Quim Torra és des d'aquest dilluns el primer president en actiu de la Generalitat a seure al banc dels acusats. I, com estava previst, ha fonamentat la seva declaració com a acusat d'un presumpte delicte de desobediència en dos eixos: un, a denunciar el caràcter "il·legal" dels acords de la Junta Electoral Central (JEC) que va desobeir, i que li ordenaven retirar llaços grocs, estelades i altres símbols de diferents edificis de la Generalitat. I, segon, que comptava amb el mandat democràtic dels ciutadans catalans, i que es va negar a obeir en defensa de la llibertat d'expressió.

Segons informa Alejandro López de Miguel, pel que fa referència al primer, Torra ha defensat que la JEC, amb aquestes resolucions, perseguia situar "davant d'una disjuntiva molt clara": fer-li obeir una resolució "il·legal", o fer-lo prevaricar. "És possible que hagin comès delicte de coaccions", ha sostingut. "Sí, vaig desobeir, però era impossible obeir una ordre il·legal", ha esgrimit.  En aquest sentit, Torra ha insistit que la instrucció implicava que havia de donar ordre de retirar símbols d'edificis que no son directament de competència seva. 

El president, que només ha respost a les preguntes del seu advocat, Gonzalo Boye, ha afirmat també que la JEC "no és un òrgan superior jeràrquic" al màxim responsable de la Generalitat i que, per tant, no tenia competència per ordenar-li la retirada de aquests símbols. La seva tesi és que, de cara a les eleccions espanyoles del 28 d'abril, ell depenia de les juntes electorals provincials. També ha exposat que va decidir mantenir la pancarta que reclamava l'alliberament dels presos polítics perquè es tracta d'un missatge que compta amb el "consens" de la població catalana. "La pregunta no és que hi feia la pancarta a favor de la llibertat dels presos sinó perquè no hi és en altres edificis", ha dit.

El president de la Generalitat també ha aprofitat la intervenció per carregar contra la judicialització de la política i ha enviat algun dard al president del TSJC, Jesús María Barrientos: "Per més que incomodi algú, per més que algú s'aixequi de la sala quan parlem de presos polítics, hi ha presos polítics", ha manifestat. Barrientos i el fiscal superior del TSJC, Francisco Bañeres, van abandonar un acte del Col·legi d'Advocats fa un any quan el president del Parlament, Roger Torrent, va fer servir aquesta expressió en un discurs.

"La Fiscalia no és imparcial: vetlla pels interessos de l'Estat"

Hores després, en el seu torn d'última paraula, abans que el judici quedés vist per a sentència, Torra ha carregat contra la Fiscalia, recolzant-se en declaracions de el president de Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. A la recta final de la campanya electoral pel 10-N, Sánchez va afirmar que el Ministeri Fiscal depenia de l'executiu estatal. "Sánchez va dir que el ministeri fiscal depenia de l'Estat i, per tant, ja no és un organisme imparcial, sinó que vetlla pels interessos de l'Estat". Per això mateix, ha apuntat, no ha contestat a les preguntes del Ministeri Públic.

En el mateix to que en la seva intervenció inicial, Torra s'ha marcat un nou al·legat molt polític, en què ha advertit al tribunal que el poden condemnar, però no "canviareu la voluntat del poble de Catalunya", ni la "legitimitat dels que em van triar ni el compromís que jo tinc amb el poble de Catalunya". També ha reiterat el seu compromís amb el poble de Catalunya com a president de la Generalitat i ha avisat: "Seguiré durant tots els mesos que segueixi com a president fins que el Parlament em retiri la seva confiança".

Torra s'enfronta a una petició fiscal d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per haver desobeït les resolucions de la JEC, que en la precampanya de les eleccions espanyoles del 28-A li va exigir que retirés els llaços grocs -en solidaritat amb els presos polítics-, estelades i altres símbols de les façanes de diferents edificis de la Generalitat. El judici s'ha escurçat, després que totes les parts renunciessin als testimonis previstos per a la tarda, i cada una ha mantingut les seves peticions. És a dir, la Fiscalia i Vox, que exerceix d'acusació particular, mantenen la petició de condemna per desobediència i una inhabilitació d'un any i vuit mesos, mentre que la defensa en reclama l'absolució. 

