Sílvia Orriols ha sabut estar en el lloc precís en el moment adequat. Aprofitant la manca de respostes davant la crisi econòmica i el fet que els autors dels atemptats del 17-A van sortir de Ripoll, la seva ciutat, la líder d'Aliança Catalana ha sacsejat la vida parlamentària amb un discurs xovinista que culpabilitza la immigració i la comunitat musulmana de posar en perill la identitat, el benestar i la seguretat dels ciutadans. A grans trets, aquesta és la tesi del llibre Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català (Pòrtic Edicions), amb què el periodista Xavier Torrens, professor de Ciència Política, explica l'eclosió de l'alcaldessa de Ripoll en el panorama polític català.

Com s'explica que en pocs anys una formació d'extrema dreta com Aliança Catalana hagi irromput amb tanta força?

Era estrany que el nacionalpopulisme no estigués present a Catalunya, quan a Occident i a l'Europa democràtica aquesta ideologia s'ha estès notablement . Ho veiem amb els casos de Giorgia Meloni, la primera ministra d'Itàlia; Marine Le Pen, guanyadora de la primera volta a les eleccions franceses; o, recentment, amb els resultats que ha obtingut Alternativa per Alemanya a dos lands. Sense comptar amb els polítics que han ocupat llocs de responsabilitat als països nòrdics o el mateix president nord-americà Donald Trump, representant del corrent nacionalpopulista del Partit Republicà. D'aquesta tendència global, el catalanisme no s'ha pogut abstraure.

Ha trigat més a aflorar per algun motiu en concret?

Sobretot perquè no existia una líder carismàtica com Sílvia Orriols. En el seu moment va aparèixer Josep Anglada, el cap visible de la Plataforma per Catalunya, però no tenia l'ascendència d'Orriols, a qui l'ideòleg d'Aliança Catalana, Jordi Aragonès, i cinc persones més van visitar a Ripoll per convèncer-la que encapçalés el projecte.

Que a Catalunya domini un substrat d'arrel antifranquista també ha pogut alentir la seva aparició?

Més aviat ha sigut la raó per la qual Aliança Catalana no té el caràcter arcaic de Vox, que en línia amb Fidesz, el partit del primer ministre d'Hongria Viktor Orbán, és molt conservador en el terreny moral, fins al punt de posicionar-se contra l'avortament, l'eutanàsia o la comunitat LGTBI+. En canvi, Orriols té més similituds a Geert Wilders, d'Holanda, o els partits nacionalpopulistes escandinaus. Fet i fet, col·loca la bandera LGTBI al consistori i s'inclina per no modificar la Llei de l'avortament, a banda de declarar-se antifranquista.

També defensa les bases de l'estat del benestar...

Sí, d'entrada el vol mantenir però aplicant la preferència nacional i el nativisme; és a dir, reservant-lo només pels qui considera catalans autèntics, excloent de les presentacions públiques i els drets socials a les persones migrants.

Quins altres aspectes configuren el seu corpus ideològic?

Ha sabut elaborar un discurs format pel que anomeno la Trilogia de Ripoll. D'una banda, un independentisme lligat al mític origen de la nació catalana a Ripoll, tot recordant, ara que es commemora el mil·lenari de Montserrat, que monjos d'aquest municipi van instal·lar-se allà. En segon lloc, el fet que els autors dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils l'agost de 2017 eren de Ripoll, davant el qual s'ha presentat com la principal avaladora amb vista a combatre l'islamisme radical; i per acabar, la circumstància que el seu partit neix Ripoll.

Aspira a encarar la Catalunya que conserva les seves essències?

Sí, però poc diu dels artistes o escriptors. Se centra sobretot en les fires, les sardanes i altres elements vinculats a les tradicions, cosa que la connecta amb una mena de pujolisme dut a l'extrem. D'alguna manera, ve a encarnar el Daniel Cardona del segle XXI, en la mesura que, com el cofundador d'Estat Català i Bandera Negra, és cristiana, alcalde i, també com ell, es va oposar a l'Estatut de l'època i va crear una revista que es deia L'Intransigent. Intenta emular-lo i ho fa amb un posat gens teatral, sinó directe i proper.

