El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha elevat a un delicte d'agressió sexual la condemna per abusos que l'Audiència de Lleida va imposar a dos homes per violar una per torns a Bossost (Val d'Aran). En la seva sentència, la sala civil i penal del TSJC estima el recurs de la Fiscalia i eleva de quatre anys i mig a dotze anys de presó la condemna per als dos processats, en tenir en compte que la dona va ser atacada per dos homes que es van posar d'acord i en un lloc solitari en què la víctima no podia esperar auxili de tercers.

Per al TSJC, les circumstàncies de l'atac, "davant d'una víctima implorant", suposen una "coacció tant psicològica com física de suficient entitat" com per a constituir un delicte d'agressió sexual, sense que es requereixi per a això "que la víctima cridi o intenti desfer-se o treure's de sobre els seus agressors ".

La violació va ocórrer l'agost de 2017, quan la víctima, que estava de festa en una discoteca de Bossost amb els dos agressors, oncle i nebot, va sortir del local amb el primer d'ells. Després d'haver-se besat i abraçat a tots dos al final d'una rampa propera que romania oculta des del carrer, l'home la va violar, malgrat que la dona plorava i demanava que la deixés. Després, va convidar el seu nebot a fer el mateix i aquest va accedir-hi, segons el que disposa la sentència.

La sentència prèvia només va reconèixer abús sexual

L'Audiència de Lleida va estimar que la violació constituïa un delicte d'abús sexual, argumentant que els agressors no van arribar a emprar mitjans violents o intimidatoris per sotmetre-la i que aquests es van aprofitar del seu caràcter vulnerable i que havia ingerit alcohol i ansiolítics. A més, la sentència de l'Audiència va descartar que la presència de dos homes en el lloc de la violació i el context en què es va perpetrar fos un element intimidatori, calculant a més que la dona va tenir un comportament passiu, sense cridar ni intentar "treure'S de sobre els seus agressors".

El TSJC, però, es remet a la jurisprudència per concloure que en una actuació conjunta en una violació sempre hi ha "una mena d'intimidació -quan no de força-, tenint en compte que la concurrència de dos o més individus concertats per dur a terme l'atac contra la llibertat sexual d'una víctima comporta en si mateixa un fort component intimidatori".

Per a la sala, el concepte d'intimidació "fa referència a tots aquells mecanismes, conductes, actituds, gestos o paraules idonis per produir una coacció psicològica en la persona sobre la qual s'exerceix", sense que sigui necessari que sigui "irresistible, invencible o de gravetat inusitada" ni que requereixi "heroïcitats per part de la víctima".

La víctima va mantenir la seva negativa en tot moment

En el cas de Bossost, en què la víctima "va exterioritzar en tot moment de forma clara i implorant la seva negativa a mantenir relacions sexuals amb els dos acusats", el TSJC creu que no és raonable sostenir que aquests es van aprofitar del seu caràcter vulnerable i del consum de tòxics. La sala té en compte l'"efecte intimidatori indubtable" de la violació, "potenciat" pel lloc solitari en què va tenir lloc i per la "presència activa dels dos acusats, que es van succeir sense solució de continuïtat en l'escomesa de la víctima. 

"No pot acceptar-se, per tant, que l'acció conjunta dels acusats es qualifiqui de simple presència al lloc", afegeix la sentència, tenint en compte que la víctima "va ser tractada com un ninot segons el gust dels seus agressors". La sala imposa als dos processats penes de dotze anys de presó per un delicte continuat d'agressió sexual comès de manera conjunta -el màxim previst en el Codi Penal és quinze- i cinc de llibertat vigilada, a més de prohibir-los ser a menys de cent metres de la víctima durant sis anys.