Nou entrebanc per al projecte de l’antic BCNWorld. El macroprojecte recreatiu que lidera la firma estatunidenca Hard Rock té caducada des del passat 25 de novembre la llicència d’explotació del casino que s’hauria d’instal·lar al complex, segons la plataforma Aturem BCNWorld i el grup ecologista Gepec-EdC. Així ho denuncien en un comunicat, en què exposen que han fet arribar una petició dirigida a la Direcció General de Tributs i Jocs del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya “perquè revoqui la llicència de casino a Hard Rock”. Per la seva banda, fonts del Departament de Vicepresidència i Economia expliquen a Públic que “d’acord amb la legislació vigent, el termini s’acaba el proper dia 5 de desembre” i que des del Govern s’està treballant per concedir una nova pròrroga.

El document de petició de revocació, al qual ha tingut accés aquest mitjà, demana la revocació de l'autorització per incompliment de les bases del concurs públic. Així mateix demana a l’organisme que declari desert el concurs que havia de permetre la instal·lació als terrenys del CRT. Joan Pons, portaveu d’Aturem BCNWorld, exposa que malgrat la diferència de càlculs la diferència de càlculs referents a les dates la reivindicació no varia i recorda que al tractar-se d’una llicència definitiva tan sols es pot atorgar una pròrroga, fet pel qual el Govern no en podria aprovar una de nova.

El periple del concurs, segons consta al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), va començar el novembre de 2014 i, pel que fa a la instal·lació del casino, havia d’acabar el maig del 2018, quan es va aprovar l’autorització definitiva perquè Hard Rock instal·lés el complex del joc, que havia de ser el més gran d’Europa. Malgrat tot, aquell mateix mes la companyia de Florida va demanar una pròrroga al Govern, qui finalment li va concedir -sense anunci públic- sis mesos més, i va retardar el termini fins a aquest dilluns. En aquest sentit, la plataforma denunciant remarca que no té constància de la demanda per part de l’empresa d’una nova pròrroga i, per tant, es dona un incompliment dels termes fixats a les bases del concurs.

L’enèsim contratemps

L’arribada de Hard Rock a una versió retallada del projecte inicial del complex turístic no va estar tampoc exempta de polèmica. De fet, va adjudicar-se el concurs després que la resta de candidatures es fessin enrere a l’últim moment. Els grups inversors Peralada, Melco i Genting van abandonar la proposta de manera que Hard Rock esdevenia l’única firma que optava a executar l’operació. Hard Rock tenia des d’aquell moment -juliol del 2017- un total de sis anys per posar en funcionament les dues fases del projecte. Actualment, però, després de dos anys i mig, ni tan sols s’ha col·locat la primera pedra del projecte i l’única informació pública són les característiques de la primera fase de les instal·lacions.

Ara bé, les aspiracions del Govern català d’acollir un parc recreatiu de joc venen de més enrere. L’opció d’aixecar el llavors BCN World arribava després que l’executiu d’Artur Mas -amb Andreu Mas-Colell a la cartera d’Economia i Felip Puig a Empresa i Ocupació- descartés tirar endavant un macrocomplex del joc al Delta del Llobregat amb el nom d’Eurovegas. Posteriorment es va plantejar la possibilitat de construir unes instal·lacions similars en uns terrenys sense valor al CRT de Vila-seca i Salou pertanyents a Criteria (La Caixa) amb fins a sis casinos. Però aquesta proposta també es va retallar.

L’aleshores vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, deia des de Salou el juliol de 2017 que “enterraven el BCN World” per donar pas a un CRT que tindria un 25% menys de superfície i que en aquell moment passava de sis a dos casinos que posteriorment es reduiria a un. Encara que Junqueras va qualificar de “residual” el pes del joc en el total del complex, el casino projectat seguiria sent en l’actualitat el més gran d’Europa: 1.200 màquines escurabutxaques i un total de 100 taules de joc, una xifra que multiplica per sis la del Casino de Barcelona, el més gran de l’Estat i que compta amb 200 màquines de joc.

L’addicció al joc al punt de mira

Precisament, Francesc Perendreu, president d’ACENCAS, l'Associació Catalana d'Addiccions Socials apuntava a Públic que els preocupava “que la classe política digui que el casino és un complement de tota l’oferta. Ens estan dient que una inversió de dos milions d’euros s’amortitzarà a través de botigues i hotels, i que el casino no té importància?”. En aquesta direcció les addiccions al joc a Catalunya es troben lleugerament per sota de la mitjana espanyola gràcies a una de les regulacions pioneres en joc responsable que estableix que els salons de joc han d’estar compartimentats i tan sols autoritza l’obertura d’una sala per cada 60.000 habitants. Per contra, en comunitats autònomes espanyoles com Múrcia n’hi ha aproximadament una per cada 6.000 persones.

També s’ha expressat en aquesta direcció la diputada de Catalunya en Comú Podem Marta Ribas. Durant una intervenció al ple del Parlament d’aquest dimecres, ha recordat que, segons alguns psicòlegs, la situació actual de la ludopatia es pot comparar amb “l’addicció a l’heroïna que va arruïnar la vida a tants joves als anys 80”. Per aquest motiu ha llançat un dard a la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, etzibant-li que li reclami “al seu company Pere Aragonés que acabi amb el projecte BCN World amb una operació no només especulativa, sinó de creació de casinos de grandíssimes dimensions perquè tenim un problema de salut pública”.

Un futur complicat

La caducitat de la llicència del casino s’afegeix al seguit de circumstàncies que mantenen el Hard Rock Enterprise en la corda fluixa. Al juny, la Generalitat ja es va reservar l’opció de compra dels terrenys on s’han d’ubicar les instal·lacions recreatives a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). L'organisme va entrar en joc el 2014 de la mà de Mas-Collell després de la retirada del grup Veremonte del primer projecte per al BCN World. Però, de moment, no hi ha hagut moviments públics per part del Govern i, segons els ecologistes, aquesta via es trobaria “bloquejada.

El conseller de Territori i Sostenibilitat -l’altre departament de què depèn el projecte-, Damià Calvet argumentava a l'oposició en seu parlamentària “que no agradi [la proposta] no vol dir que sigui un mal projecte”. L’afirmació va generar un estira i arronsa entre Calvet i el també diputat dels comuns David Cid, qui va retreure a l’executiu que “qui jugarà a la ruleta seran vostès però, si fracassen, qui perdran els diners seran els ciutadans”.

El fet que els terrenys sobre els quals s’ha d’edificar siguin propietat de la Caixa ha estat objecte de debat des de l’inici del projecte. A més, es tracta d’uns terrenys expropiats a pagesos de la zona amb la finalitat inicial per part de l’entitat bancària d’una edificació que mai es duria a terme. Actualment tindrien un valor de 120 milions d’euros, segons apuntava Aturem BCNWorld, una xifra que augmentaria de manera exponencial, ja que en un principi no en tenien cap.

Sense els terrenys adjudicats, sense la primera pedra col·locada i amb un eventual casino a punt de quedar-se sense vigència en la llicència, la viabilitat del projecte cada vegada està més en dubte. Malgrat tot, caldrà esperar els propers moviments per part del Govern de la Generalitat.