“El Torró d'Agramunt és apreciat pel que representa en termes de tradició, identitat i sostenibilitat"

El Torró d'Agramunt és un producte icònic de la gastronomia catalana, un producte tradicional amb repercussió cultural, turística i gastronòmica, i que gràcies a les actuacions impulsades cada vegada més s’està convertint en un producte de tendència a consum periòdic que és present a molts esdeveniments durant tot l’any, amb un èxit a llarg termini assegurat. 

El topònim Agramunt l’associem de seguida amb el torró. Són una de les tradicions catalanes de tipus gastronòmic més antigues, però on n’hem de buscar els orígens?

Les primeres notícies documentades del Torró d'Agramunt corresponen a les darreries del segle XVIII. L'origen del torró però, va molt més enllà del S. XVII. D'altra banda, cal que tinguem en compte que els importants danys que ha patit l'arxiu agramuntí en les diverses guerres que ha dificultat la datació exacta de l'origen del Torró d'Agramunt. Mica en mica, l'ofici de torronaire va passar a ser l'ocupació principal d'algunes famílies i així trobem que durant el segle XVIII l'ofici ja estava força arrelat a la Vila. Aquestes famílies torronaires van donar a conèixer els torrons arreu de les terres catalanes gràcies a les parades que obrien en diverses poblacions en motiu de fires, mercats, aplecs... La bona acceptació que aquests van tenir sobretot a la fira de Nadal de Barcelona va ajudar a consolidar la bona fama que perdura fins als nostres dies dels Torrons d'Agramunt.

El seu procés d’elaboració és únic?

Sí. El procés d’elaboració del Torró d’Agramunt és únic. I únicament pot certificar-se com a Torró d’Agramunt el producte que ha estat elaborat mitjançant les pautes de producció establertes en el reglament de la IGP. L’elaboració del Torró d’Agramunt ha perdurat generació rere generació. Una acurada tria dels ingredients i una preparació lenta i exacta d’aquests són el secret d’un procés d’elaboració tant laboriós i el que ha esdevingut la recepta del Torró d’Agramunt. Encara que continua essent un ofici artesà, actualment, gràcies a les noves tecnologies, la feina resulta menys pesada. Aquestes, han permès també que la indústria del torró sigui quasi sinònim de la indústria d’Agramunt ja que representa un dels pilars bàsics de l’economia local.

Manteniu l’elaboració artesana, doncs, amb nova maquinària que facilita el procés?

El procés que es segueix en l'elaboració del Torró d'Agramunt continua sent artesà i tal com el duien a terme els antics torronaires però les eines i els mitjans utilitzats en la seva elaboració s'han adaptat als nostres temps per poder continuar oferint el Torró d'Agramunt. El primer procés que es duia a terme en l’elaboració del Torró d’Agramunt era la selecció d’ingredients. Una vegada s’havien escollit els ingredients es passava a la torrada de les avellanes.

Torrar les avellanes és el primer pas?

Sí, la torrada es realitzava en una torradora que consistia en un recipient metàl·lic de forma esfèrica o cilíndrica que girava horitzontalment sobre el seu eix a través d’una maneta que el torronaire feia girar. El recipient es col·locava en una mena d’estufa que s’alimentava amb un foc de llenya; també es torraven en forns. Quan les avellanes ja estaven torrades es deixaven refredar i després es pelaven amb un aparell anomenat la sotana, que era una mena de purgador de cuir.

El segon pas en l’elaboració del torró era la cuita i blanquejament de la mel. Aquesta es posava en un perol, col·locat dins una fogaina. La fogaina era una construcció d’obra que tenia a la part superior un orifici en el qual es posava el perol i en la part inferior un altre orifici pel qual s’introduïen les brases. Quan la mel començava a bullir s’havia de remenar perquè no es cremés i perquè no fes grumolls. Aquesta era una tasca molt feixuga i per tal de reduir l’esforç la part superior del rem de fusta que es feia servir per remenar, estava collat en un suport a la paret. Els encarregats de remenar s’anaven alternant cada cinc minuts durant dues hores aproximadament.

Un procés laborios, certament, i encara falta donar-hi forma, no?

Exacte, després de la cuita de la mel, aquesta resultava ser d’un color fosc i per tal de blanquejar-la els torronaires hi barrejaven les clares d’ou batudes a punt de neu. La proporció exacta era d’una clara d’ou per cada lliura de mel. Quan la barreja ja tenia el punt exacte de cuita, es treia del foc i s’hi tiraven les avellanes. Es continuava remenant vigilant que no quedessin grups d’avellanes on no hi hagués entrat la mel. Quan la pasta ja era homogènia se n'agafava una part i es posava damunt d'una taula enfarinada per tal de començar el procés de pesatge i d’elaboració manual de les tauletes de torrons. I aquest procés dona resultat al torró abraçat per dues oblees, o dit d’una altra manera, el Torró d’Agramunt.

