Des d'aquest dijous, la llei d'amnistia és una realitat més enllà de la hipòtesi legislativa, després de l'aprovació definitiva al Congrés dels Diputats per part dels partits del Govern espanyol, PSOE i Sumar, i els vots dels independentistes catalans d'ERC i Junts, a més dels grups bascos d'EH Bildu i PNB, del BNG gallec i de Podemos. Una jornada parlamentària i política que pot ser qualificada d'històrica tal com subratllava a la seva intervenció la portaveu de Junts, Míriam Nogueras: "Avui és un dia històric en tota l'amplitud del terme. Avui no es perdona, avui es guanya". Termes similars als utilitzats pel portaveu d'ERC, Gabriel Rufián.

Però la llei d'amnistia encara té un tros per recórrer que no serà ni fàcil ni curt, i amb previsibles impactes polítics de molta importància. Per exemple, si l'amnistia permet el retorn de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i si se'l deté o no. O la rehabilitació d'Oriol Junqueras i quan se li retira la inhabilitació al president d'ERC. Aquests són alguns dels elements principals que posaran a prova l'amnistia al laberint judicial que ara comença. De moment, aquest dijous, el Congrés ha aixecat el veto imposat per la majoria absoluta del PP al Senat i la seva aplicació queda ara només pendent de la imminent publicació al Butlletí Oficial de l'Estat els propers dies.

Però ara arribarà el torn dels jutges. L'aplicació de l'amnistia queda des d'aquest moment a les mans dels magistrats dels més de 80 jutjats que tenen obertes -o han sentenciat- carpetes judicials relatives al procés. Segons la llei ja en vigor, en el termini de dos mesos els jutges hauran d'avaluar cada cas i certificar si l'amnistia decretada afecta els seus processats, encara que hi ha la possibilitat de congelar el procediment si es plantegen qüestions prejudicials, per exemple, als tribunals de la Unió Europea. La llei deixa doncs el terreny legislatiu i es desenvolupa a partir d'ara al terreny judicial, però amb importantíssimes repercussions en l'àmbit polític segons siguin les decisions dels jutges.

L'amnistia, un girar full o la porta al referèndum?

D'entrada, l'aprovació de la llei d'amnistia suposa un fet històric de gran importància política que té interpretacions ben diferents. "L'obertura d'un nou temps en què es treu dels tribunals allò que s'ha de resoldre amb la política, per obrir una nova etapa d'entesa entre catalans i de Catalunya amb la resta d'Espanya", asseguren els socialistes per boca de Salvador Illa. "Aquí no s'acaba res, aquesta és una victòria independentista per fer justícia en contra de la repressió i obrir una nova etapa de negociació en igualtat de condicions amb l'Estat per aconseguir celebrar un referèndum acordat a Catalunya", segons la perspectiva independentista que expressa Oriol Junqueras . I "la fallida de l'Estat de dret", segons la dreta espanyola.

Des del PSC s'assegura que les eleccions catalanes recents avalen la seva tesi amb la victòria socialista i la pèrdua de la majoria absoluta de l'independentisme. Però cal veure com acaben les negociacions per a la investidura catalana, si s'esquiva la repetició electoral, i realment en quina etapa entrem a Catalunya ia l'Estat amb l'aplicació de l'amnistia. I sens dubte, el paper dels jutges serà rellevant, especialment si un poder de l'Estat com el judicial es dedica a fer política contra un altre poder com el legislatiu, com apunten algunes declaracions i actituds.

En qualsevol cas, és evident que a Catalunya l'amnistia suposa un abans i un després, amb un suport social important. I els independentistes no hi renunciaran ni a la independència ni al referèndum, però el seu desgast electoral frena d'arrel l'unilateralisme per força temps, entrant en una etapa on la prioritat independentista deixa pas també a aspectes més centrats en la gestió autonòmica. I que fins i tot el referèndum es planteja, tant per ERC com per Junts, de forma pactada i en el marc constitucional. Tot i que els socialistes ja han advertit que no acceptaran un projecte que consideren "divisiu".

