Tres arquitectes catalans guanyen el premi d'arquitectura de més prestigi internacional

L'estudi dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta s'ha convertit en els darrers anys en un lloc de culte per a molta gent del món de l'art, però aquest dimecres, per a qui els coneix més de prop,  ha estat un dia de tremenda alegria i emoció. Tots tres arquitectes han estat guardonats amb el premi de més prestigi internacional en la seva professió, el Pritzker.

És un reconeixement a l'arquitectura catalana dels darrers anys.

En el seu estudi d'Olot (La Garrotxa), ubicat en una antiga foneria, acompanyats per amics i veïns que els felicitaven, Ramon Vilalta assenyalava que ja havien estat premiats en altres ocasions però que el Pritzker, considerat com el Nobel de l'arquitectura  no se'l  plantejaven "ni en somnis".

Fonts professionalment properes als premiats, consultades per Públic, assenyalaven l'audàcia en els seus treballs, el seu caràcter trencador, que suscita l'admiració de molts, però també crítiques entre els seus companys més tradicionals.

Sobre els seus projectes arquitectònics, Vilalta ha ressaltat que sempre tenen en compte el lloc en el qual construeixen els seus edificis perquè es pugui "sentir la seva atmosfera, la seva espacialitat".

A l'estiu, tenen per costum reunir a Olot professionals de l'arquitectura, però també del  disseny, la il·luminació, l'art.... de tot arreu. "El seu estudi és espectacular", assenyala un company de professió que els valora des de fa temps.

"Sempre ens ha agradat anar a l'arrel de les coses", explicava aquest dimecres la Carme Pigem.

En les seves obres sovint utilitzen el ferro. Acostumen a estar presents les terres volcàniques d'Olot, els masos de la comarca de la Garrotxa i els camins rurals que les envolten.

Molt marcats i influïts per un viatge al Japó quan van finalitzar la carrera, formen un equip que funciona amb equilibris molt subtils, amb unes propostes arquitectòniques que tenen sempre en compte el context que les envolta.

Lliuren als clients dibuixos, esbossos o aiguatintes, llunys dels plànols que interpreta un ordinador

L'encaix amb la natura els caracteritza, segons ha indicat a Efe, Manuel Guerrero, que el 2015 va ser el comissari de l'exposició "Papers", on es van exhibir unes 150 obres seves, perquè una altra de les seves particularitats és que als clients els lliuren dibuixos, esbossos o aiguatintes, unes peces molt allunyades dels freds plànols que interpreta un ordinador.

Quan van presentar aquesta exposició a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, Rafael Aranda ja va deixar clar que aquestes obres no se les plantegen com una activitat artística, sinó com una intuïció o un pensament "reflectint, fins i tot," l'estat d'ànim "que tenen quan aborden un projecte.

Expressen preocupació per l'estètica, però la seva arquitectura no és elitista, comenten alguns dels seus col·legues, ja que es pot aplicar a espais públics -escoles, museus...sent molt capaços de fer arquitectures molt socials i de servei a la ciutat, com l'estadi d'atletisme a Olot, o una biblioteca a Barcelona o el teatre La Lira i un accés per a vianants al costat del riu a Ripoll.

Els guanyadors del premi Pritzker 2017 han realitzat les seves propostes des de l'estudi RCR, que van fundar el 1988 a Olot, d'on són oriünds Pigem i Aranda. Vilalta és natural de Vic.

Es van conèixer quan estudiaven a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, als anys vuitanta, i des de llavors no s'han separat. De fet, avui és la primera vegada en la seva història que el premi s'atorga a tres persones alhora pels seus treballs.

Es van instal·lar a Olot quan molts altres col·legues seus iniciaven la seva carrera a Barcelona, en un moment en què la capital catalana estava a les portes d'uns Jocs Olímpics.

També van apostar per unes obres basades en la transparència, en els materials naturals i, sobretot, en el respecte per la natura, culminant les seves idees al museu Soulages de Rodez (França).

També els va donar renom al haver-se encarregat del restaurant Les Cols, a la seva localitat, on la mateixa xef Fina Puigdevall ha ressaltat que gràcies a RCR la "naturalesa va entrar al restaurant".

A Barcelona són els artífexs de la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver i van dissenyar a Palamós el Celler Bell-Lloc, un edifici "incrustat" a la terra on es conreen les vinyes per respectar la "freda foscor per a l'envelliment del vi ".

Actualment, es troben acabant la Mediateca de Gant (Bèlgica), que dialogarà amb l'antic edifici del Circ d'Hivern, en un projecte juntament amb els flamencs Clousée & Goris i últimament han ampliat el seu camp d'acció a la zona del Golf Pèrsic.