bufet? Si tan sols pot haver-hi una persona en la barra?". Roig espera que les mesures siguin menys restrictives amb el pas de les setmanes i així poder obrir els establiments amb normalitat: "De moment comptem amb màscares, gel, personal de neteja... Però, vaja, tampoc ha sortit cap fórmula màgica contra el virus".