El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg ha reconegut aquest dimarts que l'expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa i els ex-membres de la Mesa de la Cambra de Vitòria Kontxi Bilbao i Gorka Knorr van veure vulnerat el seu dret a un judici equitatiu quan van ser condemnats pel Tribunal Suprem a l'abril de 2008 al negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA) després de la il·legalització de Batasuna a 2003.

La sentència feta pública aquest dimarts afirma que la justícia espanyola va vulnerar el dret a un judici amb totes les garanties reconegut per l'article 6.1 de la Convenció dels Drets Humans i diu que cada un d'ells han de ser indemnitzats amb un euro per dany moral (es tracta de la quantitat que van reclamar en la seva demanda) als quals s'han de sumar 600 euros destinats al pagament de les costes del procés.

Estrasburg ha resolt el recurs d'Atutxa, Bilbao i Knorr contra la sentència del tribunal de garanties que va confirmar la condemna i va destacar les "notables diferències" que es donen entre aquest supòsit i que estableix un any abans pel Suprem en l'anomenada doctrina Botín, que va impedir l'obertura d'un procés al banquer a instància exclusiva de l'acusació popular.

En la seva resolució, el TEDH considera que tant Atutxa com els altres dos parlamentaris van ser privats del seu dret a sotmetre a contradicció les acusacions que es van abocar contra ells, ja que van ser condemnats per l'alt tribunal sense que els fets poguessin ser examinats per una instància inferior.

Els jutges europeus van dir que es va vulnerar el seu dret a un judici just, a causa que "les qüestions que havien de ser examinades pel Tribunal Suprem necessitaven l'apreciació directa del testimoni dels demandants". També entenen que el Suprem "va arribar a la seva conclusió per deducció, sense escoltar els interessats, que no van tenir l'oportunitat d'exposar-li les raons per les quals negaven haver tingut una intenció fraudulenta".

El Tribunal Europeu de Drets Humans compara en la sentència l'actuació del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que va absoldre als demandants després escoltar-los, i la del Suprem, que va basar la seva condemna a "circumstàncies subjectives", sense celebrar una vista.

El Suprem els va condemnar el 2008 a 18 mesos d'inhabilitació i 18.000 euros de multa per un delicte de desobediència al propi Suprem, a causa de la seva negativa oberta i directa a obeir decisions judicials i dissoldre l'esmentat grup parlamentari.

La Junta de Portaveus de la Cambra de Vitòria havia rebutjat al juny de 2003 la resolució per procedir a la dissolució de Sozialista Abertzaleak.

El Tribunal Constitucional es va pronunciar en els mateixos termes que el Suprem, tot i que va comptar amb el vot particular de tres magistrats, que van entendre que s'havia vulnerat el dret dels demandants a un judici just. El sindicat Mans Netes va exercir d'acusació popular en tot el procés.

El Govern té ara tres mesos de termini per a sol·licitar que la Gran Sala de 17 jutges de la Cort europea torni a examinar el cas.

Restitució de la dignitat

La presidenta del Parlament Basc, Bakartxo Tejeria, ha considerat que la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans en el cas Atutxa suposa que "la dignitat dels afectats i de la pròpia institució ha quedat restituïda".

El tribunal europeu ha condemnat Espanya per privar l'expresident de la Cambra Juan María Atutxa ja exmembres de la seva Mesa Gorka Knörr i Kontxi Bilbao de poder defensar-se en una vista abans de ser condemnats a inhabilitació pel Tribunal Suprem per no il·legalitzar el 2003 al grup parlamentari Sozialista Abertzaleak.

Després de conèixer la decisió del tribunal d'Estrasburg, Tejeria ha felicitat als tres encausats "perquè el TEDH per unanimitat els ha donat la raó".

La presidenta del Parlament s'ha referit al "sofriment i cost personal que aquest procés ha suposat per a ells" i ha considerat que "és difícil reparar el dany causat per aquesta injustícia", encara que "la dignitat dels afectats i de la pròpia institució ha quedat restituïda amb la sentència ".

Tejeria ha recordat que la Cambra autonòmica sempre ha reivindicat la innocència d'Atutxa, Knörr i Bilbao per entendre que "van defensar l'autonomia de la Cambra basca davant la ingerència d'altres poders" i s'ha felicitat per que ara la justícia europea "els ha donat la raó ".

Querelles contra membres del Parlament de Catalunya

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha afirmat que “la sentència és l’exemple més clar que els tribunals no serveixen per solucionar els problemes polítics”, i que “els problemes polítics s’han de resoldre políticament, no judicialment”.

Forcadell ha explicat que, amb la sentència, es demostra novament que “més enllà dels tribunals espanyols existeix la Convenció Europea dels Drets Humans, que també empara a tots els ciutadans i ciutadanes de l’Estat”. “I un d’aquests drets és la llibertat d’expressió, que al Parlament estem defensant reiteradament”, ha conclòs la presidenta, fent referència a les querelles rebudes per permetre debatre i votar l’informe de la comissió d’estudi del procés constituent i propostes de resolució del debat de política general l’any 2016.