I aquesta fórmula perfecta es va popularitzar. Des dels primers temps d’elaboració, n’ha crescut la demanda?

Sí, la demanda del torró d'Agramunt ha crescut significativament en els darrers anys. Això ha estat possible gràcies a les iniciatives de promoció que s’han impulsat des del Consell Regulador i amb la col·laboració dels torronaires. Aquestes accions han permès ampliar el seu consum més enllà de la temporada nadalenca. En concret, els torronaires inscrits a la IGP han impulsat campanyes de promoció per aconseguir arribar a mercats on és habitual el consum de torró durant tot l’any, com és el cas del de la restauració. Existeixen diverses receptes de xefs reconeguts que utilitzen el producte a les seves receptes. A Agramunt un restaurant ofereix a la seva carta unes postres que tenen com a producte principal el Torró d’Agramunt.

Però vosaltres feu pegadogia que el torró d’Agramunt no només es consumeix per Nadal, oi?

L’any 2022, des de la IGP es va encomanar la elaboració d’un estudi nutricional que analitzés els atributs nutricionals del Torró d’Agramunt, i això va donar resultat al disseny d’un tríptic que promou el consum de torró durant tot l’any, elaborat per una Dietista Nutricionista col·legiada, titulat “Torró d’Agramunt tot l’any”. Aquest conjunt d’actuacions han contribuït en desestacionalitzar el consum del Torró d’Agramunt, convertint-lo en un producte consumible durant tot l'any i no només a l’hivern.

Quines altres accions dueu a termes des de la Indicació Geogràfica Protegida per donar a conèixer el producte?

L’edició d’enguany de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra ha destacat amb una afluència notable i novetats com l’Acadèmia del Torró, on es promou el coneixement i difusió sobre aquest dolç tradicional. També, l’interès nacional i internacional pel Torró d’Agramunt, gràcies a la seva IGP, ha reforçat la seva presència al mercat global com un producte artesà i de qualitat. Nombroses associacions i entitats, de dins i de fora del municipi, tenen el desig de disposar del Torró d’Agramunt en la celebració dels seus actes. El 2023, el Torró d’Agramunt va ser sol·licitat a l’acte AREPO de Brussel·les com a mostra de producte protegit.

Tot això, quin impacte econòmic té a l’entorn més immediat?

Els torrons d'Agramunt tenen un alt impacte econòmic i de molta rellevància a l'entorn local, especialment gràcies a la seva integració en activitats comercials, culturals i turístiques. Totes aquestes actuacions es tradueixen en una despesa anual en promoció pròxima al 50.000 euros per part del Consell Regulador de la IGP Torró d’Agramunt, i a l’hora un increment de 23.35% quilos producte certificat respecte l’any 2023 juntament amb l’entrega d’un 20,40% més d’etiquetes que la campanya anterior. En resum, el CR aposta fortament pel producte protegit i les xifres demostren l’èxit de les campanyes impulsades.

Els torrons d'Agramunt tenen un alt impacte econòmic i de molta rellevància a l'entorn local, especialment gràcies a la seva integració en activitats comercials

Des d’Agramunt a tot Catalunya, no?

La IGP Torró d’Agramunt, com el seu nom indica, està situada al municipi d’Agramunt, que compta amb aproximadament 5.700 habitants. El sector productiu que hi destaca és la indústria, i especialment, l’alimentaria. Aquest, a part de per alguns establiments alimentaris al detall i de restauració, està compost pel conjunt de torronaires que configuren la IGP Torró d’Agramunt. Per la qual cosa, la repercussió econòmica en ocupació laboral que aporta a la vila és molt significativa. Cal fer esment que aquest any el CR de la IGP ha finançat (en un 80%) i cedit a l’Ajuntament l’element decoratiu principal de la Plaça del Torró d’Agramunt. Es tracta d’un monument dissenyat per la Sra. Serafina Balasch i construït per l’empresa Indústries Jové, de sis metres d’alçada per quatre d’amplada que ha tingut un cost de 43.000 euros. Per la qual cosa, els torronaires, i en aquest cas, des del CR de la IGP Torró d’Agramunt han fet una gran aportació econòmica a la vila.

La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, és un esdeveniment anual clau, en tot aquest procés?