El fiscal considera que el cas quadra amb la tipificació de desobediència

Segons informa Alejandro López de Miguel, en el seu torn d'intervenció, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha replicat amb duresa Torra. En el moment d'exposar el seu informe final, el representant del Ministeri Públic ha retret al president la seva continuada "falta de respecte institucional" a la Junta Electoral Central (JEC). El màxim exponent d'aquesta "falta de respecte", segons Bañeres, va arribar quan, "en un gest de pura befa", el president va substituir la pancarta amb un llaç groc "exhibida a la seu de la Generalitat per una altra amb un llaç blanc: "Se'n va anar cap amunt", li ha etzibat.

Segons el relat de Bañeres, des de l'11 de març, quan va rebre la primera ordre de retirar els símbols -11, 18 i 21 de març-, Torra va anar elevant el to fins al 21 del mateix mes, per després presentar una querella contra tota la JEC. "No va tenir cap recorregut". "M'abstinc de qualificar-la [la querella]". Va ser, segons el Ministeri Públic, "un gest que no acabem d'entendre, d'una persona que diu abominar de la judicialització", ha afegit. A més, el fiscal ha incidit que aquest cas quadra a la perfecció amb els requisits que el Codi Penal estableix per al delicte de desobediència (article 410): que hi hagi una ordre dictada per un organisme competent, que el subjecte a què vagi dirigida l' incompleixi obertament, i que aquest incompliment respongui a un "propòsit deliberat". "L'acusat no ho ha amagat", ha dit el fiscal, i no ha dubtat a "aprofitar totes les compareixences" per incidir en els seus propòsits, apuntava, mentre s'erigia "com paladí de la llibertat d'expressió".

Vox i la seva 'al·lèrgia' al català

Per la seva banda, el lletrat de Vox, Juan Cremades, ha tornat a demostrar l'al·lèrgia al català de la qual ja va fer gala Javier Ortega Smith, número dos del partit ultradretà i el seu principal representant en el judici del Procés. Així, en la seva breu exposició, en la qual s'ha limitat a reincidir en l'exposat pel fiscal, Cremades ha destacat més per evitar pronunciar paraules en català: Generalidad, Plaza de San Jaime i fins i tot Síndico de Agravios han estat alguns dels termes empleats, en referència a la Generalitat, la Plaça de Sant Jaume i al Síndic de Greuges.

Vox acusa Torra de "delectar-se" en la seva desobediència, i afegeix a l'acusació de la Fiscalia un delicte de denegació d'auxili, pel que reclama una pena de dos anys d'inhabilitació i multa de 72.000 euros, enfront dels 30.000 que demana imposar el Ministeri Públic.

El president va reconèixer haver desobeït la JEC ja en la instrucció i va publicar un missatge aquest diumenge a Twitter en què afirmava que acudiria al judici per acusar l'Estat de vulnerar els seus drets. 

El judici oral ha arrencat aquest dilluns passades les 9.05 hores, i abans de la seva declaració, al voltant de les 11.00, han tingut lloc les qüestions prèvies. La Fiscalia ha reclamat que no s'emetin imatges dels 11 agents de la Policia Nacional que declararan com a testimonis, i la defensa de Torra ha demanat la nul·litat de totes les actuacions per la suposada vulneració del dret a un jutge imparcial, fins i tot des de la instrucció de la causa. El president del tribunal i del TSJC, Jesús María Barrientos, ha rebutjat les qüestions plantejades per la defensa, excepte la seva petició d'afegir quatre acords de la JEC com a prova documental.

Acompanyat per Torrent, Aragonès i Mas

A la seva arribada a l'entorn del TSJC, Torra s'ha donat tot un bany de masses. Ha estat acompanyat pel president de Parlament, Roger Torrent, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, o l'expresident Artur Mas, així com per altres càrrecs de la Generalitat -com la seva portaveu, Meritxell Budó- i diputats de JxCat, ERC i la CUP, i representants de l'ANC i Òmnium Cultural, entre d'altres organitzacions independentistes.

Torra ha recorregut caminant els escassos metres que separen l'Arc de l'Triomf de l'escalinata de tribunal, mentre centenars de persones li traslladaven el seu suport. Han corejat el seu nom, a més de crits a favor de la independència, mentre lluïen llaços grocs i peces de el mateix color.