Troben 35 tombes d'època altmedieval a l'església vella de Santa Cristina d'Aro

Els arqueòlegs han trobat 35 tombes de persones enterrades a l'església vella de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) del període altmedieval. Presenten diferents estats de preservació, segurament pels components àcids del terreny. En alguns casos encara es poden identificar restes òssies i hi ha cossos amb posicions forçades, amb la intenció de sobreelevar el cap. A més, les investigacions han pogut demostrar que hi ha restes d'altres ossos, demostrant que reutilitzaven les tombes per a altres cossos.

En una de les tombes hi ha coberta de lloses i a l'interior s'ha trobat el cos d'un infant que s'hauria enterrat amb un cos d'un adult. En destaca les dimensions de la tomba, que fa 2,2 metres de longitud. Els arqueòlegs apunten que això es podria deure al fet que havien d'adaptar aquesta tomba per fer-hi entrar els dos cossos.

Tot i això, després d'analitzar el fèmur de les restes adultes, s'ha comprovat que l'individu hauria mesurat entre 1,8 i 1,85 metres d'alçada, una fita excepcional en aquesta època històrica sobretot a causa de les deficiències nutricionals i de salut. A causa de l'alçada, els investigadors creuen que hauria estat el condicionant per fer una tomba més gran de l'habitual.

El jaciment de Santa Cristina d'Aro

El jaciment es va descobrir als anys 60 durant la construcció de la urbanització Serra-Sol. Aleshores es va evidenciar diferents fases de construcció del temple i 13 tombes inicials. Però al llarg dels anys se n'han anat troben més restes humanes i actualment ja hi ha documentades una cinquantena, a més d'aquestes 35 tombes. El consistori té la intenció de museïtzar l'espai, i per això l'actual campanya s'ha centrat en la seva documentació.

L'alta densitat de tombes que s'han trobat a l'exterior de la capçalera de l'església demostra que hi havia un objectiu per enterrar-se a prop de la part més sagrada del temple i gaudir de privilegis religiosos després de la mort. A més, els estudis han relacionat aquesta església vella amb una zona habitada propera a Santa Cristina d'Aro.

De fet, s'han detectat restes d'un forn sota de dues tombes, cosa que podria certificar els orígens del primer poblament que va tenir l'església paleocristiana de Santa Cristina. Un temple que va quedar en desús a partir del segle X, quan es va traslladar tota l'activitat a l'església d'origen romànic que hi ha en funcionament avui dia.