Público
Público

Tres anys de sequera, un ball de restriccions i una batalla de retrets per la gestió de l'aigua 

Deixem enrere una legislatura amb la mirada posada a l'estat dels embassaments, sota mínims per la falta persistent de pluges; amb més de sis milions de catalans afectats per restriccions d'aigua; el sector turístic buscant solucions sota les pedres per omplir les piscines i pendent de les decisions del Govern amb l'arribada de l'estiu; i una cimera que va acabar sense acord

10-12-22
L'icònic campanar de Sant Romà de Sau totalment al descobert per la sequera. Mar Martí / ACN

La legislatura que deixem enrere ha estat marcada per dues emergències: l'emergència per la pandèmia de la Covid-19 i l'emergència per la sequera. La primera, per sort, ja queda lluny; la segona acaba de començar, i tot apunta que portarà cua. Catalunya viu la pitjor sequera de l'últim segle. Ras i curt. Malgrat les pluges dels últims mesos, els principals embassaments estan sota mínims i les restriccions d'aigua ja són una realitat en bona part del país. 

Més de sis milions de catalans viuen en zones que estan en fase d'emergència per sequera amb el consum d'aigua limitat

Després de tres anys de sequera, les restriccions al sector primari han posat els pagesos en peu de guerra mentre el sector industrial avisa reduir el volum d'aigua pot tenir efectes molt negatius per a la producció. Per la seva banda, el sector turístic busca solucions sota les pedres per poder omplir les piscines i no haver de posar límits al consum d'aigua als turistes.

I mentrestant, més de sis milions de catalans que viuen en zones que s'abasteixen dels embassaments del Ter-Llobregat i Darnius-Boadella -entre els quals tota la regió metropolitana de Barcelona i part de Girona- estan en fase d'emergència per sequera amb el consum d'aigua limitat i la prohibició d'omplir piscines, ornamentals, o neteja de carrers i mobiliari urbà, entre d'altres. Fins i tot, ja hi ha pobles que s'han vist obligats a tallar l'aigua algunes hores al dia, com l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). 

El president de la Generalitat i candidat d'ERC, Pere Aragonès, va situar la sequera com el problema més greu de Catalunya. També ho diu la ciutadania. El 21 de març passat, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicava el seu darrer baròmetre preelectoral, on destacava que el canvi climàtic i la sequera (amb un 15%) és el primer problema del país. És la preocupació principal entre els votants dels Comuns i de la CUP, però també del PSC, de Junts i d'ERC. Fins i tot, és la segona entre l'electorat del PP.   

També és una prioritat pels partits?

Malgrat aquesta preocupació transversal majoritària de la ciutadania, al llarg de la legislatura no hi ha hagut un consens clar entre els partits per prendre mesures conjuntes per fer front a la sequera. La principal mostra és la cimera de l'aigua celebrada el març de l'any passat, que va acabar sense acord. Les discrepàncies sobre el règim sancionador als ajuntaments entre el PSC i el Govern d'ERC van impedir arribar a un consens. Cal recordar que la cimera va tenir lloc a les portes de la campanya electoral de les municipals. 

L'aigua ha caigut del cel, però poc. En aquest sentit, al llarg de la legislatura, el Govern ha fet una aposta clara (i a llarg termini) per l'aigua regenerada a través de plantes potabilitzadores i dessalinitzadores. Destaca l'acord amb l'Estat per posar en marxa les  dessalinitzadores de la Tordera i del Foix, que estaran llestes el 2029.

La cimera va desfermar una batalla política sobre què cal fer, què s'ha fet i què no sobre la gestió de l'aigua 

Per pal·liar els efectes de la sequera, però en aquest cas a curt termini, el Govern va valorar la possibilitat de traslladar en vaixell a Catalunya aigua dessalinitzada de Sagunt, al País Valencià. Una opció que ha quedat descartada per la instal·lació d'una gran dessalinitzadora flotant al port de Barcelona. A més a més, també es posaran una dotzena de dessaladores que s'ubicaran al nord de la Costa Brava i abastiran diversos municipis de l'Alt Empordà.

