Tots a la presó menys Vila

L'Audiència Nacional ha optat per la línia més dura possible. La jutge Carmen Lamela ha ordenat presó incondicional sense fiança per al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i la resta de membres del Govern que han declarat aquest dijous a la seu de l'AN a Madrid, els consellers Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori), Meritxell Borràs (Governació), Raül Romeva (Afers Internacionals), Carles Mundó (Justícia), Dolors Bassa (Treball) i Joaquim Forn (Interior). L'excepció és l'exconseller Santi Vila, per a qui ha fixat una fiança de 50.000 euros. 

La jutge ha basat la seva decisió en un "alt risc" que els acusats cometessin "reiteració delictiva", que destruissin proves o que fugissin. Aquests són els mateixos arguments que ja va emprar Lamela per empresonar els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els vuit consellers ingressaran en cinc centres penintenciaris diferents, en aplicació de la doctrina penitenciària coneguda com a 'dispersió de presos'.

L'advocat de Puigdemont  i els consellers del PDeCAT, Jaume Alonso Cuevillas, ha explicat a la premsa que els seus clients volen fer una "crida expressa a la calma", després de la decisió d'empresonar vuit dels 14 membres del Govern. En aquest sentit, demanen que no es produeixi cap "episodi violent", per "no donar peu" a aquells que volen aplicar "mesures més violentes" a Catalunya, segons el seu advocat.

L'advocat de Junqueras i els consellers d'ERC, Andreu Van den Eynde, per la seva banda, ha lamentat que hi hagi "gent de pau empresonada per actes de violència". Ha criticat que la jutge no ha escoltat els mateixos arguments de les defenses que sí ha tingut en compte el Suprem, en la causa contra Forcadell i membres de la mesa pels mateixos delictes, i ha considerat la decisió judicial de "preparada o premeditada". En aquest sentit, ha considerat que "no hi havia risc de fuga", al contrari del que ha argumentat la jutge. I ha posat com a exemple que alguns dels consellers empresonats han tornat de Brussel·les, on eren amb Puigdemont, expressament per declarar en el judici.

La portaveu de JxSí al Parlament i número 2 d'ERC, Marta Rovira, ha carregat contra un "Estat espanyol fallit" i no democràtic, que ataca "els qui no pensen com ell". Per això ha demanat a "tots els demòcrates" que reaccionin" i "impedeixin que això passi en ple segle XXI". "No ens rendirem, nosaltres no ho farem. Seguirem lluitant fins al final", ha dit, visiblement emocionada.

"Es pensen que ens han derrotat", ha exclamat la diputada de la CUP Gabriela Serra, que ha assenyalat que, pel contrari, "això seguirà fons que nosaltres diguem prou. No ens diran prou ni l'Audiència Nacional, ni el Suprem ni el senyor Rajoy", ha exclamat. Serra ha qualificat les eleccions del 21D d'"il·legítimes", amb "presos polítics i tot el govern republicà empresonat". Sobre els comicis, ha emplaçat a "veure tos com les entomem i com se sent la nostra veu".  

També els consellers empresonats han reaccionat, en forma de tuits. Com el vicepresident Oriol Junqueras, que ha demanat centrar-se en les eleccions del 21D. O com Josep Rull, que ha dit que és a la presó "per ser fidel a les urnes".

Amb obres ha reaccionat l'alcalde de Terrassa, el socialista Jordi Balalrt, que ha anunciat que renuncia a l'alcaldia i trenca el carnet del PSC, en protesta per l'empresonament de vuit membres del Govern català

El fiscal demana ordre de detenció per a Puigdemont

La Fiscalia General de l'Estat ha demanat igualment a Lamela que emeti un ordre internacional de detenció contra  Puigdemont, i els quatre consellers que l'acompanyen a Brussel·les, Toni Comin (Sanitat), Clara Ponsatí (Ensenyament), Lluís Puig (Cultura) i Meritxell Serret (Agricultura). Tots cinc estan igualment investigats pels mateixos suposats delictes, i havien demanat poder declarar per videoconferència des de la capital belga. El fiscal, atès que està constatat que Puigdemont és a Brussel·les, ha demanat igualment a la jutge que tramiti una ordre europea de detenció.

