Amb l'inici de curs a la cantonada, el president de la Generalitat Quim Torra i l'ex-president a l'exili, Carles Puigdemont, s'han reunit a la localitat de Waterloo, a Bèlgica, on hi ha la seu de la Casa de la República iPuigdemont i el seu domicili, per definir les últimes passes abans del tret de sortida. A sobre la taula, hi ha el proper 11 de setembre i totes les dates assenyalades de l'independentisme, marcades pel primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, així com el judici dels presos polítics, que se celebrarà els propers mesos. Com ja és habitual, Torra ha dissenyat la seva estratègia de la mà de Puigdemont, amb comunicació "diària", com ha expressat de nou aquest dilluns, i en contacte amb els presos i exiliats polítics que tenien responsabilitats a l'anterior govern.

 "Tenim un trimestre que, si mirem al cel, hi veiem molts núvols negres", ha dit Carles Puigdemont. Segons l'antic president, aquesta propera tardor pot suposar "una oportunitat" pel nou govern espanyol "si la llegeix bé", que "de ben segur les institucions catalanes aprofitaran", ha dit. "Cal que es respecti la voluntat popular". Probablement, l'ex-president es refereix, en primera instància, a la llunyana possibilitat de celebrar un referèndum pactat amb l'Estat que de moment Sánchez no abraça, i per altra banda, a l'escrit d'acusació que la Fiscalia general de l'Estat haurà de presentar quan s'iniciï el judici dels presos catalans, on es determinarà si l'acusació per rebel·lió es manté o no.

Per la seva banda, Torra ha reiterat que aquesta tardor "no l'hem de veure ni viure de manera nostàlgica", sinó que s'ha de "reivindicar" amb l'objectiu "d'implantar la república". En aquesta línia, una de les qüestions principals que han treballat els dos presidents és l'activació del Consell de la República la setmana vinent, organització a l'exili formada pels membres de l'anterior govern amb la funció d'implementar la independència.

Llaços grocs i Llarena

Més enllà de les apostes d'aquests propers mesos, la compareixença de Torra i Puigdemont ha quedat marcada per l'actualitat informativa, amb la polèmica sobre la retirada de llaços grocs i el canvi d'actitud del Govern espanyol , que ha decidit assumir la defensa del magistrat Pablo Llarena. Puigdemont s'ha referit a la primera qüestió amb una clara interpel·lació als partits unionistes i, en especial, a Ciutadans i el PP, que han criticat durament l'agressió d'una dona que despenjava un llaç groc aquest cap de setmana i que, segons la investigació, no tindria com a mòbil cap motivació política. L'ex-president ha enviat un missatge "a tots aquells que han creat una enginyeria de la confrontació", dels quals considera que estan "flirtejant" amb la violència i "intentant construir una narrativa" que no correspon als fets: "El poble català mai caurà en la provocació i en la violència", ha dit. "Ens agrada utilitzar l'espai públic en el debat polític. Abandonin tota esperança d'alimentar aquesta ficció", ha afegit.

Quim Torra també ha criticat la decisió de la Fiscalia Superior de Catalunya d'investigar els Mossos d'Esquadra i la policia local de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) per identificar grups de persones que despenjaven llaços: "Considerem que la Fiscalia ha pres una decisió errònia i equivocada. Com és possible que no investigui la violència de l'1 d'octubre, o els crits feixistes al Valle de los Caídos, i s'atreveixi a investigar als Mossos, que estaven fent la seva feina?", ha preguntat. Considera que les identificacions de la policia catalana i local són naturals davant "d'un grup que actua amb armes blanques, de nit i encapuxats" i ha afegit que es tracta "d'un conflicte polític que necessita decisions polítiques". 

Els dos polítics també s'han referit a la defensa que l'Estat ha anunciat que oferirà al magistrat Pablo Llarena davant la justícia belga, on els catalans exiliats han interposat una denúncia particular contra el jutge que instrueix la macrocausa contra l'independentisme. Segons ha declarat la ministra de Justícia, Dolores Delgado, l'executiu espanyol sembla determinat a defensar "la integritat jurisdiccional espanyola" a Bèlgica que, segons la ministra, passa per defensar "l'actuació jurisdiccional del jutge Llarena". Tot indica que el govern de Sánchez contractarà un despatx d'advocats belgues per encarar la declaració a la qual es citarà al jutge al tribunal belga el proper 4 de setembre, per la demanda civil per unes declaracions que va fer en una conferència, tot i que no està obligat a comparèixer.

"Seria un precedent gravíssim que el govern espanyol pagui la defensa jurídica d'un ciutadà espanyol que té una demanda particular", ha dit Puigdemont, qui creu que aquest canvi de posició del govern respon a "pressions polítiques". "Es tracta d'un cas de persecució política", ha denunciat, i ha assenyalat que hi ha magistrats que haurien de "tenir la boca callada sobre casos que estan instruint.

Torra també ha criticat la decisió del govern socialista: "Recordar de nou que aquest és un conflicte polític que necessita decisions polítiques. Reclamem a Sánchez que expliqui quin és el seu projecte polític per Catalunya".