L'estiu s'esgota i aquest setembre donarem pas a la tardor. Ens acostem així ja en una època molt interessant culinàriament, amb productes que ens poden donar molt joc a la cuina, i també nutricionalment, ideals per tornar a la rutina després de les vacances de la gran majoria.

Entre les fruites, verdures i hortalisses de temporada als mercats encara resisteixen moltes de les estiuenques per excel·lència com el meló, en ple període de traspàs cap a la nova estació i els seus productes més habituals com el moniato o la carabassa, i amb altres peces en optima maduració com la pera o la poma. Us acostem 10 propostes!

Meló

El meló està esgotant la temporada, per bé que té una vida més llarga que les síndries, amb qui comparteix protagonisme durant les èpoques més caloroses de l'any. A més del sucre, destaca per la quantitat d'aigua elevada, del 80%, per la qual cosa és ideal per mantenir-nos hidratats. Aporta vitamines i minerals importants com vitamines A, C i del grup B, així com potassi, sodi i calci. Aprofiteu els darrers dies!

A banda de menjar-lo natural, gràcies a la seva dolçor agrada a molts, sigui al natural o introduïda en mil i una elaboracions, com batuts o sorbets. També el podem coure, sigui en una sopa o crema (també pot ser freda), o simplement marcar els talls de meló i afegir sal, pebre i espècies al gust, com pimentó. Tanmateix, en podem fer brotxetes amb altres fruites com la mateixa síndria, o jugar amb el que més ens agradi!

Carabassa

L'arribada de la tardor es comença a evidenciar amb l'arribada d'aquest producte que, per bé que a la cuina es treballi com una verdura o hortalissa, realment és una fruita. A casa nostra, la carabassa es cultiva especialment a l'Alt Empordà, però també al Baix Ebre, Baix Camp i el Pla d'Urgell.

Està composta principalment d'aigua, i és rica en fibra, vitamines i minerals. Destaquen els betacarotens (provitamina A), que li donen el color taronja. A la cuina en podem fer mil i una coses. De sopes i purés a usar-la estofada en guisats o fregida com si fos una patata, passant per incorporar-la fineta en una amanida o apostar per la pastisseria i fer confitures. També en podem aprofitar les llavors.

Raïm

El raïm destaca especialment pels seus beneficis desintoxicants i depuratius de l'organisme, i en podem menjar més enlla de per fer les 12 campanades. I és que aquesta fruita és rica en potassi, així com amb vitamina C. Cal remarcar alhora les propietats anticancerígenes i per ajudar a protegir el sistema cardiovascular.

El raïm cru i sense cuinar és la millor opció com a norma general, ja que ens permetrà obtenir tots els seus nutrients i beneficis, alhora que en trobarem el gust més pur. A més, si el mengem amb pell i llavors, també ens ajudarà a combatre l'estrenyiment. És clar que també poden anar a guisats o amanides, però el més habitual es incorporar-los a les postres. I també es poden utilitzar per fer panses o, evidentment, vi!

Moniato

Parlem d'un tubercle també molt associat a la tardor, i lligat amb la carabassa, del qual podem gaudir més enllà de la castanyada. El moniato té propietats nutritives molt preuades, destacant per ser una font de provitamina A important. Com molts sospirareu, també fa una gran aportació d'hidrats de carboni i sucres, que li donen el gust dolç tan destacat i 100 kcal per cada 100 g.

A la cuina s'assembla especialment a la patata, un altre tubercle amb el qual admet formes de cocció i tractes similars, per bé que el moniato és superior en contingut nutritiu en relació amb les vitamines A, E, C i l'àcid fòlic. Al vapor o bullit com si fos una patata és ideal, fins que estigui tou, però també el podem coure al forn o a la brasa, fer xips fregides o al forn, així com una crema. Pel seu gust dolç és ideal alhora per a postres, com a protagonista o acompanyant, un punt al dente.

Poma

Ens trobem en un moment òptim de maduració de la temporada de pomes després de l'aturada estiuenca, ja que als mesos de juny, juliol i agost tan sols trobem varietats puntuals com la golden. Parlem d'una fruita rica en vitamina C, però també en potassi, quercetina o pectina. Ens ajuda a regular l'activitat intestinal, redueix el colesterol, estimula la gana i és un aliment refrescant, entre altres beneficis per a la salut.

