Tortosa lidera l'oposició municipal al transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona

L'Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) lidera l'oposició municipal al transvasament de l'Ebre a Barcelona: aquest dilluns ha aprovat per unanimitat al ple una declaració institucional que rebutja la interconnexió de xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb el sistema Aigües Ter Llobregat (ATLL). La declaració institucional ha estat signada per tots els grups municipals, és a proposta de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i es presentarà a la resta de consistoris i institucions del territori.

La proposta ha sumat així els suports tant del govern municipal de Movem-PSC i ERC, així com dels grups de Junts i la CUP. És especialment ressenyable el vot dels juntaires, que fa poques jornades s'abstenien en una moció dels comuns que demanava al Parlament refermar el seu compromís contra el transvasament. A la cambra catalana la moció es va aprovar amb els vots de PSC, ERC, CUP i els mateixos comuns.

El text rebutja de ple la proposta que els col·legis professionals d'enginyers han tornat a posar sobre la taula davant l'episodi de sequera que viu el país. Recorda que la mesura "no té capacitat per resoldre els problemes d'escassetat actual" i que és "estructural no lligada a l'emergència actual", que obligaria a també modificar la llei del minitransvasament a Tarragona.

Altres demandes

La declaració institucional també insta el govern de l'Estat i de la Generalitat a estudiar un canvi d'ubicació de la dessaladora del Foix (Cunit-Cubelles) a les comarques del Llobregat, on realment es genera l'escassetat d'aigua. D'altra banda, qüestiona la mesura del transport marítim d'aigua per l'impacte que genera i per ser poc eficient en la resolució del problema d'escassetat d'aigua, segons consideren. I posa sobre la taula la necessitat de replantejar el model de desenvolupament i el desequilibri territorial.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre recorda que l'aigua és un recurs escàs "i cada cop ho serà més" i considera que la interconnexió seria "un cop molt dur" per a les Terres de l'Ebre. "Aportar més aigua d'un riu a una conca diferent tan sols serveix per continuar creixent al lloc on hi va l'aigua i potenciar encara més el desequilibri territorial", van dir a mitjans de desembre en un comunicat, avançant l'oposició jurídicament i amb mobilitzacions. La PDE també demana un posicionament al Govern i traslladarà la declaració a la resta d'ajuntaments i institucions ebrenques perquè l'aprovin.

"A les Terres de l'Ebre també hi ha un problema d'aigua, ho hem vist els últims mesos amb el baix cabal del riu, hem de recordar que el Delta necessita un cabal ecològic per sobreviure a més de l'aportació de sediments", adverteix l'alcalde, Jordi Jordan. "A partir d'aquesta primera moció i lideratge esperem que es puguin sumar els altres ajuntaments i consells comarcals perquè la veu del territori arribi a Barcelona", també ha declarat el batlle.

L'executiu municipal també demana garantir un "cabal ecològic" amb aigua i sediments per assegurar la preservació del delta de l'Ebre. Segons la regidora d'Hisenda i diputada d'ERC al Parlament, Maria Jesús Viña, el Govern hauria assumit públicament aquesta demanda amb les declaracions fetes en aquest sentit pel conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.

La proposta d'interconnexió de xarxes

La interconnexió de les dues xarxes és un plantejament de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya, format pels col·legis d'Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes. L'objectiu és crear un corredor de l'aigua que connecti totes les xarxes en alta, en un sistema d'interconnexions que permeti resoldre situacions puntuals de manca d'aigua i d'emergència.

El sistema hauria de ser reversible i poder-se regular de forma transparent amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials. "En cap escenari requeriria una ampliació del cabal d'aigua de l'Ebre concedit al CAT", van destacar en un comunicat recollit per l'ACN.