La UE afronta una nova legislatura més ancorada a la dreta i amb incertesa pel futur polític de Macron

El Parlament Europeu afronta una nova legislatura més ancorada a la dreta, si bé la gran coalició de populars, socialdemòcrates i liberals aguanta la majoria parlamentària com a resultat de les eleccions europees. Tant el Partit Popular Europeu com l'espai a la seva dreta han millorat resultats. El PPE i els ultres d'Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes passen de representar el 42,21% dels escons a tenir-ne el 44,31%.

En canvi, socialdemòcrates, ecologistes i l'Esquerra Unitària es queden amb poc més del 30% de representació. El centre s'empetiteix amb la caiguda dels liberals pels mals resultats del president francès, Emmanuel Macron. De fet, l'anunci d'una convocatòria electoral a França obre una nova incertesa a la UE.

En una compareixença després dels primers resultats, la candidata del PPE a la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'ha reivindicat com una "àncora d'estabilitat" i intentarà reeditar "una aliança proeuropea" els pròxims cinc anys. El seu partit ha guanyat les eleccions europees aquest diumenge i, malgrat els bons resultats de les formacions d'extrema dreta, l'alemanya mira al centreesquerra per garantir-se una majoria a l'Eurocambra.

Ara bé, la composició de la CE la trien els governs de la UE, de manera que Von der Leyen també haurà de buscar suports a les capitals europees en les pròximes setmanes.

Ultradreta, primera força a França i Itàlia

Una d'elles serà Roma, on la primera ministra Giorgia Meloni ha consolidat el seu lideratge imposant-se a les eleccions europees, segons els primers resultats. L'extrema dreta s'ha disparat a Itàlia, França i Alemanya, els grans països fundadors de la Unió Europea, però guanya menys pes de l'esperat al Parlament Europeu arran de la reculada del partit ultraconservador de Llei i Justícia a Polònia i d'una baixada del Fidesz del dirigent hongarès Viktor Orbán.

Des dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -on s'inclouen grups com Vox o Fratelli d'Italia de Meloni-, per ara es marquen com a prioritat que Brussel·les adreci "qüestions que preocupen a la ciutadania com la defensa, la seguretat, la migració o els valors europeus". Així que aspiren a marcar l'agenda política europea encara que sigui al marge de la gran coalició.

Davallada dels Verds

Arrossegats per la davallada dels ecologistes alemanys, els Verds/ALE han caigut i queden relegats a sisena força a l'Eurocambra. Malgrat reconèixer que els resultats han estat "decebedors", han obert la porta a donar suport a Von der Leyen si es compromet a aprofundir en el Pacte Verd i a enfortir la democràcia a la UE. "Els Verds estem preparats per assumir responsabilitats", ha dit el seu líder, Philippe Lambert. En canvi, la família política d'esquerres The Left aposta per fer "d'oposició social" a la dreta a l'Eurocambra.

Els socialdemòcrates continuaran sent segona força al Parlament Europeu. Han guanyat amb un resultat ajustat a Portugal i Suècia, i es mantenen com a principal partit a Romania. Tot i quedar segon a Espanya, el PSOE continuarà sent la delegació més gran dins la família socialista al Parlament Europeu amb poca distància amb el PD italià, que ha quedat segon per darrere del partit de Meloni, segons els primers resultats.

Uns 100 eurodiputats sense grup

Un centenar d'eurodiputats entren a l'Eurocambra sense grup, però podran negociar en les pròximes setmanes la seva incorporació en alguna de les famílies europees, de manera que l'aritmètica parlamentària actual pot canviar. El pes de cada grup determinarà les negociacions pels alts càrrecs a Brussel·les. A part de la presidència de la CE, del Consell Europeu i del Parlament Europeu, també està en joc la configuració de les comissions parlamentàries, les seves presidències i les vicepresidències de l'Eurocambra, entre altres.