DRETS HUMANSEl Tribunal d'Estrasburg condemna Espanya per haver jutjat Otegi sense imparcialitat

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat aquest dimarts que Arnaldo Otegi, coordinador d'EH Bildu, no va tenir un judici just en el cas Bateragune. Otegi i altres quatre dirigents de l'esquerra abertzale van presentar un recurs davant aquest tribunal, amb seu a Estrasburg, per la "parcialitat" de la magistrada de l'Audiència Nacional Ángela Murillo, que els va condemnar per intentar reconstruir Batasuna (cas Bateragune).

Els demandants ja han complert les penes imposades per la jutgessa, excepte Otegi: va ser condemnat per un delicte de pertinença a la banda terrorista ETA, i segueix complint una condemna en ferm de 10 anys d'inhabilitació per exercir un càrrec públic -fins a 2021-.

Estrasburg sentencia que Espanya va violar la Convenció Europea de Drets Humans, però no imposa multes

A la sentència donada a conèixer aquest matí, el Tribunal argumenta que "el recel" d'Otegi i els altres demandants cap a la jutgessa podia considerar-se "objectivament justificat", tenint en compte que només dos mesos abans el Tribunal Suprem havia acceptat la recusació de Murillo en un altre cas. Els demandants van portar el seu cas al TEDH després d'esgotar la via judicial a l'Estat espanyol, i aquest dimarts els 7 jutges que formen part de la sala els han donat la raó per unanimitat, informa Alejandro López de Miguel.

En concret, Estrasburg sentencia que Espanya va violar l'article 6.1 -dret a un judici just- de la Convenció Europea de Drets Humans, tot i que no imposa cap multa a l'Estat, ni tampoc dictamina qualsevol altra mesura en favor dels demandants. Segons el text, la mera confirmació que Espanya va violar la Convenció Europea de Drets Humans és una “satisfacció suficient”.

Murillo ja havia preguntat a Otegi en un altre judici, en aquest cas per enaltiment, si condemnava el terrorisme. Davant el seu silenci, la magistrada va afirmar: "Ja sabia jo que no em contestaria aquesta pregunta". Els altres demandants són Sonia Jacinto, Rafael Díaz Usabiaga, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez. Tots ells estan avui en llibertat, després d'haver complert les seves condemnes.

Otegi: "Espanya queda retratada com el que és: un Estat antidemocràtic"

Per la seva banda, el coordinador d'EH Bildu ha denunciat aquest dimarts que, amb aquesta sentència, "Espanya queda retratada com el que és: un Estat antidemocràtic". En un missatge publicat en el seu perfil de la xarxes socials, Otegi denuncia que ell i els altres quatre dirigents van ser empresonats "després de la construcció d'una acusació falsa". No obstant això, no aclareix si donarà altres passes, després d'obtenir aquest pronunciament judicial al seu favor.

"Van mentir, van construir una acusació falsa, ens van empresonar, complim la condemna", ha escrit Otegi en euskera, català, castellà i anglès. Els van empresonar, segons ell, per "construir una estratègia pacífica" i ha assegurat que avui "la gran mentida" de la seva condemna "queda al descobert".

Conseqüències polítiques

Poc després de la seva primera reacció, i en una roda de premsa celebrada a Brussel·les, Otegi ha confiat que la seva inhabilitació per delicte de pertinença a la banda terrorista decaigui "per sentit comú".

"Avui no és el dia per parlar en termes jurídics d'aquesta sentència, ens agradaria centrar-nos en els termes polítics", ha declarat a la seu del Parlament Europeu, per evitar respondre a si recorrerà la seva inhabilitació davant la Justícia espanyola.

Així, ha opinat que la sentència del TEDH "obre vies" per al recurs, però que tot i ser un assumpte pendent, no és una qüestió que li preocupi de manera prioritària en aquests moments.

Otegi ha celebrat la "justícia poètica i justícia política" que, en la seva opinió, suposa el pronunciament judicial d'Estrasburg aquest dilluns, en la mesura en què "corrobora" el relat de l'esquerra abertzale quant a que es "va construir" un cas contra ells per impedir la seva estratègia política.

A la pregunta sobre si el que ha passat a Estrasburg l'animarà a concórrer a les properes eleccions, Otegi s'ha declarat una persona "molt animosa", però que no és un assumpte sobre el qual hi hagi reflexionant ja. "Estaré on vulgui la gent que estigui", ha dit, abans de concloure que "quan arribem a aquest riu, creuarem aquest pont".

Otegi ha estat acompanyat en la roda de premsa per diversos eurodiputats independentistes, entre ells els de ERC, Jordi Solé i Josep Maria Terricabras, el flamenc de la NV-A Mark Demesmaeker, l'eurodiputat del Sinn Féin Matt Cathy i Ana Miranda del BNG.

Acusació del PDeCAT

Josep Lluís Cleries, portaveu del PDeCAT al Senat, ha exigit un cop més, després d’haver conegut avui la sentència del TEDH, la “llibertat immediata de totes les persones encausades. "Que es deixi ja de robar-los la seva vida i la de les seves famílies amb un juidici que no serà just”, ha demanat davant la vice-presidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo.

“El diàleg que ofereix el Govern espanyol a Catalunya són més de 200 anys de presó a persones pacífiques i honorables per posar urnes i votar, per ser demòcrates i per ser catalans”, ha dit Cleries.  “És igual que Bèlgica, Alemanya, Escòcia o Suïssa no vegin els delictes dels que acusa la Fiscalia espanyola als encausats. Les acusacions ja estaven fetes des de fa un any, i s’ha construit un relat a mida per justificar delictes injustificables: no hi ha ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació”, ha denunciat.

“Acusem el Govern de l’Estat espanyol de voler impedir la democràcia, de no respectar els resultats electorals del 21-D, d’actuar de forma violenta sobre persones pacífiques i de forma repressiva i venjativa sobre les persones encausades, i de perseguir als catalans i catalanes”, ha afegit el senador.

La vicepresidenta Carmen Calvo, ha subratllat que l'actual Executiu socialista ha actuat amb "lleialtat" i "coresponsabilitat" per solucionar els problemes dels catalans, però ha reiterat que "en democràcia, els fets tenen conseqüències", en referència als escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

El Govern respon de la seva gestió per millorar la vida dels catalans, ha dit, alhora que insistia en la hipòtesi segons la qual a l'Executiu "no li incumbeix" la resta de problemes. Tot i així la ministra ha assegurat que els companys de Cleries "estan a la presó preventiva per haver comès delictes".

Calvo ha reconegut que "votar no és delicte" però ha afegit que ha de fer-se "sense trencar les regles del joc" i d'acord amb la llei i la Constitució que van votar tots els espanyols i de forma massiva a Catalunya.