Podríem convenir que el seu discurs gravita entorn d'un enemic (la immigració i la població d'origen musulmana), al qual fa responsable de posar en risc la identitat, la seguretat i el benestar?

Aquest és el seu receptari, que curiosament té dues figures antagòniques que el nacionalpopulisme ha sabut ajuntar. Un és el jurista i activista nazi Carl Shmitt, que estableix la dicotomia de l'amic vers un enemic a qui s'ha de destruir. En el cas d'Aliança Catalana, és la immigració i la comunitat musulmana, d'aquí el seu missatge xenòfob i islamòfob. I l'altre és Antonio Gramsci, del qual agafa el concepte d'hegemonia cultural, tal com ha fet l'assessor de Donald Trump Steve Bannon per cridar a assolir l'hegemonia cultural enfront d'aquest enemic.

Arran de les últimes eleccions, diverses forces van aplicar un cordó democràtic a Aliança Catalana. Consideres positiva aquesta mesura o, per contra, pot haver-li servit a Orriols per guanyar més referencialitat?

Ha sigut així. Quan ERC, els Comuns i la CUP van abraonar-s'hi en campanya pensant que, d'aquesta manera, perjudicarien Junts a les urnes, li estaven fent propaganda. De fet, la mateixa Orriols, Jordi Aragonès i Oriol Gès, els tres màxims dirigents d'Aliança Catalana, m'han admès que el partit no hauria entrat al Parlament si no l'haguessin posat a la palestra. I el mateix ha passat ara, cosa que ella ho utilitza per aparèixer a les xarxes com l'única veu que s'atreveix a denunciar l'islamisme radical.

A tot això, quin paper han de jugar els mitjans de comunicació?

Els mitjans no poden silenciar cap realitat, tampoc aquesta. I si s'oculta, al final la gent ho troba a les xarxes socials. Fet i fet, Orriols va guanyar l'alcaldia de Ripoll gràcies a la utilització del Whatsapp i ha entrat al Parlament esprement X (antigament Twitter). Al meu entendre, la clau és que ofereixin una informació responsable; i això significa presentar aquest fenomen de forma crítica i contextualitzada, no pas desqualificadora.

Es corre el risc de simplificar el missatge i que no sigui entenedor?

Distingeixo criticar de desqualificar, perquè atribuir a Aliança Catalana la condició de "feixista", suposa ignorar què va ser el feixisme clàssic. Ni Sílvia Orriols ha comès un genocidi, ni ha creat un sistema polític com el Tercer Reich, ni és una líder hitleriana, ni compta amb una organització paramilitar, ni tampoc ha escrit un llibre com Mein Kampf. Cal ser clars i no etiquetar-la de feixista o neonazi, com són Combat 88 o Hogar Social, però també ser clars per afirmar que estem davant d'una formació nacionalpopulista, la manera amb què l'extrema dreta es presenta avui dia.

Es tracta, doncs, de desmuntar els seus discursos un per un?

La tasca dels mitjans és explicar de forma pedagògica que és Aliança Catalana, mentre que els polítics, en lloc de rebatre-li les proclames, s'haurien de dedicar a elaborar polítiques públiques. I això compren mesures en seguretat urbana que erradiquin la delinqüència o millorar els resultats educatius per revertir les dades que publica l'informe PISA. Hi insisteixo: davant l'abandonament que senten moltes famílies quan no arriben totes les ajudes, el que cal són polítiques públiques, perquè, en cas de no fer-ho, triomfaran les tesis xovinistes de Sílvia Orriols, la qual cosa suposaria trencar el consensos bàsics d'Europa entorn de l'estat del benestar.