Els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) han trobat les restes d'una torre del segle I aC que ha permès dibuixar com era la façana primigènia de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà). "Ja havíem descobert els fonaments de la primera i intuíem que n'hi hauria una altra", ha detallat la directora de l'excavació, Elisabet Moner. Aquesta vil·la republicana seguia els patrons de construcció itàlics, i la part que des del promontori mirava a mar tenia dues torres simètriques a banda i banda.

D'altra banda, els arqueòlegs han localitzat un gran retall a la roca natural allà on antigament hi havia el pati central. Segurament era una cisterna que, quan la vil·la es va reformar, es va omplir amb terra i materials que ara són petites joies arqueològiques. La cronologia de la vil·la romana del Collet abasta des dels segles II-I aC fins al V dC, dins els quals hi ha diverses etapes diferenciades.

La campanya d'excavacions ha estat la novena que es fa al conjunt, ha durat quatre setmanes, a cavall dels mesos de setembre i octubre, i ha permès als arqueòlegs continuar endinsant-se a les diferents fases del jaciment. Sobretot, la recerca s'ha centrat en dos àmbits. Per una banda, s'ha excavat part de l'ala oest de la vil·la imperial (en alguns llocs, arribant també fins als vestigis d'època republicana). D'altra banda, s'ha estudiat què hi havia sota el pati central d'aquella primera vil·la del segle I aC.

A la zona que ocupava l'ala oest, hi han descobert habitacions pavimentades amb morter hidràulic, amb un ús encara indeterminat. En destaca una gran estança, corresponent a la vil·la imperial, que conservava restes de les parets i el sostre, que hi havien caigut al damunt. L'estudi d'aquests materials (sobretot teules, però també de ceràmica) ajudarà a determinar quan s'abandona aquesta part de la vil·la.

Dins el sector de l'ala oest, a la banda que donava més cap a mar, els arqueòlegs també han detectat les restes de tres habitacions més, que encara no s'han pogut excavar. En qualsevol cas, els fonaments de la torre són una troballa "destacable". En època republicana, la façana formava un mur flanquejat per dues torres a banda i banda: "Les habitacions s'organitzaven al voltant d'un pati central, i la façana solia tenir aquestes dues torres", concreta l'arqueòloga. 

Cisterna retallada a la roca

Pel que fa al gran retall fet a la roca natural, la primera hipòtesi sobre el gran retall fet a la roca natural és que, antigament, aquest rebaix era una cisterna d'aigua que abastiria tota la vil·la republicana. I que més endavant, segurament quan es va dur a terme la reforma que va donar pas a la vil·la imperial, es va reblir amb terra i material de l'època: "Hi van abocar tot allò que ja no necessitaven", precisa Moner. S'hi han trobat petites joies arqueològiques, com ara una moneda, fragments d'una columna o trossos de ceràmica.

Vestigis de la Guerra Civil

Les restes de la vil·la romana del Collet estan fragmentades. Perquè durant la Guerra Civil, en aquest promontori situat davant del mar s'hi va obrir una rasa que va servir de trinxera (reforçada amb un niu de metralladores) i que creua el jaciment fent una ziga-zaga. Els arqueòlegs de la UdG també aprofiten les campanyes d'excavacions per documentar-la. Aquest any, a l'extrem nord-est de la trinxera, hi han descobert una estructura de formigó en pendent. Moner explica que "serviria com a protecció" per als soldats.