El retorn de Puigdemont i la inhabilitació de Junqueras

Més enllà del moment polític actual a Catalunya, l'impacte fonamental a la política catalana -i a l'espanyola- raurà en funció de les decisions que prenguin els jutges respecte als líders independentistes susceptibles de ser amnistiats. L'aprovació de la llei afectarà directament diversos centenars de persones amb imputacions judicials en curs. Però no hi ha dubte que, a l'escenari de la política institucional, el retorn a Catalunya i a l'Estat espanyol, en llibertat, de l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, o la rehabilitació -actualment inhabilitat- del president de ERC, Oriol Junqueras, són dos dels efectes principals de l'aplicació de l'amnistia amb repercussió política d'alt nivell. Són la màxima expressió d'altres casos equivalents de dirigents a l'exili com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, o altres inhabilitats també per la sentència del procés com el secretari general de Junts, Jordi Turull, entre d'altres.

L'entrada en vigor de la llei d'amnistia hauria de permetre el retorn de Carles Puigdemont sense perill a l'empresonament, bé sigui per ser amnistiat o perquè tot esperant preguntes prejudicials decaiguin les ordres de detenció. I així està previst des de Junts. El candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, assegura a Públic que "en algun moment d'aquest estiu tornarem plegats Carles Puigdemont, el conseller Lluís Puig i jo mateix".

Però cal veure la reacció dels jutges, amb l'intent de boicotejar la llei, dilatar-la o fins i tot d'esquivar-la en algun cas, com han expressat sectors de la judicatura. Els mateixos fiscals del Tribunal Suprem ja han informat aquest mateix dijous, minuts després de ser aprovada la llei, que els càrrecs contra Puigdemont no els consideren amnistiables. Un rebuig a aplicar l'amnistia, una demora en l'aplicació de la llei a Puigdemont o altres dirigents independentistes, o fins i tot una detenció en el moment del retorn, podria tenir repercussions polítiques serioses i profundes. I res d'això no és descartable, encara que Jordi Turull insisteix que "l'únic camí dels jutges per no aplicar la llei és la prevaricació, esperem que no hi optin".

Unes greus conseqüències judicials que tindrien impacte en la política catalana, en plena negociació per a la investidura d'una nova presidència de la Generalitat i la formació d'un nou Govern. Encara més si els jutges boicotegen l'amnistia i posen en perill la possible sessió d'investidura que demana Puigdemont, i que pretén celebrar tot i no comptar amb els suports necessaris. Però també en la política estatal, atesa la influència actual de l'independentisme català en la governabilitat de l'Estat que permet a Pedro Sánchez mantenir-se al capdavant de la presidència del Govern espanyol i tirar endavant la legislatura.

Amnistiar, la primera opció

En principi, la Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, aprovada aquest dijous, determina que quedaran amnistiats, tal com s'expressa a l'article primer, tots els "actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable , executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l'1 d'octubre de 2017, de la preparació o de les conseqüències, sempre que haguessin estat realitzats entre els dies 1 de novembre de 2011 i 13 de novembre del 2023". Però això no vol dir que la seva aplicació sigui automàtica i fins i tot hi ha hagut moviments significatius a la judicatura espanyola per boicotejar la seva aplicació, com és el cas de la guia antiamnistia difosa pel correu oficial del Consell General del Poder Judicial.

A partir d'ara, es poden donar tres tipus d'interpretacions per part dels jutges, segons expliquen fonts jurídiques de la defensa d'alguns encausats. La primera, l'aplicació de l'amnistia a requeriment dels imputats, amb l'anul·lació consegüent dels casos judicials en curs als quals se'ls apliqui la nova llei, decaient totes les possibles conseqüències i demandes judicials. O l'anul·lació immediata dels efectes que haguessin tingut sentències ja en curs.

Aquest primer escenari està previst que es doni en el cas de molts dels ciutadans anònims imputats a jutjats ordinaris per la seva participació en l'organització del referèndum o en protestes posteriors, com ara funcionaris, directors d'escoles, alcaldes o activistes i manifestants. Segons apunten fonts jurídiques d'Esquerra, aquelles persones que siguin amnistiades directament al llarg dels dos mesos vinents quedaran alliberades de les seves causes fins i tot si en un futur el Tribunal Constitucional -ja s'han anunciat recursos d'inconstitucionalitat per part del PP i de les comunitats autònomes on governa- dictaminés en contra de la llei d'amnistia o de part d'aquesta.

Les prejudicials, congelació de les causes

El segon escenari és que el jutge decideixi presentar qüestions prejudicials consultant el Tribunal de Justícia de la Unió Eruopea al·legant dubtes que la llei d'amnistia compleixi el dret comunitari. També hi ha l'opció de presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, un procés diferent del recurs d'inconstitucionalitat. Aquestes consultes prejudicials dels jutges tenen un temps de resposta estimat d'entre sis mesos i dos anys. I la llei d'amnistia estableix que, en aquest cas, les causes en qüestió es paralitzen i decaurà qualsevol mesura cautelar prevista.

