Unitat entre les administracions catalanes per activar mesures que redueixin la contaminació a l’àrea metropolitana

La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona s'han conjurat aquest dilluns per aconseguir complir abans de gener de 2021 al peu de la lletra els límits europeus de contaminació d'òxid de nitrogen, que en l'actualitat depassen dues de les 30 estacions de monitorització. Ho ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, després de presidir una cimera per la qualitat de l'aire convocada d'urgència després de la denúncia de la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)  per la contaminació a ciutats espanyoles, com Madrid i Barcelona. El consens de la reunió és accelerar les mesures previstes en l'actual full de ruta.

Al costat del vicepresident de l'AMB, Antoni Poveda; la tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona Janet Sanz, i el diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Cesco Gomar, el conseller ha subratllat la necessitat d'aportar una "resposta ferma, ràpida i unitària". Malgrat que ha explicat que el termini de compliment de mesures es podria dilatar a 18 mesos, que és el temps estimat que trigarà a conèixer-se la sentència europea, ha dit que l'objectiu no és treballar per una sentència, sinó per "donar resposta als veïns i veïnes que pateixen una manca de la qualitat de l'aire".

La reunió, en la qual han participat representants de municipis de l'Àrea 40, consells comarcals del Vallès i del Baix Llobregat, el subdelegat de la Delegació del Govern espanyola, la presidenta del Port, Mercè Conesa, la directora de l'Aeroport, Sonia Corrochano, i el director general de l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), Pere Torras, ha servit per "accelerar mesures i donar resposta a través del Regne d'Espanya a la Comissió Europea" dels treballs a Catalunya.

Calvet ha explicat que la denúncia enfonsa les seves arrels en un expedient iniciat fa anys per la Comissió Europea i que s'havia aconseguit paralitzar amb la bateria d'iniciatives dutes a terme al llarg d'aquests anys, ha insistit. En la trobada, els diferents representants han reafirmat la seva voluntat d'iniciar l'1 de gener de 2020 la Zona de Baixes Emissions que permetrà treure de la circulació de l'entrada i sortida de Barcelona a prop de 124.000 vehicles considerats els més contaminants, cosa que "tindrà molt impacte en la qualitat de l'aire ".

Equivalent a “20 Madrid Central”

Janet Sanz ha insistit que "la mesura no serà equivalent a un Madrid Central, sinó a 20 Madrid Central”. "Serà la primera vegada que s'implementa en una ciutat de l'Estat", ha ressaltat, mentre que el vicepresident de l'AMB, Antoni Poveda, ha assegurat que aquesta àrea es convertirà en una de les zones més grans d'Europa de baixes emissions, amb una afectació en cinc municipis i un radi de 95 quilòmetres quadrats. Sobre la implantació d'un peatge contra la pol·lució que permetria regular l'entrada i sortida de Barcelona, Sanz ha defensat que des del consistori treballaran per tenir a punt un projecte de treball per implementar aquesta mesura tan aviat com es faci necessària: "Als tres , quatre o cinc mesos d'iniciar la zona baixa d'emissions, si cal".

De tota manera, ha demanat el suport de la resta d'administracions, especialment de l'Estat per tenir competència sobre la matèria, mentre que Calvet ha destacat que el Grup de Treball de Peatges es reunirà dijous i seguirà estudiant aquesta possibilitat. Si bé Poveda ha parlat de la necessitat de mantenir peatges com el de Martorell o el Maresme amb fins dissuasoris i recaptatoris per al medi ambient, Calvet ha defensat cenyir-se als treballs amb el Ministeri de Foment per implantar un sistema de vinyeta, que suposi una tarifa plana en funció de l'ús d'autopistes.

Entre les mesures citades per millorar la situació, han enumerat una ampliació futura de les zones de baixes emissions, l'acceleració de la instal·lació de carrils bus a les carreteres B-23 i 245, un augment de la capacitat del transport públic, la unió del tramvia per la Diagonal i la finalització de les línies 8 i 9 de Metro. Per tot plegat, el conseller ha demanat més recursos a l'Estat, també per a Rodalies.