Aqusta fira genera un gran volum d'assistents i vendes, potenciant el comerç i posicionant Agramunt com un referent en gastronomia. Això també afavoreix la innovació amb productes adaptats a un consum més enllà de la temporada nadalenca, com ara col·laboracions amb xefs de renom internacional. Com a novetat, durant el mes de setembre d’enguany la IGP va executar una acció que ha tingut impacte, a més d’econòmic, a nivell cultural. Va estrenar l’embolcall genèric del producte promocional de la IGP Torró d’Agramunt que consta d’un disseny inspirat en un poema de l’artista i escriptor agramuntí, el Sr. Guillem Viladot, de la Fundació Lo Pardal, d’Agramunt. Aquest disseny ha estat cedit en exclusiva a la IGP. Aquest embolcall és el que s’entrega a tots els actes promocionals, per la qual cosa, entre tots els receptors d’una bossa de Torró d’Agramunt s’assegura la difusió de l’obra d’en Viladot, i, consegüentment s’assegura la promoció turística a la Fundació, i per tant, al terme municipal d’Agramunt.

El conjunt d’aquestes iniciatives també beneficia el municipi?

Durant aquesta campanya de Nadal, l’Ajuntament ha dissenyat la iniciativa “Aquest Nadal, torrons amb premi al comerç local”, que consisteix en entregar als clients que facin una compra mínima de 25 € un torró d’Agramunt individual que te una etiqueta amb un rasca i guanya amb premis. La IGP ha col·laborat amb la campanya amb l’entrega de 7.500 etiquetes (amb una aportació del 45% del cost). Aquesta campanya preveu un impacte econòmic destacat i molt rellevant al municipi, de més de 187.000 €. Per això, exacte, el Torró d’Agramunt incideix significativament i positivament en la economia del municipi.

I què és el que més valoren els consumidors del producte?

El Torró d'Agramunt ha esdevingut al llarg dels segles una tradició cada vegada més arrelada i apreciada per la vila d'Agramunt. Totes aquestes dades que he exposat manifesten que el producte ha consolidat un fort vincle al territori. Això ha estat possible gràcies al compromís dels torronaires envers el producte i a l’alt desig que tenen moltes associacions i entitats de disposar del Torró d’Agramunt en la celebració dels seus actes. Les seves peculiars característiques i el seu sabor distintiu fan del Torró d'Agramunt un dolç idoni per les postres de qualsevol àpat, especialment de les festes nadalenques. En resum, el Torró d'Agramunt no només és apreciat pel seu gust i qualitat, sinó també pel que representa en termes de tradició, identitat i sostenibilitat. Aquests factors contribueixen a diferenciar-lo d'altres torrons al mercat.

Ens podria recomanar cinc torrons estrella, pensant en les festes de Nadal?

Per descomptat el Torró d’Agramunt, tant el d’avellana com el d’ametlla. El clàssic per excel·lència. Amb mel de flors, avellanes o ametlles torrades i embolicat en pa d’àngel, aquest torró és ideal per als amants de la tradició. La seva textura cruixent i el sabor intens el converteixen en un imprescindible de qualsevol taula nadalenca. És l’essència del Nadal català, amb la qualitat i el reconeixement de l’IGP.

Què té de diferent el producte català d’Agramunt, comparant-ho amb la resta d’oferta que podem trobar a la resta de l’Estat o l’Estranger?

El tret essencial que diferencia el Torró d’Agramunt de la resta de torrons és que és l’únic torró que assegura que el procés d’ elaboració ha tingut lloc dins del terme municipal d’Agramunt, el qual compta amb unes característiques climatològiques especials. El Torró d’Agramunt, a diferencia de la resta de productes no certificats, aporta als seus consumidors el següent valor afegit: és una garantia de producte de qualitat donats els controls agroalimentaris anuals als que està sotmès el producte per tal de poder ser identificat com a producte protegit per la IGP Torró d’Agramunt. Aquests controls de qualitat i certificació als que anualment s’ha de sotmetre el Torró d’Agramunt son el panell de tast, analítiques físico-químies i una auditoria elaborada per un laboratori acreditat per ENAC.

Amb mel de flors, avellanes o ametlles torrades i embolicat en pa d’àngel, aquest torró és ideal per als amants de la tradició

Quin futur augureu pels torrons d’Agramunt?

Donat l’alt impacte que tenen els projectes impulsats per la IGP, l’alt compromís dels torronaires envers al producte, el fort lligam i reconeixement que hi ha al territori, la bona acceptació que té el Torró d’Agramunt al mercat, i l’aposta d’inversió en producte certificat per part de les institucions, el futur del Torró d'Agramunt sembla prometedor. Des del Consell Regulador de la IGP, tenim bones expectatives i identifiquem oportunitats de creixement significatives. Per això esperem que el producte IGP Torró d’Agramunt perduri durant molts anys. Cal tenir en compte l’augment dels darrers anys en l’àmbit internacional, dons les empreses elaboradores estan obrint mercat arreu del món. En l’actualitat hi ha nombrosos plats d’importants xefs gastronòmics que utilitzen el torró d’Agramunt en les seves elaboracions.