La cimera va desfermar una batalla política sobre què cal fer, què s'ha fet i què no s'ha fet fa temps sobre la gestió de l'aigua a Catalunya. Ara, tots ho ha inclòs en els seus programes electorals. Tot i que la sequera és el gran absent de la campanya, saben que és una de les principals preocupacions dels catalans.

Les propostes són variades i sovint cauen en la contradicció. És complicat situar com a prioritat la sequera al mateix temps que es defensa un model de país basat en el turisme massiu, representat pel projectes com els Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu o el macrocomplex turístic del Hard Rock, que gastarà més d'un milió de metres cúbics d'aigua a l'any.

La falta persistent de pluges ha situat al centre del debat la necessitat de repensar com es gestiona l'aigua

ERC treu pit de la feina feta i aposta per continuar amb les inversions en obres hidràuliques estructurals, com plantes potabilitzadores o dessalinitzadores, "que ens permetin generar més recursos com les noves infraestructures de dessalació previstes a la Tordera i el Foix, amb les estacions d'aigua regenerada amb l'objectiu d'arribar a 130 hm³/any d'aigua regenerada". Entre d'altres també proposa modificar la taxa del cànon de l'aigua "per fer-la més justa des del punt de vista social i ambiental" i posar en marxa l'Agència de la Natura de Catalunya.

Comuns Sumar insisteix en la necessitat de fer una "transició hídrica" i "transformar el model de gestió de l'aigua". En el seu programa, els comuns suggereixen crear un Fons Hídric pagat en part per les concessionàries i una política de dades obertes que ajudi a la recerca i innovació en l'àmbit de la sequera. Remarquen que la sequera ja no és una situació excepcional sinó que és una conseqüència inevitable de l'agreujament de les afectacions del canvi climàtic.

La CUP i comuns remarquen que la sequera no és una situació excepcional, sinó una conseqüència del canvi climàtic

Una reflexió compartida per la CUP, que posa el focus en la necessitat de prioritzar el sector primari. En aquest sentit, promet revisar i modificar el Pla Especial de Sequera, "en especial les restriccions de cadascun dels escenaris per garantir que les restriccions siguin justes i proporcionades vers ciutadania i sectors econòmics, així com la necessitat d'ajudar al sector primari pel seu paper econòmic, ambiental i garant de sobirania alimentària".

Junts posa èmfasi en les afectacions de la sequera en el món rural. En aquest sentit, proposa fer un pla integral de modernització dels regadius o flexibilitzar les condicions de les asseguradores perquè els pagesos puguin cobrir els danys de la sequera. També suggereix la necessitat de crear un certificat d'eficiència hídrica per a jardins i espais verds.

El PSC proposa utilitzar els fons Next Generation per millorar els sistemes de reg o actualitzar els radars meteorològics de Catalunya. També promet que el primer decret de govern que faran com a Govern serà per a fer front a la sequera, amb una partida de 3.500 milions per a les inversions necessàries en les infrastructures del cicle de l'aigua per"no dependre de l'aigua de pluja".

Es reactiva el moviment antitransvasament

Amb bona part de Catalunya en emergència per sequera, algunes veus han tornat a posar damunt la taula el transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona. Davant d'aquest nou intent, el sud del país ha reactivat la lluita antitransvasament. I els partits han recordat la seva posició al respecte. Tant el PSC com ERC, Junts, la CUP i els comuns estan en contra de la interconnexió de xarxes i defensen l'autosuficiència de les conques. El PP i Vox hi són favorables.

La falta persistent de pluges ha situat al centre del debat la necessitat de repensar com es gestiona l'aigua d'una Catalunya cada vegada més seca i més dependent de plantes dessalinitzadores. Tot plegat, un repte sense solució a curt termini que porta els partits a plantejar propostes contradictòries per no posar al centre el veritable problema: l'emergència climàtica

¿Te ha resultado interesante esta noticia?