Identifiquen a la Draga de Banyoles (Pla de l'Estany) les evidències més antigues trobades fins ara de gestió de forestal. Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (UAB) ha identificat en aquest jaciment unes marques antropològiques de fa 7.200 anys, en els pilars de fusta de llorer, que estarien fetes amb aixes.

Sobre les cicatrius dels cops va continuar creixent la fusta i entre cinc i deu anys més tard es van talar per ser convertits en pilars de la fase inicial de construcció del poblat. Aquesta troballa també permet així verificar que hi havia la presència d'un grup d'humans en la zona abans d'establir-s'hi.

Els investigadors ja tenien indicis que les comunitats de la Draga gestionaven els boscos, però mai havien pogut demostrar-ho amb evidències físiques. La Draga és l'únic jaciment del neolític lacustre de la península Ibèrica i té entre 7.200 i 6.700 anys d'antiguitat. I és dels pocs complexos europeus en què els registres de fusta s'han conservat, puix van quedar submergits en la capa freàtica dels voltants de l'estany de Banyoles.

El jaciment suís d'Hauterive-Champréveyres tenia fins al moment l'indici més antic de gestió de boscos per part d'humans. Les mostres tenen una antiguitat d'un miler d'anys posterior, com a mínim, que les trobades a la Draga.

La recerca l'han impulsat els investigadors Oriol López-Bultó, Ingrid Bertín i Raquel Piqué, membres del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'arqueòleg Patrick Grassmann. L'estudi s'ha publicat a l'International Journal of Wood Culture després de presentar-lo en un congrés dels Països Baixos.

El paper de la fusta de llorer

La fusta de llorer era rarament exportada en el Neolític a Europa, tot i que estava principalment en llocs situats als llacs. A la Draga hi ha documentació que s'havia fet servir en fogars, eines i alguns elements de construcció. Així i tot, el llorer tenia un paper molt més secundari que la fusta de roure: dels 1.200 pilars que s'han recuperat del jaciment, el llorer suposa un 1,4% de les restes i el roure un 96,6%.

Però les marques en els pilars només s'han trobat en els de fusta de llorer, el que indica que els humans feien el marcatge de forma intencionada en aquests troncs. Els investigadors apunten que les marques podrien indicar que se n'evités l'ús o per delimitar el territori, però remarquen que caldrà estudiar més a fons les marques per determinar-ne el motiu.