El fiscal havia demanat anteriorment presó incondicional sense fiança per a nou dels vuit membres del Govern -cessat pel Govern espanyol en aplicació del155- que sí que han declarat aquest dijous davant Lamela. L'excepció ha estat l'exconseller Santi Vila, que va dimitir del seu càrrec just abans que el Parlament aprovés la declaració d'independència, i per aquí el fiscal demana presó eludible amb fiança de 50.000 euros. La jutge està examinant la decisió i ha de decidir si accedeix a les pretensions del ministeri públic.

Tots ells han respost només les preguntes dels seus advocats, i només referents a una única qüestió: l'absència de violència en la jornada del referèndum -fent abstracció de la violència policial-, requisit imprescindible del delicte de rebel·lió, penat amb fins a 30 anys de presó.

El 21D, a Brussel·les

L'advocat de Puigdemont a Bèlgica, Paul Bekaert, ha explicat que el president català té intenció d'oposar-se "als tribunals" a qualsevol petició d'extradició, i no es descarta que Puigdemont i els consellers que l'acompanyen puguin presentar-se en les properes hores davant d'un jutge d'instrucció belga. Aquest moviment tindria l'efecte de dividir territorialment la causa contra el govern català, amb una part a Madrid i una altra a Brussell·les. Es calcula que la justícia belga podria trigar com a mínim dos mesos a resoldre una eventual ordre europea de detenció -si els interessats s'hi oposen-, de forma que la campanya electoral i les eleccions del 21D tindrien lloc amb Puigdemont a Bèlgica.

L'estratègia dels consellers que ja han declarat de parlar només per negar la violència -i, per tant, el delicte de rebel·lió també podria anar en una línia semblant. Tampoc es descartable que el Suprem, pugui acumular aquesta causa amb la que ja té oberta contra a presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Lluis Guinó, Ramona Barrufet (tots de JxSí) i Joan Josep Nuet (CSQP), igualment investigats pel suposat delicte de rebel·lió

També aquest dijous, el Suprem ha ajornat la compareixença de Forcadell i la resta de la mesa fins al proper dijous, 9 de novembre.  El jutge Pablo Llarena ha ordenat unes mesures cautelars molt més suaus que les que demana el fiscal per al Govern a l'Audiència Nacional: hauran de proporcionar el seu domicili i un telèfon mòbil. 

Manifestacions de suport

Mentre els dirigents sobiranistes catalans declaraven a Madrid, a Catalunya s'han organitzat diverses concentracions de suport. A les 12 del migdia, l'ANC i Òmnium Cultural havien cridat a concentrar-se davant els llocs de treball. Algunes d'aquestes concentracions han arribat a tallar carrers, com Villaroel, davant de l'Hospital Clínic de Barcelona, o la Gran Via, davant de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.

A la mateixa hora s'ha omplert la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, també responent a una convocatòria de l'ANC i Òmnium. Les dues entitats han llegit un manifest en que proclamen que "no pararem fins que el nostre govern legítim sigui restituït, tots els presos polítics tornin a casa, i puguem fer efectiva aquesta República que vam declarar i ens han robat". Els assistents han entonat consignes com "Puigdemont és el nostre president".

Les  mateixes entitats han cridat a manifestar-se un altre cop aquest mateix dijous a les 19h, davant dels ajuntaments de les capitals de comarca catalanes, i en el cas de Barcelona, davant del Parlament. 

També aquest dijous, el ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una resolució d'ERC que reconeix l'Executiu català cessat pel Govern espanyol com al "legítim" govern de Catalunya, així com el Parlament dissolt pel president espanyol, Mariano Rajoy, com a "únic representant legítim del poble de Catalunya". La proposta s'ha aprovat amb els vots a favor d'ERC, BComú, PDeCAT, la CUP i el regidor no adscritGerard Ardanuy (Demòcrates), i amb l'oposició del PSC, C's i PP. La proposta rebutja també l'aplicació del 155. L'alcaldessa, Ada Colau, ha expressat que Puigdemont és "qui ostenta la legitimitat" fins que se celebrin eleccions.

El ple ha rebutjat una altra resolució de la CUP que demanava, a més, que l'Ajuntament reconegués la proclamació de la República i que treballés per "fer-la efectiva". En aquesta proposta, BComú hi ha votat en contra.