PROCÉS A L'INDEPENDENTISME"La unitat d'Espanya tot ho permet"

La deriva repressiva que segueix l'Estat espanyol contra l'independentisme ha generat una "doble perversió de l'estat de dret". D'una banda, "hi ha una desinhibida vulneració de drets fonamentals", i, de l'altra, s'ha avançat cap a "la palesa eliminació de la separació de poders", el que deixa als dirigents independentistes encausats "sense possibilitats de defensar-se" als tribunals espanyols. La reflexió, llegida per l'advocat August Gil Matamala, és una de les principals conclusions del Primer Congrés Català en Defensa de l'Estat de Dret, que s'ha celebrat durant tot el dissabte al paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Més de 400 persones han assistit a una trobada que pretenia defensar un estat de dret que s'estaria "esfondrant" a Espanya. L'acte l'han organitzat la la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya, el Col·lectiu Praga, Alerta Solidària, Òmnium Cultural i la Fundació Catalunya.

Durant la jornada s'han realitzat quatre taules de debat –una de les quals, que portava per títol "La construcció del relat jurídic en els mitjans de comunicació", tenia entre les ponents la periodista de Público Patrícia López–, de les quals la darrera, "El delicte polític en el context espanyol i comparat", ha estat oberta als mitjans. Entre d'altres qüestions, ha servit per argumentar perquè en l'actual situació d'excepcionalitat que viu a Catalunya s'estarien vulnerant alguns dels pilars fonamentals de l'estat de dret. Els ponents s'han mostrat confiats que en els propers mesos responsables judicials dels diversos estats europeus on s'han instal·lat dirigents independentistes processats esmenaran l'argumentari del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la macrocausa contra el sobiranisme.

L'encarregat d'obrir-la ha estat Olivier Peter, advocat a Suïssa de la cupaire Anna Gabriel. D'entrada, ha subratllat que a la Confederació Helvètica "no s'hi aplica directament el dret comunitari" ja que no forma part de la UE. I, per damunt de tot, ha insistit que "Suïssa exclou l'extradició per un delicte polític", de manera que està convençut que quan s'iniciï el procés per reclamar el trasllat a Espanya de Marta Rovira –en el cas de Gabriel no s'ha fet– no fructificarà. Peter ha subratllat que a Suïssa des de fa moltes dècades es considera que "el delicte polític és el delicte de la gent honesta" i a partir d'aquí no poden compartir els ordenaments jurídics que consideren que els polítics "són els delictes més greus", penats amb desenes d'anys de presó. "L'extradició només seria possible en casos de violència molt evidents, com crims de guerra i terrorisme. I han de tenir clar que posar urnes, aixecar barreres dels peatges o posar estelades al balcons són accions polítiques, que no els estats de la UE no consideren terrorisme", ha manifestat.

Per a Neus Torbisco, que forma part de l'equip del britànic Ben Emmerson en el cas de Carles Puigdemont, "l'actual situació excepcional [amb dirigents a la presó i d'altres "que han hagut de fugir"] mostra que estem en un context de retrocés de l'Estat de dret". Segons l'advocada, en un estat democràtic el delicte polític "no pot existir". Ha argumentat que l'Estat democràtic es justifica per protegir els drets humans, i els drets civils i polítics, una qüestió "bàsica" que ara veu "en qüestió". Torbisco ha afegit que l'actuació de l'Estat en aquest cas suposa no tolerar accions de dissidència i de protesta, de manera que finalment "el que fa és reprimir les minories". I això, segons ella, és una acció pròpia d'un "estat fràgil, que no té arguments, mostra una gran impotència i que no té capacitat per lidiar amb aquest tipus de dissidència en l'esfera del diàleg i la negociació". I, seguint aquesta espiral, tem que es generi "una por al ciutadà" de manera que "deixi d'exercir els seus drets polítics". "El perill és que Espanya deixi de ser una democràcia. El test de Catalunya és un test existencial per a Espanya, però també per a Europa, que ha de decidir si vol ser un espai on es protegeixin els drets humans de les minories o només un espai d'intercanvi comercial?", ha conclòs.

Cuevillas: "Estem a la dimensió desconeguda"

Gonzalo Boye, que entre d'altres coses és l'advocat de Meritxell Serret i Antoni Comín, ambdós a Brussel·les, ha posat èmfasi que la "lluita jurídica" que s'està portant a terme en aquest cas fora d'Espanya –ara mateix, a Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya i Suïssa– "té un únic objectiu, que és revertir-la en el procés que es porta a terme a l'Estat". Segons ell, les actuacions de Llarena impedeixen avui que els "exiliats" puguin tenir aquí "un procés ajustat a dret amb les degudes garanties per demostrar a innocència dels acusats".

Boye s'ha mostrat molt optimista amb la futura evolució de les causes a nivell internacional, però ha demanat "paciència" perquè "els ritmes jurídics no són els del telenotícies ni els polítics". L'advocat també ha carregat amb duresa contra interlocutòria de Llarena, ja que "la rebel·lió, en els termes que la descriu, no es dona a cap país democràtic". Com Torbisco, Boye defensa que "aquest és el major litigi estratègic que afronta Europa per saber a quin tipus de societat volem viure: en una societat democràtica, amb llibertat de moviments, que les persones tinguin dret, no només a manifestar-se i opinar, sinó també a decidir, o bé en una societat basada en el retràs i el franquisme".

L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, ha tancat la taula manifestant que "estem a la dimensió desconeguda, perquè estem en una situació gravíssima en què es demanen unes penes gravíssimes per unes coses que no són delicte". Cuevillas, com Boye, s'ha mostrat extremadament crític amb la instrucció de la causa que fa Llarena. Ha subratllat que s'hi estan "vulnerant drets i garanties processals" i que això és possible perquè "la unitat d'Espanya tot ho permet", malgrat que no hi hagi delicte. De cara al futur immediat, l'advocat ha afirmat que "tot indica" que abans de l'agost "l'Estat espanyol tindrà algun disgust, perquè no es concediran les extradicions i en alguns cas és probable que les resolucions denegatòries siguin tan contundents que facin posar vermell un observador imparcial".

El congrés s'ha tancat amb les conclusions llegides per Gil Matamala. Entre d'altres, s'ha subratllat que qüestions com "derivar per via penal actuacions pròpies d'un parlament" suposa "vulnerar el principi d'inviolabilitat que tenen reconegudes les cambres legislatives i de representació", a banda d'"eliminar la separació de poders i posar en risc nombrosos drets fonamentals en l'àmbit de l'exercici del dret de representació política". Entre els drets que s'han vulnerat ha citat el dret a la llibertat d'expressió, a reunió, a sufragi actiu i passiu, a la llibertat, a un procés amb totes les garanties o el dret a defensa... El veterà advocat ha posat èmfasi a insistir que "no pararem de denunciar l'existència de presos polítics" i que s'utilitzi la presó preventiva "com una mesura de coacció" per doblegar persones. Al costat de Gil Matamala hi havia el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha afirmat que gràcies a jornades com les d'aquest dissabte se senten "més acompanyats", malgrat saber que "els presos i els exiliats tenen el sistema en contra".