El rebuig a l'aplicació de l'amnistia, tercera via

Aquests serien els dos escenaris més plausibles. Però fonts jurídiques d'Esquerra alerten d'un tercer: "No podem descartar que algun jutge decideixi que la causa que té entre mans no s'ajusta a la llei d'amnistia i en denegui l'aplicació". En una referència implícita a la causa de Tsunami Democràtic, amb imputació de terrorisme, que s'instrueix a l'Audiència Nacional per a una dotzena d'encausats, activistes, empresaris i periodistes i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. I que en el cas de Carles Puigdemont i del diputat d'Esquerra, Ruben Wagensberg, s'instrueix al Tribunal Suprem per ser aforats. També l'anomenat cas Volhov de les suposades connexions russes de l'independentisme podria entrar en aquesta tercera via. En aquest cas, es podria presentar recurs d'empara al Tribunal Constitucional, expliquen les fonts jurídiques consultades, però el procés s'allargaria i, mentre, l'amnistia no s'aplicaria ni es retirarien les mesures cautelars.

Així doncs, la previsió és que el Tribunal Suprem presenti preguntes prejudicials en els casos relatius al referèndum de l'1-O. Això suposaria que el jutge instructor Pablo Llarena retiri les ordres de detenció contra Puigdemont i la resta dels exiliats que manté des del 2017 per l'organització del referèndum de l'1-O, en espera de la resposta. Això, d'entrada, hauria de permetre el retorn en llibertat de tots ells sense cap problema fins que s'aclareixi la qüestió. I en el cas d'Oriol Junqueras i la resta de sentenciats, és previsible que el jutge Manuel Marchena –que presidia el tribunal sentenciador– segueixi aquest mateix camí. En aquest cas, però, es mantindrà inhabilitats tots els que van rebre aquesta pena fins que la justícia de la UE aclareixi els dubtes, ja que les penes de presó van quedar anul·lades amb els indults però les d'inhabilitació continuen vigents i només es poden eliminar amb l'aplicació de l'amnistia.

I quedarà per veure què faran els jutges del cas Tsunami Democràtic, Susana Polo al Tribunal Suprem i Manuel García-Castellón a l'Audiència Nacional. O el del cas Volhov, Joaquín Aguirre. Un rebuig directe a l'aplicació de l'amnistia com es preveu posaria en perill el retorn dels dirigents independentistes a l'exili, amb Puigdemont al capdavant, per por de ser detinguts. I Oriol Junqueras o Jordi Turull continuaran inhabilitats durant molts mesos, sense possibilitats de presentar-se a possibles processos electorals. Dues conseqüències que impacten directament en el futur dels dos grans partits independentistes.

Des de Junts, el cap dels seus serveis jurídics, Gonzalo Boye, és optimista: "La UE valida l'amnistia". Però dirigents de Junts es mostren prudents amb els passos a fer: "No ens precipitarem, cal veure com reaccionen els jutges". A ERC són més escèptics i la secretària general, Marta Rovira, defineix l'aprovació de l'amnistia com a "una gran victòria política i de recuperació de les llibertats personals" però afegeix que no pensa tornar des de Suïssa a Catalunya "fins que la causa de Tsunami estigui arxivada, perquè els jutges espanyols no són de fiar".

Com actuïn aquests jutges tindrà efectes sobre ERC i sobre Junts, i caldrà veure com repercuteix això en el complicat tauler polític català i estatal. El mateix Junqueras ho dóna per fet. "Som conscients que la ultradreta política, mediàtica i també la judicial faran tot el possible per boicotejar l'amnistia, i a mi mateix no em deixen ni tornar a fer classes a la universitat, però hem aconseguit una gran victòria i resistirem totes les envestides. Vam aguantar la presó, molt més resistirem ara".

Així doncs, la immediata aplicació de l'amnistia pot ser un bàlsam que millori la situació de centenars de ciutadans independentistes anònims que arrosseguen anys d'imputacions, en alguns casos amb multes i fins i tot petició d'anys de presó a l'esquena. Però alhora, els jutges poden convertir l'aplicació de l'amnistia en un Vietnam polític que posi cap per avall la política catalana i de retruc l'espanyola. Veurem si amb una repetició electoral a Catalunya o no, i qui sap si complicant la legislatura espanyola que desemboqui en unes noves eleccions generals.