Cultura‘Undergroud Babilonia’: un homenatge als secundaris

T'agrada el punk? Amb aquesta pregunta va començar tot. Li feia Philomena Winstanley a una jove punk que acabava de conèixer en una copisteria de Barcelona, mentre ella feia fotocòpies del seu fanzín punk. Casualitats i més casualitats. Aquesta noia punk rebia poc després una caixa plena de fotografies d'aquesta misteriosa dona. Quan la va obrir, no donava crèdit. La caixa contenia centenars de fotografies de músics famosos i no tan famosos, en situacions poc habituals: John Lydon (cantant dels Sex Pistols) bevent cervesa tranquil·lament, Nina Hagen (la cantautora punk alemanya) fent exercici a la platja o els Madness (el grup anglès d'ska) posant en una atípica foto en una platja californiana.

Aquella caixa dels trons, o millor dit, del punk, amb les seves fotografies es van incloure en alguns números de fanzins punk i es van arribar a exposar en diverses cases okupes, fins que van arribar a mans del membre de La Fuelguera –aquesta editorial barreja de club secret i conspiradors de la paraula– Servando Rocha. Rocha havia conegut anys abans al periodista, guionista i músic Ivar Muñoz-Rojas. On? Doncs en una copisteria de Madrid. Muñoz-Roja feia fotocòpies i va veure un cartell d'un jove bateria punk que buscava banda. Casualitats i més casualitats. Quan Rocha li va explicar què contenia aquella caixa Muñoz-Rojas va decidir investigar la història d'aquella enigmàtica dona i d'aquelles increïbles fotografies.

Després d'anys, dedicant-hi temps entre feina i feina, Ivar Muñoz-Rojas ha plasmat totes aquelles casualitats en un llibre gràfic deliciós, que entra pels ulls i arriba al cor. Underground Babilonia: El sorprendente viaje de Philly y Claude, explica a través de desenes de fotografies la història tan desconeguda com imprescindible de Philomena Winstanley i Claude Bessy, una parella de joves –ella anglesa i ell francès– instigadora d'alguns dels moviments culturals més importants de les últimes dècades.

El llibre es va coure a foc lent i de la forma més meticulosa possible. La primera cita entre Ivar Muñoz-Rojas i Philomena Winstanley va ser, de fet, fa cinc anys en algun lloc del barri de Poble Nou de Barcelona. De nou Barcelona. “L'elaboració de tot el llibre ha estat bastant natural, no hi havia un pla molt definit”, explica l'autor, “al principi volíem buscar qui eren les persones que sortien a les fotografies”, però quan va conèixer la protagonista del llibre, “vaig entendre que la història estava en els que havien fet les fotografies i no en els que hi sortien”. Alguns llibres mencionen a Cloude Bessy “però ella era una figura totalment invisible, de la qual ningú sabia res de la seva existència, malgrat que va tenir una gran influència en el punk de Los Ángeles”.

Winstanley i Bessy no només van ser els fundadors de la mítica revista Slash, que donaria veu al naixement del punk de Los Ángeles a finals dels 70 amb bandes com The Weirdos, Germs, The Bags, The Screamers, X o Black Flag, entre moltes d'altres, no tan conegudes però igual d'importants, sinó que anys més tard, instal·lats a Londres i Manchester, serien també protagonistes del naixement de The Haçienda, el mític club de Manchester que va veure nàixer entre altres a Joy Divison i d'on va sorgir la cultura de ball actual. El final de l'aventura va ser Barcelona. Un altre cop Barcelona. On la parella va viure un temps i va estar en contacte amb l'underground bohemi de la ciutat fins la mort de Bessy a finals dels 90.

Una història humana

El llibre, a part de ser un recorregut cultural i musical per alguns dels moviments més influents del segle XX, és també un homenatge a totes aquelles persones anònimes que fan les coses perquè les estimen: “és oxigenant veure que és gent que fa coses simplement per l'amor de fer-les. I volia que el llibre també estigués fet així”. Sintetitzar tants anys i tantes vivències en un llibre és complicat. I Ivar Muñoz-Rojas ha hagut de fer molta feina de triar i destriar però sempre “amb la intenció que no fos el típic llibre musiquero, per això ja hi ha molts llibres millors que aquests”, diu. “Volia que fos un llibre que pogués llegir el meu pare i entendre de què anava tot allò. Volia que fos una història no només de música, sinó humana”.

Muñoz Rojas, que ha treballat en moltes de les revistes musicals més importants, confessa que el que l'atreia de fer el llibre eren “els personatges secundaris que han jugat un paper en la història”. El llibre és un homenatge a aquests secundaris que a l'hora de la veritat no són tan secundaris, “no només en les escenes musicals, sinó a la vida en general. És un llibre sobre la gent que no rep tanta atenció com d'altres, però que alhora de la veritat és la que mou les coses”. En el fons, diu, aquests personatges “són la banda sonora de tot allò que passa”. Gent que creava moments i situacions a l'ombra, sense que ningú sabes els seus noms, perquè estimaven allò que feien. “Hi ha moltes coses que no haguessin passat si no existís aquesta gent. I això era el que volia reflectir al llibre”. Ja ho deia Tony Wilson, un dels fundadors de The Haçienda, alguns guanyen diners, altres fan història. Underground Babilònia és un tros d'aquesta història. També la podeu recórrer a través de la llista de reproducció amb cançons que surten al llibre.