Les eleccions catalanes tornen al 14 de febrer. Si més no, de moment. El Tribunal Superior de Justícia de Cataunya (TSJC) ha estimat les mesures cautelaríssimes sol·licitades per un ciutadà i suspèn l'ajornament dels comicis. En tot cas, la decisió és provisional, perquè el TSJC afegeix que encara no ha decidit sobre el fons de la qüestió. La decisió l'ha pres aquest dimarts al matí la secció cinquena de la sala del contenció administratiu. De ben segur, però, que hi haurà nous recursos -ara del Govern- per intentar mantenir l'ajornament. Prèviament, ha transcendit que la Junta Electoral Central (JEC) s'inhibia i deixava en mans del TSJC la decisió absoluta sobre la celebració o no dels comicis el 30 de maig, com va proposar el Govern i bona part dels grups parlamentaris el passat divendres. Només el PSC volia evitar un endarreriment de tres mesos.

El recurs que, de moment, ha anul·lat l'ajornament electoral l'ha presentat l'advocat Josep Asensio, amb l'argument que "el decret no és legal, perquè el ciutadà té dret a votar pel buit legal que existeix ara per poder controlar la pandèmia", segons ha declarat a Rac 1. També ha afegit que la Generalitat "no té competències per suspendre-les". Un cop s'han acceptat les mesures cautelaríssimes, el Govern ja pot presentar al·legacions, per tal d'intentar mantenir el nou calendari electoral.

En la seva interlocutòria, el TSJC justifica l'acceptació de les mesures cautelaríssimes (sense escoltar les parts) subratllant que tot i que s'estimessin les mesures cautelars, no es podrien celebrar les eleccions el 14-F, o almenys es generaria una "greu inseguretat jurídica pel significatiu escurçament dels terminis previstos en la legislació orgànica". En aquest sentit, remarca que el procediment electoral no només té un temps limitat de 54 dies, sinó que cada acte obre terminis successius, "de forma que la paralització del procés, tot i que sigui per pocs dies, impedeix la possibilitat de celebrar les eleccions o, almenys, de celebrar-les amb totes les garanties".

No acceptar les cautelaríssimes suposaria, continua, una "situació pràcticament irreversible". La sala cinquena indica que es pren aquesta decisió per causa d'"urgència extraordinària" i assegura que la peça s'estudiarà "amb la major agilitat". Així mateix, afegeix que el fet que el decret d'ajornament de les eleccions es publiqués al DOGC en dissabte ha fet perdre dos dies en termes de presentació de recursos i que la sala s'hi pogués pronunciar.

La Lliga Democràtica, la minúscula formació que lidera Astrid Barrio, o Federalistes d'Esquerres -una entitat propera al PSC- també han presentat recursos sol·licitant l'anul·lació de l'ajornament electoral, sobre els quals encara no s'ha pronunciat el TSJC.

Crítiques de la majoria de partits

La decisió del TJSC, tot i ser tribunal, ha generat crítiques de bona part dels partits catalans. La CUP, per exemple, considera que el tribunal "posa en risc la salut pública i la democràcia, obligant 200.000 a decidir entre votar o trencar les mesures sanitàries bàsiques". Per la seva part, la candidata d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, apunta que "el Govern de JxCat i ERC no ha fet bé la seva feina però l'ajornament és de sentit comú amb les unitats de cures intensives col·lapsades i gent que no podrà votar".  El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha assegurat que "no es pot votar" en un entorn que suposi un risc "per la salut de les persones. 

En canvi, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha fet una crida a acatar la decisió del TSJC i ha reclamat a l'executiu català que mentre no hi hagi una decisió definitiva de l'alt tribunal se segueixi amb els preparatius dels comicis ja que, segons ha recordat, ara el decret que convoca les eleccions per al 14 de febrer "segueix absolutament vigent". D'altra banda, ha descartat que el PSC presenti un recurs contra l'ajornament electoral.