Més enllà del seu consum en cru, que és el més habitual, a la cuina trobem varietat d'aplicacions, sigui com a protagonista o com a acompanyant. És especialment destacable el seu paper en les postres, ja sigui en pastissos com la Tatin, en una compota, al forn amb sucre… També va molt bé per acompanyar formatges (en fred o en calent), fruits secs, amanides…

Patata

La trobem durant tot l'any, però moltes varietats de patata es cullen tradicionalment en aquestes dates. És el tubercle per excel·lència a casa nostra. Destaca per la seva quantitat de carbohidrats i especialment de midó, molt útil a la cuina, així com per la vitamina C i vitamines del grup B, a més de potassi, fòsfor, manganès i ferro. Se li han atribuït propietats per prevenir l'obesitat, el càncer i la diabetis de tipus 2.

És un ingredient fàcil de digerir i molt versàtil a la cuina. Simplement bullida amb un raig d'oli i sal és boníssima, sempre que sigui bona. Però la podem fer de mil i una formes: fregida amb oli o a la fregidora d'aire en bastonets o daus, estofada amb un guisat, al vapor, rostida al forn… També en podem fer cremes o parmentiers, o incorporar-la en una amanida de patata o en una crema vegetal. I no podem oblidar la clàssica truita de patates, que no discutirem si ha de portar ceba o no.

Mongeta tendra

I si parlem de la patata podem parlar de la mongeta tendra de proximitat, que també està en el millor moment de la temporada, superant l'equador d'una epoca que s'allarga fins a l'octubre. Si volem mantenir les seves propietats, a més del seu color verd intens, és important que no les coguem en accés. Les podem simplement escaldar en aigua bullent, amb una cocció d'uns 10 minuts (12 a molt estirar). Habitualment es consumeixen calentes en diferents plats, molt sovint acompanyades de patates i ceba, per exemple. Però també poden anar tèbies i fredes en infinitat d'amanides.

Es tracta de la planta de les lleguminoses, la tavella de la mongetera, un llegum que consumim quan és verd, amb les llavors de dins d'una mida reduïda, que s'acosta així a les verdures. Existeixen més de cent varietats de mongetes classificades en dues grans subespècies: les enfiladisses, que són les planes, i les de mata baixa, que són les rodones. Després de la quantitat d'aigua (90%), el més destacat és la fibra, i en menor mesura els hidrats de carboni i la proteïna, que li atorguen les llavors. Ens aporta algunes vitamines i minerals com potassi, calci i magnesi.

Clementina

Per bé que les associem a la tardor i l'hivern, ja trobem les primeres mandarines clementines de temporada, aquesta espècie de mandarina, però amb característiques de la taronja. Un aliment molt gustós, amb pell fina i color intens, que li dona característiques especials. A casa nostra són especialment preuades les clementines de les Terres de l'Ebre.

La podem pelar amb facilitat i dosificar gràcies als grills, alhora que deixem un aroma sensacional, per la qual cosa també és una fruita ideal pels més menuts. Pràcticament, sempre la mengem crua, però en podem fer un puré o marcar-la amb sal i pebre en una graella o una planxa. També la podem mesclar amb altres aliments, sigui per decorar plats o incorporar des d'unes postres a un guisat.

Pera

Després de l'aturada estiuenca i l'arribada de les primeres peres d'estiu, a mesura que avança l'any van arribant noves varietats d'aquest fruit: ens trobem en el moment on coincideixen més varietats de temporada. Destaca per tenir molta aigua i poques calories, així com per la seva aportació de fibra soluble, amb un efecte saciant i regulador intestinal. També cal remarcar l'aportació de vitamines, especialment vitamina A i provitamina A, i també vitamina C, així com minerals, magnesi i potassi.

És molt comú consumir-la crua, però és molt versàtil a la cuina. Però la podem coure lleugerament, sigui per fer una compota, acompanyar un guisat o contrarestar amb una carn greixosa. Poden ser les protagonistes d'una elaboració, sigui peres al vi, peres al forn o compota o melmelada de peres. Però també les podem emprar per acompanyar guisats i altres plats, per fer de contrapunt amb els greixos, com un ànec amb peres.

Pebrot

I acabem amb una altra fruita que encara s'allarga de l'epoca més calorosa com és el pebrot, una de les verdures més consumides a casa nostra. És una fruita segons la botànica, però culinàriament el definim com a verdura o hortalissa. Inicialment, era un producte picant, però que amb el cultiu s'ha domesticat fins a aconseguir l'actual gust dolç i agradable per a tots els públics.

Essencialment, són aigua, en més del 90%, i tenen poques calories, proteïnes i greixos. Pel que si destaquen es per ser una bona font de fibra, aixi com per la quantitat de vitamines antioxidants que aporten. Són un element indispensable a la cuina catalana, que podem afegir en qualsevol sofregit, o escalivar al forn. Però també podem ser un xic més originals, i fer-los farcits, amb una crema o crus en qualsevol mena d'amanida.