El Tribunal Suprem ordena a l'Estat pagar als bancs els 1.350 milions de la indemnització del projecte 'Castor'

Una sentència del Tribunal Suprem obliga l'Estat espanyol a pagar a tres bancs, CaixaBank, Bankia i Banc Santander, els 1.350 milions d'euros que en el seu moment van avançar per compensar a la constructora ACS i al grup canadenc Dundee per la cancel·lació del magatzem de gas Castor davant de les costes de Castelló pel seu impacte mediambiental. El Govern espanyol, llavors presidit per Mariano Rajoy, es va comprometre a retornar aquesta quantitat en 30 anys, encara que en realitat, els qui anaven a pagar eren els consumidors a través d'un suplement en la factura del gas.

En la seva sentència, coneguda aquest dijous, el Suprem estima parcialment el recurs dels tres bancs, que l'abril de 2018 van presentar davant l'Executiu estatal una "reclamació de responsabilitat de l'Estat legislador" en la qual li instaven, sense èxit, a la devolució dels diners aportats.

Segons expliquen els magistrats, aquests 1.350 milions es repartiran de la següent forma: el 50,9%, per al Banc Santander; el 34%, per a CaixaBank; i el 15%, per a Bankia.

La construcció del magatzem Castor va provocar gairebé mil terratrèmols a la zona de Castelló i va obligar l'Estat a cessar la seva activitat i posteriorment a indemnitzar a l'empresa propietària —propietat al seu torn de la constructora ACS— fins i tot encara que el tancament es produís per una negligència.

Les entitats van formular aquesta reclamació després que el Tribunal Constitucional declarés nul diversos articles del reial decret llei que va permetre a Escal UGS, empresa controlada per ACS, cobrar una indemnització per la paralització del magatzem de gas, en la seva qualitat de concessionària inicial de les instal·lacions.

En opinió dels bancs, aquesta decisió no havia d'ocasionar cap pèrdua a qui ha finançat als poders públics per facilitar una mesura d'interès general.

Si no fos així, argumentaven, el poder públic es beneficiaria de la inconstitucionalitat a costa de les entitats.

No obstant això, el Consell de Ministres va desestimar, mitjançant silenci, la reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat, motiu pel qual Banc Santander, CaixaBank i Bankia van recórrer al Suprem.

El recurs dels bancs

Els bancs recordaven en el seu recurs que la declaració d'inconstitucionalitat del reial decret els havia suposat "no només que siguin desatesos els pagaments corresponents des de la publicació de la sentència, sinó que s'han vist obligats a la devolució de les quantitats que ja havien percebut".

Als seus arguments es va oposar l'Advocacia de l'Estat, que va defensar davant la sala que "no es donen els pressupostos per declarar la responsabilitat de l'Estat" i va demanar que es desestimés la demanda.

A parer seu, els bancs no haurien d'haver actuat contra l'Administració, sinó que abans haurien d'haver sol·licitat ser rescabalats per Enagas, com a administradora de les instal·lacions que els va transmetre el dret de cobrament a càrrec del sistema gasista per un termini de 30 anys.

De la mateixa manera, insistia que tant Santander, com CaixaBank i Bankia van subscriure "voluntàriament" el contracte.

Un mal "indubtable"

Ara la sala contenciosa administrativa creu que "és indubtable que s'ha generat el mal", no només perquè les tres entitats no van poder fer efectiu el seu dret a cobrament, sinó perquè a més van haver de retornar les quantitats rebudes amb anterioritat a la decisió del Constitucional.

Sobre el reial decret, assegura que recollia un "pacte a tres bandes entre l'Estat, amb competència per regular el sistema de gas; Escal, com a concessionària originària la renúncia de la qual generava un dret de rescabalament per la inversió realitzada; i Enagas, que accepta ser administrador de les instal·lacions (...) i assumeix la important obligació de pagar a Escal la indemnització fixada".

Per tant, cap de les parts "podia posar objeccions a la norma", ja que Escal "es rescabalava dels danys i perjudicis, d'elevada quantia i a plena satisfacció", mentre que Enagas "si bé se l'obligava a pagar la indemnització, adquiria un dret de cobrament certament garantit pel sistema gasista".

No obstant això, en el moment en el qual es va pronunciar el Constitucional, els bancs eren ja "els legítims titulars del dret de cobrament", raó per la qual el Suprem els considera com perjudicats.

La sentència afegeix que el mateix dia que Enagas va adquirir la seva condició d'administradora, Santander, CaixaBank i Bankia van fer "aquest important pagament", passant a formar part del "pacte" al qual havia arribat l'Administració, després d'abonar "les instal·lacions que passaven a titularitat pública i en termini més que peremptori".

D'aquí ve que els magistrats concedeixin la responsabilitat patrimonial de l'Estat, perquè "una altra alternativa seria acceptar la perniciosa possibilitat" de generar una "zona d'immunitat" per als poders públics.

La indemnització

La decisió d'hibernar el magatzem Castor –situat davant de les costes de Vinaròs (Castelló)– es va prendre el 2014, després dels sismes registrats en la zona el setembre de 2013.

En 2017, el Govern espanyol, llavors del PP, va decidir no reobrir les instal·lacions davant el risc de nous terratrèmols després de rebre un informe encarregat al MIT i a la Universitat Harvard.